Resultats de la cerca

Descoberta per Otto Preminger pel seu rostre infantil però revelador d’una gran força interior, la féu protagonista de Saint Joan 1957 i de Bonjour Tristesse 1957 Altres pellícules seves són À bout de souffle 1959, In the French Style 1963, Les oiseaux vont mourir au Pérou 1968, Paint your Waggon 1969, Airport 1970, L’attentat 1972, etc Se suïcidà el 1979

Els holocèfals són peixos d’esquelet cartilaginós en els quals persisteix el notocordi Presenten una única obertura branquial coberta per un fals opercle dèrmic Un altre tret morfològic que els caracteritza és l’absència d’espiracle i de vàlvula espiral a l’intestí En aquests peixos, la suspensió mandibular és holostílica i el cartílag palatoquadrat està completament fusionat al neurocrani Les dents són planes i soldades en plaques El cos és nu en les formes actuals, si bé hi ha alguns denticles dèrmics petits D’altra banda, els orificis uro-genitals estan separats de l’orifici anal, i els…

Comprèn tres espècies asiàtiques Lipotes vexillifer, de la Xina, Platanista gangetica i Platanista indi , de l’Índia i tres d’americanes Steno delphis Pontoporia blainvillei , o dofí del Plata, Inia geoffroyensis , de la conca de l’Amazones i de l’Orinoco, i Sotalia fluviatilis , també de la conca amazònica Es caracteritzen per la manca de telescopització cranial i pel fet de tenir un rostre llarg i prim

L’escòlex presenta quatre ventoses i, sovint, una o més corones de ganxos quitinosos el rostre per a poder-se fixar a les parets de l’intestí de l’animal parasitat sobretot ocells i mamífers, amb un nombre variable de proglotis hermafrodites que, en madurar, es desprenen La longitud de les tènies pot anar des d’uns quants millímetres fins a uns quants metres

La composició gira entorn del poderós eix de la figura de Crist, el rostre serè del qual contrasta amb el compacte volum de caps, ben realistes, d’enemics que l’aclaparen A sota, les tres Maries i el soldat que prepara la creu creen, a base de plans intersecats, un inquiet espai manierista que encara accentua més la serena esplendor de la figura del Salvador

Hom no en pot fixar amb precisió la cronologia, bé que totes les pintures pertanyen a l’època romana, entre els segles I-V dC Són obres d’una gran qualitat artística i un fort expressionisme, reflectit en els grossos ulls, molt oberts, dominant tot el rostre Hom veu en aquesta sèrie una evolució que duu de l’art clàssic romà fins al bizantí

Hom creu que portava el rostre permanentment cobert amb una màscara de vellut amb articulacions de ferro Sobre la seva identitat foren fetes moltes suposicions, i alguns opinaven que es tractava d’un germà bessó de Lluís XIV, fet desaparèixer per evitar la qüestió successòria També fou identificat amb el comte Ercole Antonio Mattioli Des del començament del s XVIII, nombroses obres literàries han tractat d’aquest tema

Pot assolir els 4 m de longitud, de rostre prolongat en un morro agut, amb dents llargues i triangulars, de color gris fosc o blau negrós al dors i blanc al ventre, que resta generalment en solitari a la superfície o prop d’aquesta i persegueix activament els vols d’escòmbrids i els bancs de calamars És molt voraç i perillós i és rar a les costes, incloses les dels Països Catalans

Les potes del cinquè parell són reduïdes, i el rostre i les pinces, dentats Els individus de l’espècie Galathea strigosa són vermells, amb bandes transversals i taques blaves, i el segon artell de l’endopodi de l’últim apèndix mandibular és més curt que el primer i portador de dues grans dents a la seva vora interna Habita als fons sorrencs, des de 40 m fins a 600 m de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània

Fou comandant d’escamot durant la Segona Guerra Mundial El seu primer llibre, Stikhí o dolge ‘Poemes sobre el deure’, fou publicat el 1951 Les característiques de la seva poesia són una síntesi d’exaltació filosòfica, ironia i simple detall del quotidià És una poesia concreta i molt a prop de la prosa en les seves tècniques descriptives De la seva obra cal destacar Lico čelovečevskoje ‘El rostre humà’, 1960 i Zemnyje predély ‘Límits terrestres’, 1965