Resultats de la cerca
Es mostren 1254 resultats
Magí Baixeres
Història
Militar
Militar.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del general Vendôme 1697 i després contribuí novament a la defensa de la ciutat com a capità de minadors durant el setge de Felip V, l’any 1706 Durant la guerra de Successió prengué part també en la defensa de Girona 1710-11 i l’onze de setembre de 1714 morí en el setge de Barcelona
moneda obsidional
Numismàtica i sigil·lografia
Tota moneda de necessitat, encara que no es produeixin les condicions de setge.
poliorcètic | poliorcètica
Relatiu o pertanyent al setge i a l’expugnació de ciutats i fortificacions; obsidional.
Lluís Noves
Història
Militar
Artiller.
Inventà una peça d’artilleria que emprà contra els francesos a Besalú 1695 i durant el setge de Barcelona del duc de Vendôme, el 1697 Recompensat amb el càrrec de guardià del far del port, morí durant aquest setge
heliantem
Botànica
Gènere de plantes sufructicoses o herbàcies, de la família de les cistàcies, de fulles oposades petites, de flors pentàmeres disposades en cimes racemiformes i de fruits en càpsula trivalva.
L' heliantem itàlic o herba pedrera Holeandicum ssp italicum , mata de fulles ellíptiques i de flors grogues, creix en terrenys pedregosos de la regió mediterrània L' heliantem setge o simplement setge Horiganifolium , subarbust de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles ovades i flors grogues, és endèmic de la península Ibèrica i les Illes Balears
Robert II de Flandes
Història
Comte de Flandes (1093-1111).
Fill i successor de Robert I Participà en la primera croada i se significà en la presa de Nicea, en el setge d’Antioquia i en l’assalt de Jerusalem Havent tornat a Europa, s’enfrontà amb l’emperador Enric IV Aliat amb Lluís IV de França, lluità contra Anglaterra i morí ofegat en el setge de Meaux
Josep Moragull
Història
Militar
Militar.
El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei Lluità al setge de Barcelona del 1706 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier 1713-14 i, com els Martí, desertà
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla coloma…
Jacques Callot
Disseny i arts gràfiques
Gravador francès, deixeble de Philippe Thomassin i Giulio Parigi.
S'establí a Florència, al servei de Cosme II de Mèdici, on gravà els Capritxos 1617 i la Fira de la Impruneta 1620, model de les kermesses flamenques Tornà a França, al servei del duc de Lorena, i gravà Petita fira 1621 i les sèries dels Captaires 1622 i de la Noblesa Lorenesa 1623 El 1625 Isabel Clara Eugènia el cridà a Flandes, on gravà El setge de Breda 1628, temàtica en què reincidí després, amb El setge de l’illa del rei i El setge de la Rochelle Les darreres composicions gravades, conseqüència de la invasió de Lluís XIII a Lorena, són Misèries de…
l’Onze de Setembre
Celebració de la Diada en el monument a Rafael Casanova, obra de Rossend Nobas emplaçada a la ronda de Sant Pere de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió.
El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les…