Resultats de la cerca
Es mostren 493 resultats
Joseph von Fraunhofer
Física
Físic alemany.
Investigà l’espectre solar i descobrí les ratlles d’absorció que duen el seu nom Inventà diversos instruments òptics, entre els quals es destaquen un microscopi acromàtic, un micròmetre i un heliòmetre
lucisme
Art
Moviment artístic abstracte, més conegut amb el nom de rayonnisme, creat a Moscou els anys 1911-12 per M.Larjonov.
El manifest fou publicat el 1913 Aquest moviment vol donar a la pintura una realització abstracta a base del parallelisme i l’oposició de ratlles de color per tal de donar una tercera dimensió
espectrometria
Astronomia
Física
Química
Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.
Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions matèria-energia de…
Paul Kempf
Astronomia
Astrònom alemany.
Determinà la longitud d’ona de més de tres-centes ratlles de l’espectre solar, la massa de Júpiter i el període de rotació del Sol, i estudià l’absorció de la llum solar per l’atmosfera terrestre
Theodore Lyman
Física
Físic nord-americà.
Fou professor a la Universitat de Harvard Féu investigacions espectroscòpiques dels raigs ultraviolats i descobrí la sèrie de ratlles que duu el seu nom També investigà les propietats de propagació i la interferència de les ones lluminoses de longitud d’ona molt petita
Johannes Stark

Johannes Stark
© Fototeca.cat
Física
Físic alemany.
Estudià la radiació i la teoria atòmica, i descobrí l’efecte Doppler en els raigs canals 1905, i el 1913 l’efecte que duu el seu nom, produït per un camp elèctric sobre les ratlles espectrals Premi Nobel de física el 1919
aforador
Física
Instrument per a mesurar el volum d’un líquid dins un recipient o bé la seva capacitat.
Per al vi i per a l’alcohol hom ha usat tradicionalment un llistó amb ratlles graduat per a recipients d’un mateix tipus, el qual, en ésser introduït dins el recipient, queda mullat fins a una determinada alçària corresponent a un volum donat per l’escala
senyal d’alarma radiotelegràfic
Senyal per a anunciar un missatge d’auxili o un avís de cicló.
Consisteix en dotze ratlles de 4 segons de duració del sistema Morse i amb intervals d’un segon entre ratlla i ratlla dura, doncs, un minut just És transmès en una freqüència de 500 kHz 600 m Aquest senyal posa automàticament en funcionament el receptor radiotelegràfic d’autoalarma que el rep
bene valete
Història
Salutació final epistolar d’origen romà ( vale
o valete
, ‘estigueu bo’ o ‘estigueu bons’) que passa al bene valiat
merovingi (senyal reial d’expedició de documents i de convalidació) i arriba finalment al bene valete
pontifici, que té valor de subscripció.
Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV
William Hyde Wollaston
Física
Químic i físic anglès.
S'establí a Londres com a metge 1797-1800 i fou secretari de la Royal Society 1806 Investigà les piles voltaiques, els espectres, la refractivitat, etc Descobrí el palladi 1803 i el rodi 1804 Estudià les ratlles de l’espectre solar i ideà un goniòmetre per a mesurar els angles dels cristalls