Resultats de la cerca

Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc Guillem I d’Oms de Santapau Fill de BerenguerV d’Oms Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal de Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei

Filla de Ferran I de Nàpols i d’ Isabel de Chiaramonte El 1473 es casà amb Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara i de Mòdena, el qual ella secundà en la política de conciliació vers les corts de Nàpols, Màntua i Milà, reafirmada amb els casaments de llurs fills Alfons, Beatriu i Isabel amb Anna Sforza 1477, Lluís Sforza Il Moro , duc de Milà, i Francesc II Gonzaga, marquès de Màntua 1480, respectivament Amant de l’estudi, participà en el luxe i el refinament intellectual de la cort de Ferrara

Participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac 1389-90 Fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I per la força La reina Maria, muller de Martí I, l’envià, amb Simó Marimon, com a ambaixador prop del comte abans que aquest envaís Catalunya i, després, li encarregà la defensa del Berguedà i de l’Alt Urgell Durant l’interregne treballà per la causa de Jaume d’Urgell, i amb ell es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera

Catedràtic de dret canònic a la Universitat de Saragossa, publicà, entre nombroses obres, una Introducción al Derecho hispánico El 1952 hom publicà les seves Memorias Vocal, abans del 1936, de la comissió codificadora dels anomenats drets forals, i president, des del 1940, del Consejo de Estudios del Derecho Aragonés, defensà sempre la reivindicació d’aquests davant el dret anomenat comú Interessat per la cultura catalana, parlava i escrivia un català arcaïtzant, après dels escriptors medievals Secundà els esforços d’EToda per a la restauració de Poblet Fou membre corresponent de l’Institut…

Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals

Fill i successor de Carles Albert I de Sardenya, portà el títol de duc de Savoia A desgrat d’ésser tradicionalista i poc obert als corrents constitucionals, fou un home dúctil i polític Signà amb Àustria la pau de Milà 1849 Malgrat alguns desacords, secundà la política de Cavour acord de Plombières 1858, annexió de la Itàlia central 1859 i expedició de Garibaldi de conquesta de Sicília i Nàpols 1860 Prengué el títol de rei d’Itàlia 1861 i continuà la campanya d’unificació amb l’annexió de Venècia 1866 i l’ocupació de Roma 1870

Colònia romana s I, fou seu del governador de la Pannonia secunda Devastada per Àtila ~452 i pels àvars s VI, es conserven restes dels murs i de les termes Centre de l'arianisme, s’hi celebraren diversos concilis, entre els quals destaca el del 357, en què fou aprovada una fórmula, coneguda per blasfèmia de Sírmium , que rebutjava tota menció del terme ουσία ‘substància’ i dels seus composts, fins i tot la fórmula de compromís homoioúsios homooúsios en l’especulació trinitària, i afirmava la subordinació del Fill al Pare Rebutjada a Ancire 359, fou avalada novament pel concili…

Fill de Clodoveu I, rebé 511 la regió situada entre l’Oise i el Mosa establí la capital a Soissons Reuní l’estat dividit pel seu pare ell i el seu germà Khildebert I succeïren 524 l’altre germà Clodomir després d’exterminar-li dos fills el 555 succeí el seu renebot Teodebald, rei de Metz, i, el 588, Khildebert I Participà, amb els seus germans, en les campanyes contra Borgonya 523-524, i secundà el seu germà Teodoric I en les expedicions a Turíngia Vencé el propi fill Khram, que s’havia revoltat, i manà de matar-lo Fundà el monestir de Saint-Médard de Soissons

Fill de Miquel de Ramon i de Milsocors, baró de Vallespinosa, i d’Agnès de Tord i Despalau Lluità a favor del rei arxiduc Carles III a Lleida, a la Cerdanya i al setge de Girona 1711 en caure aquesta passà a Barcelona Succeí Rafael Nebot com a cap suprem de la cavalleria Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou ferit dos cops Empresonat, fou dut amb Villarroel i altres militars a San Antonio la Corunya, on secundà l’intent de fuga de Villarroel 1717, que suposà un terrible enduriment de la captivitat Havent passat a Segòvia 1719, fou alliberat el 1725 arran de la pau de Viena

Ocupà alts càrrecs dels ministeris de l’interior i de justícia 1814-20, des d’on secundà el moderantisme de Decazes Durant el regnat de Carles X de França encapçalà un sector de l’oposició parlamentària Contribuí a l’entronització de Lluís Felip d’Orleans, el qual el nomenà ministre de l’interior 1830, d’educació 1823 i d’afers estrangers 1840 i cap del govern 1847 Evolucionà progressivament cap a posicions conservadores i sostingué la repressió contra els republicans Oberta l’onada revolucionària de febrer del 1848, i caiguts el govern i la monarquia de Lluís Felip d’Orleans, es consagrà a…