Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
fatimita
© Fototeca.cat
Història
Membre de la dinastia àrab de califes que governà a l’Àfrica del nord (909-973) i a Egipte (973-1171).
El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī , renovador de l’islam Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima d’on derivà el nom adoptat pels seus successors i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte 973, conquerit,…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…
guerres d’Itàlia
Militar
Conjunt de campanyes militars per a aconseguir el predomini d’Itàlia, pretès per les monarquies hispànica i francesa, entre el 1494 i el 1559.
S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits…
Benet Ferrer
Cristianisme
Pretès heretge d’origen jueu cremat a Madrid el 1624 perquè arrabassà l’hòstia de les mans d’un oficiant i la féu trossos.
Sembla que era dement Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença que Catalunya era terra d’heretges i congraciar-se, així, el favor reial
Josep Pella i Forgas
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Dret
Historiador, jurista i polític.
Fou un dels fundadors de la Jove Catalunya 1869-70 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei participà en la Comissió que lliurà el Memorial de Greuges al rei el 10 de març de 1885 La seva evolució pels sectors més conservadors del catalanisme el portà primer a ésser redactor de La España Regional , després a integrar-se…
escola de traductors de Toledo
Nom donat als grups d’intel·lectuals que treballaren a Toledo a l’època del seu segon arquebisbe Raymundo d’Agen (1126-52), i després, sota el mecenatge d’Alfons el Savi (1284).
Cal notar, però, que hom no hauria de parlar d’una escola de Toledo pròpiament dita, perquè aquesta activitat traductora no sols fou general a tota la península Ibèrica consta, a més a més, l’existència de traductors a Barcelona, a la vall de l’Ebre, a Lleó, a Sevilla, a Múrcia, a Burgos, etc, sinó que també es desenvolupà al Llenguadoc, al Rosselló i a Provença i, bé que en menor grau, també a Itàlia Les diverses escoles de traductors, doncs, gràcies a les quals la ciència oriental —és a dir, l’àrab, amb tots els elements que havia incorporat de la tradició grega, hellenística, siríaca,…
Ramon Margalef: una ciència escindida
Els plantejaments teòrics reconeixement de l’ecosistema com a integració total d’organismes i medi, èmfasi en la importància de la informació —mesura de l’organització— i de la història evolutiva com a trets definitoris de tot ecosistema, etc que fonamenten la pràctica científica de Ramon Margalef probablement tenen més d’holístics que de reduccionistes Ell, però, rebutja les discussions estèrils entre partidaris d’uns i altres enfocaments i considera més útil l’acostament de posicions, sempre que no caiguin en exclusivismes Qualsevol consideració de l’ecologia teòrica condueix a enfrontar-se…
Castell d’Alinyà (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Fragment del mur de migdia del castell d'Alinyà, situat en una posició que domina tota la vall del mateix nom ECSA - V Roca A ponent del poble d’Alinyà, dalt d’un turó, en un lloc estratègic, hi ha les restes d’un castell que, juntament amb Montaner, dominava els passos naturals cap a l’interior de la vall d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG687712 El poble d’Alinyà és situat al quilòmetre 10 de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys D’Alinyà surt un camí de bast que puja fins al castell en 20 minuts MTV-VRM Història Alinyà, Helinniano , és anomenat ja en l’acta de…
llei de Lynch
Costum segons el qual hom imposa el càstig d’un pretès criminal o d’aquell qui atempta contra la moral vigent prescindint de tota formalitat legal.
El nom deriva de Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià, que durant la guerra d’independència dels EUA aplicà penes sumaríssimes sense cap tipus d’autorització ni tenir en compte la legislació penal o processal El sistema es mantingué efectiu als estats nord-americans del sud, emprat en les lluites racistes o per minories ideològiques o religioses, i sovint ha estat aplicat sota aparença de justícia legal Del nom de Lynch deriven els termes linxament i linxar
Constitució del 1931
Història
Constitució promulgada el 9 de desembre de 1931, després de la proclamació de la Segona República espanyola (14 d’abril de 1931).
Discutida per les corts constituents el 1931, fou redactada per una comissió de juristes, en la qual destacà la presència de Jiménez de Asúa, socialista moderat, i d’Ossorio y Gallardo, conservador En primer lloc, és digne de notar l’interès dels legisladors per donar una orientació social a la nova constitució Espanya era “una República democràtica de treballadors de tota mena” article 1 Hom reconeixia als espanyols tots els drets individuals, àdhuc el de la propietat bé que la riquesa privada podia ésser expropiada en benefici de la comunitat, i també el de la igualtat de la dona El sufragi…