Resultats de la cerca

Els adhesius orgànics animals més corrents són les coles, obtingudes per hidròlisi del collagen de pells i ossos d’animals Les coles de pells són de més alt pes molecular i donen adhesions més fortes que les d’ossos Aquests adhesius passen amb facilitat de l’estat fluid a l’estat gelatinós són utilitzats en cintes i etiquetes engomades, en el paper de vidre i tela d’esmeril, en el relligament de llibres, en l’aglomerat de suros i com a lligant de l’esca dels llumins Altres adhesius orgànics animals són la cola de peix i la caseïna, utilitzada en la indústria paperera i per als aplacats de…

Hom anomena necessitats plàstiques o estructurals els requeriments de matèria que l’organisme ha d’incorporar per tal que passi a formar part de les seves pròpies estructures Si bé alguns glúcids i lípids són emprats amb aquest fi, a la pràctica, les necessitats plàstiques es determinen bàsicament en relació a la quantitat i qualitat de les proteïnes que s’ingereixen amb els aliments, ja que la major part d’aquestes, a diferència del que succeeix amb els altres nutrients, després de sofrir transformacions en el procés digestiu, passen efectivament a formar part de les pròpies…

Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del…

El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses…

L’organisme humà elabora les pròpies proteïnes a partir de la combinació dels diferents tipus d’aminoàcids que demanda el codi genètic Aquests aminoàcids són absorbits després de la digestió de les proteïnes contingudes en els aliments Tanmateix, l’organisme no solament és capaç de sintetitzar les proteïnes pròpiament dites, sinó de transformar alguns tipus d’aminoàcids en d’altres, mitjançant un procés metabòlic anomenat transaminació, que és portat a terme a l’interior de les cèllules hepàtiques Per tal d’elaborar les seves pròpies proteïnes…

Hom l’indica per VB, i l’expressa com el percentatge de nitrogen absorbit que és retingut per a sintetitzar proteïnes corporals en subministrar la proteïna estudiada al subjecte d’experimentació com a única font de nitrogen i per sota del nivell mínim de manteniment, i depèn del contingut en aminoàcids de la proteïna en qüestió Hom no té en compte la pèrdua de nitrogen durant la digestió La proteïna “perfecta” té un VB 100 En general, les proteïnes de valor biològic elevat són les animals la millor és la d’ou de gallina, a diferència de les vegetals, malgrat que hi…

Normalment oscilla entre 55 i 80 g/l

Els mucopolisacàrids no es troben en estat lliure en els teixits, sinó que van units, per enllaços electrovalents, amb les proteïnes Són composts de caràcter àcid, a causa de la presència gairebé general a la seva molècula d’àcid hexurònic Hom diferencia dos grans grups de mucopolisacàrids, els d’estructura i els de secreció entre els primers hi ha l’àcid hialurònic i la condroïtina, i entre els segons, l’heparina Són substàncies biològiques caracteritzades per la condensació d’unitats disacàrides unides per enllaços làbils a proteïnes El caràcter polianiònic d’…

La síndrome nefròtica és un trastorn caracteritzat per la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, o edemes, l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, o proteïnúria massiva, i la davallada del nivell de proteïnes en la sang, o hipoproteïnèmia La síndrome nefròtica pura, que es presenta sense d’altres alteracions, és especialment freqüent en els infants de 2 a 6 anys d’edat, i es produeix per causes desconegudes El principal símptoma que correspon a la síndrome nefròtica és la formació d’edemes, la qual cosa produeix una tumefacció pàllida i tova en…