Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Josep Tous i Ferrer
Economia
Periodisme
Periodista i empresari.
El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una Biblioteca Balear , amb obres de GMaura, JLPons i Gallarza, Joan Alcover i PAPeña El 1893 fundà el diari La Última Hora , amb criteris periodístics renovadors El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma 1916, el Progrés Urbà 1922 i l’…
Joan Gelida
Literatura catalana
Humanista.
Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524, on fou professor de filosofia i formà part del collegi renovador del cardenal Lemoine el 1547 fou nomenat rector del collegi de Guiena a Bordeus Publicà De quinque uniuersalibus París 1527, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors Esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli erasmista de valencians emigrats a París, com Pere Joan Oliver i Joan Martí Població Fruit de la posició sòlida que assolí en els nuclis intellectuals més oberts de la capital francesa, rebutjà el…
Fernando Lopes
Cinematografia
Director de cinema portuguès.
Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i…
Nacionalistes d’Esquerra
Partit polític
Moviment socialista i nacionalista sorgit a Barcelona al desembre de 1979 a partir de la crida d’un grup d’intel·lectuals per a concórrer a les eleccions autonòmiques de 1980.
Aplegà l’ala moderada del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans a Catalunya, el Collectiu Comunista de Catalunya i un sector del Front Nacional de Catalunya Reivindicà el dret a l’autodeterminació i la creació d’un Estat federal Després del debut electoral de 1980 44954 vots, participà en les eleccions legislatives de 1982 28805 vots i en les municipals de 1983, en què obtingué 7 regidors un d’ells a Vic En les autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb Independents per l’Esquerra Nacional i Renovadors d’Esquerra…
Augusto D’Halmar
Literatura
Nom amb el qual és conegut Augusto Goemine Thomson, escriptor xilè.
Membre de la generació del 1900, fou un dels renovadors de la literatura xilena El 1904 participà en la fundació de la Colonia Tolstoiana, que postulava la unitat de l’home amb la natura, la vida comunitària i la dedicació a les obres de l’esperit Fou cònsol a Calcuta 1907 i visqué, entre altres llocs, a Madrid, Londres, París i Istanbul Dirigí la revista Luz y sombra La seva novella Juana Lucero 1902, influïda pel naturalisme rus i per Balzac, és una transposició al marc xilè d’una visió realista i metafísica, on la protagonista, filla natural d’un polític, esdevé una…
Arquíloc
Literatura
Poeta grec.
Fill d’un noble i una esclava, s’arruïnà i hagué d’exiliar-se a l’illa de Tassos, on acabà enrolant-se de mercenari per tal de subsistir Fracassat en els intents per refer la seva vida i, com a conseqüència, en els seus amors per Neóbule, desenganyat i abatut, emprà la poesia com a mitjà per a atacar la societat que el rebutjava Són, en efecte, la sinceritat, la cruesa i el sarcasme el que caracteritzà la seva poesia, fins al punt d’arribar a ridiculitzar-se a si mateix Esdevingué una figura llegendària, acceptat per uns, rebutjat pels altres hom atribuí als seus atacs el suïcidi de Neóbule i…
Wes Craven
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director cinematogràfic nord-americà Wesley Earl Craven.
Dedicat al gènere fantàstic i de terror, del qual fou un dels gran renovadors, debutà el 1972 amb The Last House on the Left Seguiren diversos films, entre els quals destaca The Hills Have Eyes 1977, que rebé el gran premi internacional del jurat del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges Amb A Nightmare on Elm Street 1984, aconseguí el gran èxit de la seva carrera, especialment gràcies a l’impacte del personatge de Freddy Krueger, un assassí en sèrie que mata en els somnis de les seves víctimes El film tingué diverses seqüeles, una de les quals, New Nightmare 1994, fou dirigida per ell…
Manolis Kalomiris
Música
Compositor grec.
Inicià els estudis musicals a Atenes i després els continuà a Constantinoble Decidit a obtenir una formació musical sòlida, el 1901 se n’anà a Viena, on romangué fins el 1906 Allí amplià els seus coneixements, sobretot en les disciplines de piano, teoria, composició i història de la música Professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori d’Atenes 1911-19, fou fundador del Conservatori Hellènic 1919 i del Consevatori Nacional 1926 Fou president de la Unió de Compositors Grecs, i del 1944 al 1945, director general de l’Òpera d’Atenes La seva obra musical palesa, d’una banda, la forta…
Joan Gelida
Filosofia
Humanista.
Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524 El 1527 hi publicà De quinque universalibus, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli de valencians emigrats a París, com l’erasmista Pere Joan Oliver i Joan Martí Població, amb la neboda del qual es casà Fruit de la posició sòlida que assolí en els nuclis intellectuals més oberts de la capital francesa, rebutjà el requeriment de Manuel Lledesma de vincular-se a la universitat de València També renuncià a ensenyar a la de Coïmbra…
Augustin-Louis Cauchy
Matemàtiques
Matemàtic francès, baró de Cauchy.
El 1815 fou nomenat professor a l’École Polytechnique, i posteriorment ensenyà matemàtiques a la Sorbona i al Collège de France S'expatrià el 1830 a Itàlia, i a Torí creà la càtedra de física matemàtica Tornà a França el 1838, on es reincorporà a la Sorbona Fou un dels més insignes matemàtics del s XIX i un dels renovadors de l’anàlisi fundà la teoria de la convergència, pas decisiu cap a l’aprofundiment en la teoria de funcions de variable real Al Résumé des leçons sur le calcul infinitésimal 1823 exposà una nova definició d’integral que obrí el camí a les ulteriors extensions…