Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
radiotelescopi
A dalt, tall vertical d’un radiotelescopi amb reflector secundari; a baix, esquema del camí que segueixen els senyals captats per un radiotelescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.
Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de la superfície collectora…
transmissió
Un avantatge de la transmissió digital: en la recepció d’un senyal analògic atenuat i lleugerament pertorbat, hi ha una pèrdua irreversible d’informació, però no pas en la d’un senyal binari en les mateixes condicions, en què només convé distingir la presència de grans valls (‘0’) de la de grans muntanyes
© Fototeca.cat
Pas o transport d’informació (senyals) entre dos punts per mitjà d’energia elèctrica o electromagnètica, a través d’un medi, com és el cas d’una línia de transmissió
.
Tot sistema de transmissió ha de posseir una potència suficient i un grau de qualitat raonable En tot procés de transmissió hi ha pèrdues de potència a través del medi, fenomen que rep el nom d'atenuació Segons quina sigui la natura de la informació hom parla de transmissió de veu telefònica, de text telegràfica, de dades, d’imatge en moviment televisiva, d’imatge fixa telecòpia, etc Segons la forma del senyal a transmetre hom distingeix entre transmissió analògica i transmissió digital Els senyals de natura analògica són transmesos mitjançant la tècnica de multiplexatge per…
enclavament
Transports
Conjunt de dispositius destinats a comandar agulles i senyals en una estació o en una línia de ferrocarril i alhora a evitar falses maniobres.
Els primers enclavaments eren de funcionament mecànic, per mitjà de cables, palanques, barres, etc Modernament hom comanda totes les maniobres elèctricament i obté ensems totes les informacions necessàries sobre ocupació de vies, posició real d’agulles i senyals, etc
intel·ligència de comunicacions
Electrònica i informàtica
En la intel·ligència de senyals, utilització de tota classe de comunicacions conegudes, com el telèfon, la ràdio, internet, etc., per tal d’obtenir informació.
Aquesta adquisició d’informació es realitza a través de la intercepció de les comunicacions estrangeres, sense rebutjar la informació obtinguda pels mitjans convencionals, televisió o ràdio Forma part de la intelligència de senyals i és un procés desenvolupat especialment en moments de conflicte
rellotge secundari
Tecnologia
En un sistema de distribució horària, rellotge que rep els senyals horaris en forma d’impulsos mecànics, elèctrics o radioelèctrics procedents d’un rellotge patró.
Hi ha rellotges domèstics que reben radioelèctricament els senyals horaris emesos per una emissora que disposa d’un rellotge atòmic i que pot ésser situada a centenars de quilòmetres dels receptors rellotge pneumàtic
filtre de Kalman
Electrònica i informàtica
Algorisme que permet estimar el valor de senyals contaminats per sorolls i predir-ne el comportament.
Es basa en la combinació de les prediccions teòriques del sistema, avaluades sobre el seu model matemàtic, i les mesures reals de diferents variables Quan el nivell de soroll és baix, el filtre opta per donar més credibilitat a les mesures, mentre que quan el soroll augmenta dóna més credibilitat a les prediccions teòriques En qualsevol cas, la sortida del filtre és una ponderació fixada pel grau de soroll entre les previsions i les mesures És emprat per a estimar trajectòries de vehicles, en les quals les vibracions i derives d’aquests suposen sorolls sobre els instruments de mesura, i també…
NICAM 728
Electrònica i informàtica
Sistema, desenvolupat per la BBC, que integra dos canals de so digitals en els senyals de televisió.
Pot ésser configurat per a transmetre un senyal estereofònic, dos canals monofònics, que permeten la recepció de senyals en dos idiomes, o un canal monofònic i un de dades Cada canal és mostrejat a una freqüència de 32 kHz, amb 14 bits per mostra, cosa que fa que la qualitat sigui força bona El sistema comprimeix el senyal reduint a 10 el nombre de bits per mostra transmesa al canal El procediment de compressió consisteix a analitzar els nivells d’amplitud d’un paquet de mostres consecutives, a assignar dinàmicament a les mostres els bits que millor les representen i a informar…
Betamax
Sistema domèstic d’enregistrament i de lectura, en cinta magnètica, dels senyals de vídeo, com també dels d’àudio que hi van associats.
Aparegut en el mercat l’any 1977, al cap de pocs mesos començà a competir amb el nou format VHS i més tard també amb el VCR 2000, d’origen europeu La rivalitat entre els dos primers sistemes, tots dos ideats al Japó, durant una bona part dels anys vuitanta afavorí avenços tecnològics notables Malgrat els avantatges del Betamax permetia d’aprofitar més bé la cinta i havia incorporat, abans que el VHS, els senyals d’àudio estereofònics, fou el VHS el que s’imposà finalment
càpsula fonocaptora
càpsula fonocaptora
(CC0)
Electroacústica
Transductor mecanoelèctric emprat en la reproducció de discs fonogràfics, que transforma els senyals mecànics o moviment de la punta lectora en senyals elèctrics.
Les càpsules es classifiquen en dos grans grups, segons que siguin sensibles a l’amplitud del moviment de la punta de l’agulla o a la seva velocitat de desplaçament Entre les primeres hi ha les piezoelèctriques , les de resistència variable , les fotoelèctriques i les de condensador entre les segones, les magnètiques i les dinàmiques Les càpsules piezoelèctriques són basades en la propietat que tenen certs materials de carregar-se elèctricament en ésser deformats Són emprades en equips de reproducció econòmics i portàtils Les càpsules de resistència variable són basades en la variació de…
repetidor
Repetidor de comunicacions instal·lat al cim del Montcaro
© Fototeca.cat
Aparell que amplifica i retransmet els senyals elèctrics aplicats a la seva entrada, a fi de compensar les pèrdues que es produeixen durant una transmissió.
Són emprats en telefonia, telegrafia, radiocomunicacions, televisió, etc En telefonia i telegrafia, segons la banda de freqüències, els repetidors són anomenats de baixa freqüència o de freqüències vocals —de 300 a 3 400 Hz— o bé d’alta freqüència , quan hom utilitza corrents portadors modulats Segons el mitjà de transmissió, cal incloure els repetidors de radioenllaç i de coaxial En televisió són petits equips emissors que amplifiquen els senyals rebuts i els tornen a emetre amb més potència i generalment a una freqüència diferent Són anomenats també reemissors