Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
carda
Indústria tèxtil
Cap de cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que s’aprofita per a perxar certs teixits.
assot
Instrument de suplici format amb cordes proveïdes de nusos o punxes amb el qual hom flagel·la o assota.
acàcia
Acàcia (A. senegal), a Kenya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts, de la família de les mimosàcies, de fulles generalment compostes, flors agrupades en glomèruls, i fruits en llegum.
Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos p ex A cornigera , viuen formigues en consorci Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants L’ A senegal , l’ A verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga L’escorça de l’ A nilotica escorça de “babul” és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d’espècies…
lloba

Lloba
Sciadopitys (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Card de tiges alades i fulles proveïdes de punxes llargues i endurides, que es fa en sòls profunds i humits.
adambulacral
Zoologia
En els equinoderms, dit de cadascuna de les petites plaques disposades en fila que voregen les plaques ambulacrals i porten punxes.
La indústria tradicional llanera al País Valencià
Localitats amb activitat tèxtil llanera al País Valencià a la fi del segle XVIII S’ha situat la davallada de la indústria llanera tradicional cap al final del segle XVIII, moment en què s’havia iniciat un procés d’especialització i de diferenciació de les diferents activitats del sector, que en alguns casos havia de conduir a la industrialització moderna La draperia tradicional era composta per una sèrie d’activitats per a les quals es necessitaven uns estris molt específics i que configuraven uns oficis ben diferenciats En primer lloc, calia esquilar el bestiar oví per extreure’n la fibra,…
Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch
Art
Arquitectura
Política
Arquitecte, historiador de l’art i polític.
Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…
aleta

Tipus i disposició de les aletes en els peixos
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una…
gamba
Zoologia
Gamba de la família dels penèids, que ateny 12-13 cm de longitud, d’un color rosa pàl·lid i amb dues punxes rere cada ull.
És nedadora i habita en els fons de sorra i de fang, entre els 200 i els 500 m de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània
gall

Gall
Erik Schlogl (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids, amb el cos alt i comprimit i el cap enorme i amb punxes.
L’aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts, i la caudal és arrodonida Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats La boca és molt grossa i protàctil Habita al fons de sorra i llim de la plataforma continental de la Mediterrània i de l’Atlàntic i és comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seva carn