Resultats de la cerca

Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas del destino…

Graduat en empresarials 1978, compaginà els seus estudis amb classes d’interpretació, i abandonà el seu primer treball com a agent comercial per a dedicar-se a actuar Després de diversos petits papers, es donà a coneixer a Silverado 1984, de L Kasdan, i posteriorment es consolidà com un dels actors més cotitzats de Hollywood amb The Untouchables 1987, de B de Palma Field of Dreams 1988, de P A Robinson, Revenge 1989, de T Scott, Robin Hood 1991, de K Reynolds, JFK 1991, d’O Stone, A Perfect World 1993, de C Eastwood, Tin Cup 1996, de R Shelton, Message in a Bottle 1999, de L Mandoki, Thirteen…

Després d’un temps de treballar com a model, debutà a Kiss Daddy Goodnight 1987, de P Ily Posteriorment interpretà The Adventures of Baron Munchausen 1988, de T Gilliam, i Dangerous Liaisons 1988, de S Frears, film que li donà popularitat Però l’èxit li arribà amb la comèdia Mad Dog and Glory 1993, de J McNaughton, i, sobretot, Pulp Fiction 1994, de Q Tarantino Posteriorment ha protagonitzat, entre d’altres, A Month by the Lake 1995, de J Irvin, Beautiful Girls 1996, de T Demme, The Truth About Cats & Dogs 1996, de MLehmann, Batman & Robin 1997, de JSchumacher, Gattaca 1997, d’ANiccol…

Fill del crític musical Julius Korngold, fou un nen prodigi com a compositor Escriví la seva primera peça orquestral a catorze anys El punt àlgid de la seva fama de prodigi fou l’òpera Die tote Stadt 'La ciutat morta', composta quan només tenia vint anys Durant la dècada dels anys vint ensenyà composició a Viena El 1934, a causa del tomb que prenia la vida política a Àustria, decidí abandonar el país i s’installà a Hollywood, on compongué dinou obres per al cinema en 1935-54, entre les quals les bandes sonores de The Adventures of Robin Hood M Curtiz i W Keighley 1938 i The Sea Hawk M Curtiz…

Format al British Film Institute i a la BBC, desenvolupà una àmplia experiència publicitària abans de mostrar el seu punt de vista estilitzat i esteticista en films com The Duellists 1977, premiat a Canes al millor primer film, Alien 1979, Blade Runner 1982 —aquests dos últims esdevinguts clàssics del cinema de terror i de ciència ficció, respectivament—, Legend 1985, Someone to Watch Over Me 1987, Black Rain 1989, Thelma & Louise 1991, 1492 1992, White Squall 1996, Gladiator 2000 —pellícula que rebé cinc Oscar, un premi BAFTA a la millor pellícula i un Globus d’Or a la millor pellícula…

Començà en el món del cinema fent el disseny de vestuari per a directors com Woody Allen Sleeper , 1973 Interiors , 1978 Després de dirigir un parell de telefilms, debutà com a director de cinema amb la comèdia fantàstica The Incredible Shrinking Woman 1981 El drama adolescent St Elmo’s Fire 1985 posà de manifest una de les característiques de la seva obra la capacitat de descobrir nous valors de la interpretació Cineasta eclèctic amb inquietuds bàsicament comercials, feu incursions en gèneres molt diferents el terror The Lost Boys , 1987 Flatliners , 1990 The Number 23 , 2007 Town Creek ,…

Professor d’escriptura creativa a la Universitat de Nova York i considerat un dels novellistes més interessants de la literatura anglesa de començament del segle XXI Guardonat amb nombrosos premis, ha guanyat dues vegades el premi Booker, el 1988, per  Oscar and Lucinda 1988 i, el 2001, per  True History of the Kelly Gang 2000, també premi del Commonwealth 2001, obra duta al cinema que narra la història de Ned Kelly, un mític bandoler d’origen irlandès que, com un modern Robin Hood, és encara admirat pels australians Altres títols destacats de la seva trajectòria narrativa són Bliss 1981, …

Començà a estudiar música d’infant L’any 1988 la seva família s’establí a Barcelona El 1999, després de completar els estudis al Conservatori Municipal de Terrassa i a l’Escola de Música de Bellaterra, anà becat al Berklee College of Music de Boston EUA Influït pel moviment de ressorgiment del bop de  Wynton Marsalis i Roy Hargrove, dels quals rebé també algunes classes, en tornar a Barcelona 2000 tocà amb diversos  jazzmen , com ara Albert Bover, Robin Eubanks, Horacio Fumero, Randy Brecker o  Perico Sambeat, amb el sextet del qual, alternant amb l’European Youth Orchestra 2001 i 2004, féu…

De família d’immigrants judeorussos, s’inicià professionalment a l’inici de la dècada de 1970 com a guionista de programes de televisió La seva primera incursió en el cinema fou com a guionista dels films  Silent Movie 1976 i High Anxiety 1977, dirigits per Mel Brooks Debutà a la direcció el 1982 amb Diner , una comèdia dramàtica autobiogràfica amb la qual fou candidat a un Oscar com a millor guionista La seva producció posterior ha estat generalment ben rebuda Hom pot esmentar-ne The Natural 1984,  Good Morning, Vietnam 1987 i, especialment, Rain Man 1988, film amb el qual aconseguí l’Oscar…

Es formà com a membre del cor infantil de les catedrals de Bangor i Chester Abans d’ingressar a la Royal Air Force, ocupà el lloc de segon organista a Chester i després de la Segona Guerra Mundial prosseguí la seva formació com a organista al Saint John’s College, a Cambridge, a partir del 1947 Deixeble d’orgue de Robin Orr, obtingué el grau en música i posteriorment centrà la seva carrera professional com a organista i director coral del Saint Johns’s College, càrrecs en què substituí Orr el 1951 Com a director del cor, li donà un nou impuls que el situà entre les primeres formacions corals…