Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Amadeu Vidal i Bonafont
Literatura catalana
Poeta.
Enginyer forestal de professió, ha publicat l’obra poètica Pou de tardor 1991, premi Amadeu Oller, Sóc boig premi Gabriel Ferrater, 1992, dins Plou i fa sol , 1993, Nits d’encens 1992, premi Vila de Martorell, Cor de metall 1995, Invisibles 1996, Les hores salvades 2001, premi López-Picó 2000, A la llum de les ombres 2001, premi Grandalla, Andorra 2000, Sauló 2006, premi Maria-Mercè Marçal, 120 Dracmes 2006, premi Miquel Àngel Riera 2005, Crònica des de la banyera 2007, premi Mallorca de poesia 2006, A la llum de les ombres 2007, Estevanac 2008, premi de Poesia Joan Perucho Vila…
Joel Joan i Juvé
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1991 debutà en cinema amb Monturiol, el senyor del mar , de Francesc Bellmunt, el 1992 en teatre en l’obra El sueño de una noche de verano , i el 1994 aparegué en televisió en la sèrie Poble Nou de TV3 És conegut sobretot pels seus papers a les sèries de televisió Periodistas Telecinco i Plats Bruts 2000, TV3 També intervingué en les pellícules Rosita, please 1993, de Ventura Pons La buena vida 1996, de David Trueba, El corazón del guerrero 1999, de Daniel Monzón, Las razones de mis amigos 2000, de Gerardo Herrero, Salvador Puig Antich 2006, de…
commutació
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, correlació sistemàtica entre el pla de l’expressió i el pla del contingut a través de les respectives unitats formals.
Si hi ha aquesta correlació, el canvi d’una unitat fonològica per una altra produirà un canvi automàtic i sistemàtic en el pla del contingut En català, per exemple, la permutació de tots els fonemes vocàlics en un context s-k dona lloc successivament a sic, cec, sec, sac, soc i suc El fet que els resultats lèxics tinguin un contingut semàntic distint indica que cadascun dels fenòmens vocàlics permutats tenen, al seu torn, capacitat distintiva pròpia, tot i que en uns altres contexts —com ara en casa/quesa — no donin lloc a canvis lèxics reals de la llengua quesa no existeix En general, l’…
67 edició de la Nit de Santa Llúcia
En un clima de reivindicació política Òmnium Cultural celebra al polisportiu Virrei Amat de Nou Barris de Barcelona la 67 edició de la Nit de Santa Llúcia, amb l’absència per primer cop del president de l’entitat organitzadora, Jordi Cuixart, que es troba en presó preventiva Entre altres premis, el Sant Jordi és per a Joan-Lluís Lluís per la novella Jo sóc aquell que va matar Franco, El Mercè Rodoreda de contes és per a Clara Queraltó per El que pensen els altres, i el Carles Riba de poesia per a Josep Maria Fulquet per Ample vol de la nit El premi Òmnium de comunicació passa a…
Vilgot Sjöman
Cinematografia
Literatura sueca
Realitzador cinematogràfic i escriptor suec.
Collaborador d’Ingmar Bergman, els seus films posteriors destacaren pel tractament que feu dels tabús sexuals Älskarinnan ‘L’amistançada’, 1962, 419 1964, Syskonbädd ‘La meva germana, el meu amor’, 1966, Jag är nyfiken ‘Jo soc curiosa’, 1967-68, Lyckliga skitar ‘Alegres porcades’, 1970, Troll 1972, En handfull kärlek ‘Un grapat d’amor’, 1973, Garaget ‘El garatge’, 1975, Tabou 1977, Jag rodnar ‘Em poso vermell’, 1980, Malacca 1987, Fallgropen ‘Precipicis’, 1989 i Alfred 1995, sobre la vida d’Alfred Nobel, entre d’altres Com a escriptor cal destacar la seva primera novella — Lektorn ‘El…
cacofonia
Música
Combinació de sons desagradable a l’oïda humana.
Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la desafortunada…
Natsume Sōseki
Literatura
Nom amb què és conegut l’escriptor japonès Natsume Kinnosuke.
Després de graduar-se en anglès a la Universitat de Tòquio 1893 es dedicà a la docència fins el 1900, en què viatjà a la Gran Bretanya becat pel govern De retorn al Japó fou professor d’anglès a la Universitat de Tòquio 1903 Els anys següents publicà, entre altres obres, les seves dues novelles més celebrades, Wagahai-wa neko de aru ‘Soc un gat’, 1905 i Botxan 1906, de caràcter humorístic Dedicat a partir del 1909 exclusivament a la literatura, la seva obra posterior, de caràcter molt més pessimista, inclou les novelles Kōjin ‘El viatger’, 1913, Kokoro 1914, Mon ‘La porta’, 1910 i Michikusa…
Bohumil Hrabal
Literatura
Escriptor txec.
Estudià dret i exercí ocupacions diverses Censurat per les autoritats socialistes, el seu primer llibre no fou publicat fins el 1963 En la seva obra, dominada per l’absurd i el sentit de l’humor, conflueixen la tendència popular de Hasek i la complexitat de Kafka Entre les seves novelles sobresurten Ostre slevadoné vlaky ‘Trens rigorosament vigilats’, 1965, de la qual el 1966 hom féu una versió cinematogràfica, Inzerat na dum, ve kterém uz nechci bydlet ‘Anunci d’una casa on ja no vull viure’, 1965, Obsluhoval jsem anglickehó krále ‘Jo he servit el rei d’Anglaterra’, 1971, Prílis hlucná…
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Joaquim Vayreda i Olivas, i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila Casada amb Joan Xirau i Palau S'exilià el 1939 a Cuba, a l’Havana, i després a Mèxic En aquest país fou collaboradora en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema, un dels qual va ser interpretat per l’artista mexicà Mario Moreno, més conegut com a Cantinflas El 1955 tornà a Catalunya i s’establí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà El 1971 guanyà el premi Fastenrath de novella als Jocs Florals de Barcelona amb l’obra Encara no sé com sóc , que després publicà Es presentà als Jocs Florals…
Maria de França
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Hom només sap de la seva vida el que ella en diu “Em dic Maria i soc de França” potser residí a Anglaterra —cal remarcar el caràcter dialectal del seu llenguatge—, on Elionor d’Aquitània havia creat un centre de cultura francesa Totes les seves obres conservades són escrites en versos apariats de vuit síllabes Traduí del llatí una sèrie de faules isòpiques Ysopet , ~1170 i una narració sobre el purgatori de sant Patrici Espurgatoire Saint Patrice , ~1190 La seva obra més important i personal són dotze Lais ~1167, narracions en vers, de caràcter amorós i fantàstic, sobre les anècdotes de les…