Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
Esteve Desprat i de Gaiolà
Història
Política
Metge i polític.
Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820 Exiliat a Londres el 1824, fou professor de calligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes No s’acollí a l’amnistia del 1833
Francisco Bernis Carrasco
Economia
Economista castellà.
D’idees reformistes, divulgà el socialisme i Marx en particular A l’obra La Hacienda Pública y los Impuestos 1917 féu una de les primeres estimacions de la renda global espanyola, i a Fomento de las exportaciones 1920 es manifestà com un proteccionista moderat El 1922 acceptà el càrrec de secretari del Consejo Superior Bancario, i renuncià la seva càtedra d’economia de Salamanca que tenia des del 1906 El 1923, a Consecuencias económicas de la guerra, analitzà la incidència econòmica de la Primera Guerra Mundial a l’Estat espanyol
Henry Charles Carey
Economia
Economista nord-americà.
Tingué una visió optimista del capitalisme Definí el cost com la mesura de la resistència a l’obtenció de béns per a l’ús Negà el rendiment decreixent de la terra DRicardo , així com el principi malthusià de la població Tot i que es declarava proteccionista, dins del marc dels estats era partidari d’un total laissez faire , i influí tant en els lliurecanvistes continentals F Bastiat com en els proteccionistes entre ells el català J Güell i Ferrer Dins la seva extensa obra es destaquen Principles of Political Economy 1837-40 i The Principles of Social Science 1857-59
Ferran Alsina i Parellada
Economia
Fabricant i economista.
Treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec Fundà la seva pròpia fàbrica alhora que establí a Barcelona el museu de física experimental La Mentora Fou un dels membres del Centre Català que el 1887 formaren la Lliga de Catalunya Tingué un paper important a l’assemblea de la Unió Catalanista de Manresa 1892, on, com a delegat per Barcelona, féu un discurs eminentment proteccionista, tot demanant la reforma del sistema tributari A l’assemblea de Reus 1893 presentà la ponència sobre tributació i reclamà la descentralització administrativa i econòmica Autor de…
Joseph Chamberlain
Política
Polític britànic.
Prestigiós industrial i home de negocis, fou alcalde de Birmingham 1873-76 Elegit diputat liberal 1876, fou nomenat ministre de comerç 1880-85 Trencà amb William Gladstone oposant-se a la Home Rule irlandesa i creà el partit liberalunionista 1886 Ministre de colònies 1895, sostingué una política imperialista que contribuí a l’esclat de la guerra contra els bòers 1899-1902 Acordà l’estatut de domini a Austràlia i a Nova Zelanda 1900 Elaborà un sistema comercial proteccionista, però el projecte no fou acceptat per la resta del govern, la qual cosa provocà la seva dimissió 1903…
imperialisme
Història
Política
Tendència d’un estat a l’expansió econòmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles.
Referit, de primer a l’expansió territorial, el terme fou aplicat, amb l’inici de la industrialització, a la política econòmica expansionista Així, al segle XIX l’imperialisme es manifestà a Anglaterra, quan, per tal de mantenir la primacia econòmica, hom volgué accentuar els lligams entre la metròpolis i les colònies amb un rigorós sistema proteccionista que garantís, amb mercats actius de consum, el progrés de la producció Un imperialisme economicopolític és també a la base del colonialisme alemany i de l’expansió en el continent americà per part dels EUA Hom parla modernament…
Francesc Xavier Fontanelles i Calaf
Economia
Comerciant de colonials, primer marquès de Casa Fontanelles (1849).
El 1810 era establert a Vilanova i la Geltrú, però durant el Trienni Constitucional figura ja a Barcelona com a fornidor de la tropa Installà posteriorment una petita banca, i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando Participà en diverses societats de transport i d’assegurances i formà part de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España Proteccionista, fou vocal de la Junta de Comerç 1830 El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós durà fins el 1865 per…
Francisco Romero Robledo
Història
Política
Polític andalús.
Diputat per la Unión Liberal 1856, participà en la revolució del 1868 Sotssecretari de governació en el govern Sagasta 1871, fou ministre de la governació en el govern Cánovas 1875 Collaborà amb els conservadors de la Restauració, però el 1885 trencà amb ells i fundà el Partido Reformista, situat entre conservadors i liberals Fracassat l’intent el 1888, tornà al partit conservador i ocupà el ministeri d’ultramar 1891-92, des d’on s’oposà a l’autonomia cubana Proteccionista, els escàndols financers a l’ajuntament de Madrid dut pels romeristes contribuïren a la caiguda del govern…
Institut Industrial de Terrassa
Entitat nascuda el 1873 com a resultat de la fusió de l’antic Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants, per al progrés, el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa.
Tingué un representant permanent a Madrid i publicà el periòdic proteccionista “La Industria Tarrasense” 1876 En sorgiren la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa 1886, la Mútua d’Assegurances 1900, la Biblioteca Tècnica-Tèxtil 1933, el Museu Tèxtil Biosca 1946, l’Oficina de Productivitat 1957, etc Ha contribuït a l’ensenyament tècnic i tèxtil de Terrassa El 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920 El 1936 fou collectivitzada pel departament d’economia de la Generalitat El 1939 fou incorporada a la Central Nacional Sindicalista com a servei sindical El 1955…
Ramon Anglasell i Serrano

Ramon Anglasell i Serrano
© Fototeca.cat
Economia
Economista i especialista en administració.
Estudià a la Junta de Comerç i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1843 El mateix any entrà a la càtedra d’economia política, dret públic i administratiu de la Universitat de Santiago, de la qual, el 1851, fou nomenat catedràtic, com a substitut de Manuel Colmeiro el 1853 vingué a Barcelona per substituir Laureà Figuerola Ocupà diversos càrrecs en institucions barcelonines, com ara la presidència de l’Ateneu Català La seva única obra, Compendio de las lecciones de Economía Política dadas en la Universidad de Barcelona 1858, és una continuació del pensament proteccionista…