Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
precessió dels equinoccis

Combinació dels moviments de precessió dels equinoccis i nutació de l’eix de rotació de la Terra
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment retrògrad (cap a l’oest) del punt vernal (primer punt d’Àries) sobre l’eclíptica, que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra.
El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que…
Calàbria grosa
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica…
Gran Larousse Català
Historiografia catalana
Diccionari enciclopèdic en llengua catalana, en 10 volums, editat per Edicions 62 el 1990.
És l’adaptació del diccionari enciclopèdic Larousse, en llengua francesa, a l’àmbit català s’hi incorporen i aprofundeixen totes les matèries referides als països de parla catalana El director de l’obra és Josep Corredor-Matheos i el consell assessor d’història està format per Joaquim Molas i Batllori i Josep Termes i Ardèvol Els principals redactors i collaboradors de les veus d’història són Josep M Ainaud i de Lasarte, Jordi Casassas i Ymbert, Ernest Lluch i Martín, Josep M López i Piñero, Jesús Mestre i Campill, Miquel Porter i Moix, i Santiago Riera i Tuebols Les entrades de…
Miquel Font i Cirer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Arxivística i biblioteconomia
Impressor, editor i bibliòfil.
L’any 1970 fundà l’editorial Imatge/70 i el 1984 Miquel Font Editor, ambdues desaparegudes l’any 1999 Centrades en la història, la sociologia i l’etnologia de les Balears, al llarg d’aquests anys edità més de cent cinquanta títols distribuïts en catorze colleccions, entre les quals “Miramar”, “Obres de Ramon Llull” en edició facsímil, la “Rodella” única collecció de temàtica judaica a l’Estat espanyol, i la desena llarga d’àlbums fotogràfics Imatges d’ahir , sobre diversos pobles de Mallorca Participà regularment a la Fira Internacional del Libre Frankfurt i destacà també com a bibliòfil i…
James Coleman
Art
Artista irlandès.
La seva trajectòria artística aborda qüestions referides a la realitat, la percepció, la representació l’elaboració de la imatge i de la identitat i els seus condicionants sociològics i històrics Després d’uns quants anys inicials de formació a Itàlia, desenvolupa el seu treball en diferents vessants, tals com projeccions d’imatges, pellícules, vídeos, performances i teatre Combina elements de la vida quotidiana amb d’altres de ficció, amb referències a la literatura, el teatre i la cultura popular irlandesa, i també amb referències indirectes a la pintura tradicional, la…
Lleis d’Índies
Història
Conjunt de normes i disposicions dictades per la corona de Castella i referides a les seves possessions d’Amèrica.
Les primeres instruccions, capitulacions i lleis complementàries foren unificades el 1573 a les Ordenanzas de descubrimientos y nueva población de Felipe II El problema de l' encomienda motivà les Leyes de Burgos 1512 i les Leyes Nuevas 1542, que toparen amb una forta oposició Les lleis foren recopilades diverses vegades, la darrera de les quals fou la Recopilación de leyes de los reinos de Indias 1680
Ilerda
Historiografia catalana
Revista de divulgació cultural lleidatana de periodicitat semestral creada el 1943 com a òrgan d’expressió científica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i desapareguda el 1998.
Desenvolupament enciclopèdic Romangué sota la gestió i direcció del Servei de Publicacions de l’IEI i comptà amb el suport de la Diputació Provincial de Lleida i del CSIC Comptà amb les seccions següents història, historiografia, geografia, art, arqueologia, hagiografia, mariologia, dret, folklore, pedagogia, filologia, crítica literària, geologia, botànica i agricultura sempre referides a les terres lleidatanes El director i ànima de la revista durant els quaranta primers anys 1943-83 fou Josep Alfons Tarragó i Pleyan, secretari general de l’IEI 1942-77 En els seus darrers…
Boris Blacher
Música
Compositor alemany.
Deixeble de H Koch a la Hochschule für Musik de Berlín, el 1938 fou nomenat director de la classe de composició del Conservatori de Dresden El nazisme el destituí i no retornà a la tasca docent fins a la fi de la Segona Guerra Mundial entre el 1953 i el 1970 ensenyà a la Hochschule de Berlín Interessat en la creació d’una obra transparent situada entre el lirisme i el dinamisme, aquesta denotà una influència diversa que inclogué la tradició austrogermànica, la música de compositors francesos com D Milhaud i E Satie principalment en les qüestions referides a la instrumentació, els paràmetres…
Sant Joan de les Medes (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
La problemàtica de la manca absoluta de dades sobre la història de l’església de Sant Joan de les Medes, que hom exposa en parlar de la veïna església de Sant Julià de les Medes, es veu aquí agreujada pel fet que no resta cap vestigi de la primitiva església romànica de Sant Joan Com en el cas de l’esmentada església de Sant Julià, ens hem de conformar amb les notícies referides al veïnat de les Medes, el qual formava part del terme del castell de Finestres, com queda documentat el 1323 La venda al baró de Santa Pau, Hug, dels drets que la corona tenia als castells de Finestres,…
Castell de Rocafort (Gerri de la Sal)
Art romànic
Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació Guillem Guitard n’esdevingué…