Resultats de la cerca

Estudià a Anglaterra i als EUA El 1922 s’incorporà a la Universitat de Johannesburg Dos anys després descobrí a Taungs unes primeres restes d’homínid que batejà amb el nom d' Australopithecus africanus La filiació d’aquestes, i la de les troballes posteriors a Makapan, provocà diverses controvèrsies científiques Entre les seves obres més importants cal esmentar Australopithecus Africanus the Man-Ape of South Africa 1925 i The Osteodontokeratic Culture of Australopithecus Prometheus 1957 Escriví l’autobiografia Adventures with the Missing Link 1959

Vida i obra Fou un dels estudiosos estrangers de l’època que millor comprengueren la realitat cultural catalana Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, que, ja en el seu primer exemplar, concretava que se centrava en l’estudi de les llengües, les literatures i les històries de les terres castellanes, catalanes i portugueses Fou la primera revista erudita no catalana que acceptà articles escrits en català Mantingué una collaboració ben intensa amb Jaume Massó i Torrents  que es traduí en diversos projectes com ara l’edició conjunta de l’obra del segle XV, Cançoner sagrat de Vides de…

Estudià a Cambridge i després a Princenton EUA Amb Fred Hoyle , descobrí l’hidrogen interestellar 1939 i als primers anys quaranta explicà la generació d’energia estellar a partir de principis de la física nuclear El 1945 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Cambridge Feu també algunes aportacions en geofísica, entre les quals la demostració de l’estabilitat de les masses líquides en rotació, que aplicà al nucli de la Terra, i proposà una controvertida teoria sobre la formació de les muntanyes Estudià també els cometes És autor, entre d’altres, de The Comets and their Origin 1953, The…

Estudià a la Universitat de Harvard i es doctorà en oceanografia el 1938 al Massachusetts Institute of Technology Treballà en diferents institucions oceanogràfiques i universitàries situades principalment a la costa est nord-americana Del 1954 al 1970 fou professor d’oceanografia a la Universitat John Hopkins, tot i que també estigué estretament vinculat a la Woods Hole Oceanographic Institution Alumne del geofísic suec Carl-Gustav Arvid Rossby, s’interessà per un ampli ventall de qüestions científiques en els camps de l’oceanografia i la meteorologia, com els corrents oceànics equatorials o…

Graduat al Rensselaer Polytechnic Institute de Nova York el 1963, obtingué un màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology el 1965 Dos anys després s’incorporà a l’empresa BBN Technologies, on desenvolupà diversos sistemes operatius, entre els quals l’ARPAnet, per al qual el 1971 dissenyà un sistema de comunicació entre usuaris d’ordinadors diferents que posteriorment ha donat lloc al correu electrònic en la forma actual que identifica l’usuari i el domini separats pel signe @ Rebé, entre d’altres, un premi Webby de l’Acadèmia Internacional de Ciències i Arts digitals, el premi…

Es doctorà en química i física a la Universitat de Yale 1942 El 1948 entrà al Brookhaven National Laboratory, on treballà fins a la seva jubilació Al final de la dècada del 1950 emprengué un projecte per a detectar els neutrins solars Aconseguí capturar un total de 2000 neutrins procedents del Sol, i demostrà així que l’energia solar prové de la seva fusió Els resultats de Davis foren confirmats anys després pel grup de Koshiba Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 2002, compartit amb M Koshiba i R Giacconi

Amplià i reformà el Vieux Louvre 1362-80, on construí la famosa escala exterior, que perdurà fins a Lluís XIII A París, hom li atribueix l’església dels Célestins 1365-70 i la capella del Collège de Beauvais 1375-80 El 1397 projectà la tomba de Bertrand Du Guesclin per a Saint-Denis Projectà la capella del castell de Vincennes

Juntament amb la seva muller, QDLeavis, propugnà la dimensió moral en l’obra literària i l’estudi detallat dels texts, no la seva explicació Fundador de la revista “Scrutiny” 1932-53, la seva obra més significativa és The Great Tradition 1948, on traça una línia de la novellística anglesa que va de Jane Austen a DHLawrence, passant per Henry James i Joseph Conrad, sense acceptar-hi un ChDickens ni, posteriorment, un JJoyce ni una VWoolf, la darrera dels quals fou objecte de les seves duríssimes crítiques, que féu extensives al Grup de Bloomsbury

Estudià al Royal College of Music de Londres i, altra vegada al seu país natal, ingressà al Reial Conservatori de Música i a la Universitat de Toronto Romangué, però, molt poc temps en aquests centres i tota la seva formació a partir de llavors —literatura, filosofia, periodisme— fou essencialment autodidàctica Ensenyà a la Universitat Simon Fraser Colúmbia Britànica entre el 1965 i el 1975, i aquesta experiència docent l’inspirà per a elaborar unes teories molt innovadores dins el camp de l’educació musical El seu sistema educatiu dona més importància a la creativitat i a la capacitat…

Descobrí l’existència de dos tipus de sinapsi diferents en el sistema nerviós vegetatiu, un en què predomina l’adrenalina com a neurotransmissor i l’altre en què predomina la isoprenalina Aquesta descoberta fou la base per als estudis posteriors sobre la transmissió dels estímuls nerviosos