Resultats de la cerca

Emigrat a Lisboa amb motiu del decret d’expulsió del 1492, hi visqué com a convers fins que aconseguí d’establir-se a Turquia Escriví aprofitant i continuant l’obra del seu pare, Yěhudà ibn Verga el Šébet Yěhudà ‘La vara de Judà’, 1525-35, recull desordenat de les diverses persecucions sofertes pel poble jueu al llarg de la història Tradicionalment hom ha acceptat erròniament que l’obra d’ibn Verga era la font hebrea fonamental per al coneixement del desenvolupament de la disputa de Tortosa

Fou jutge de l’aljama de Còrdova 1138-49 És autor de diverses poesies religioses i profanes, una de les quals, epigramàtica, composta en commemoració del matrimoni d’Abraham ben Meir ibn ‘Ezra, i d’un tractat de lògica, d’inspiració neoplatònica, titulat ' Olam Qaṭan ‘Microcosmos’ en la seva versió hebrea, molt posterior

Principal autoritat del judaisme català al segle XIV Regí l’escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l’infant Joan en una malaltia consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomanaren qüestions jurídiques entre els jueus El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pentateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes Se n’ha…

Consta que el 1271 es trobava a Barcelona de tornada d’un viatge a Terra Santa El 1280 intentà de convertir a la càbala el papa Nicolau III A Sicília, cap al 1290, s’anuncià com a Messies, motiu pel qual fou censurat pel rabí Šělomó ben Adreṭ de Barcelona És autor de nombroses obres cabalistes i donà un gran impuls als procediments de la Guematrià o càbala aritmeticogeomètrica

Organitzats jeràrquicament en vint-i-quatre classes, sota l’autoritat del gran sacerdot o summe sacerdot i, eventualment, dels prínceps dels sacerdots príncep dels sacerdots, exercien per torn les funcions del culte al temple de Jerusalem Només el gran sacerdot podia penetrar, un cop l’any, al Sant dels Sants del temple per procedir a la seva purificació Desaparegueren amb la destrucció del temple 70 dC La funció del rabí no és sacerdotal

Historiador i religiós dominicà, publicà Centuria, o Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino Barcelona 1600, llibre dedicat a la Diputació de Catalunya Tot i que l’autor el presenta com un relat verídic i amb pretensions històriques, en afirmar que el trobà entre els papers d’un rabí de Montblanc anomenat Capdevila, en realitat és una història fabulada Fou combatuda amb duresa per alguns historiadors, com ara Jeroni ↑ Pujades

Honoríficament rebia també el nom de rabí Amb la desaparició dels profetes, els escribes esdevingueren —com a grup del cos de doctors de la llei— caps espirituals i conductors del poble jueu Llur figura, a partir del Nou Testament i de l’actitud de Jesús envers ells, ha cristallitzat —juntament amb la dels doctors de la llei i dels fariseus la identificació amb els quals, tanmateix, ha d’ésser matisada— com a prototip de legalisme i, àdhuc, d’autosuficiència religiosa

Ocupà un alt càrrec a la cort d’Alfons el Savi, on tenia un gran ascendent El 1275 acompanyà a Perpinyà la reina Violant mentre el seu marit s’entrevistava amb Gregori X Rabí de totes les aljames castellanes, fou un dels pocs jueus amb càrrecs que escapà de la persecució d’Alfons X i ajudà amb la seva influència els seus coreligionaris És autor d’un comentari talmúdic, Oṣar ha-kabod ‘Tresor de la glòria’, i d’altres de bíblics i cabalístics

Era fill de Guillem V, vescomte de Castellnou Canonge de Girona 1239, fou elegit bisbe pel capítol el 1254 Celebrà diversos sínodes 1256, 1261, 1274 Tingué una actitud liberal respecte als jueus el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabí de la sinagoga, d’escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya-Aragó, n'aconseguí l’absolució El 1274 el rei l’elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans

La seva obra més notable fou aconseguir que el codi rabínic de Yosef Caro adquirís validesa universal en escriure-hi unes notes complementàries ‘Les tovalles’ que recollien les tradicions del judaisme asquenazita i que, des del 1578, foren incorporades al text del Šulhan Aruk