Resultats de la cerca

Es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona La seva carrera com a actriu s’ha desenvolupat principalment en l’àmbit teatral, on ha protagonitzat diversos muntatges dirigits per Josep Maria Mestres, entre els quals hi ha La xarxa 2002, de Joan Brossa El ventall de Lady Windermere 2007, d’Oscar Wilde La casa dels cors trencats 2009, de Bernard Shaw Nit de Reis 2010, de William Shakespeare, així com les obres Carnaval 2006 de Jordi Galceran amb direcció de Sergi Belbel La plaça del Diamant 2007 de Mercè Rodoreda amb dramatúrgia de Josep Maria Benet i Jornet i…

Estudià al Beirut University College 1970-72 En esclatar la guerra civil libanesa 1975, anà a Londres, on fins el 1981 estudià a la Byam Shaw School of Art i la Slade School of Fine Art Resident a Europa, s’ha destacat per les seves obres conceptuals d’intencionalitat combativa, especialment en qüestions com la condició de la dona i el conflicte palestinoisraelià La seva obra, que ha anat guanyant en subtilesa i polisèmia, es vehicula a través de mitjans diversos installacions, performances , projeccions de vídeo Entre les seves obres i exposicions cal esmentar “The Light at the…

Estudià piano des de petit i durant l’adolescència s’inicià en l’orgue Començà treballant en alguns grups de rock and roll i aviat gravà els seus primers discos d’orientació jazzística, com ara Testifying 1960 Durant els anys següents enregistrà alguns dels seus millors discos Into Something , Unity amb formacions que incloïen Grant Green, Woody Shaw i Elvin Jones Gravà piano elèctric amb Miles Davis a Bitches Brew 1969 i formà part del grup de jazz-rock Lifetime, liderat per Tony Williams Gravà per a Jimi Hendrix, John McLaughlin i Carlos Santana i realitzà discos sota el seu nom, com per…

Graduat 1963 i doctorat en genètica 1971 per la Universitat de Washington, Seattle Després de fer recerca postdoctoral amb Seymour Benzer  al California Institute of Technology, el 1974 s’incorporà a la Universitat de Brandeis, on treballà fins el 2008 Del 2007 fins a la jubilació 2009, fou també professor a la Universitat de Maine Les seves investigacions amb la drosòfila  el portaren a importants descobriments en la genètica del comportament, la base genètica de la diferenciació sexual i el rellotge biològic En aquest darrer camp, el 1984 contribuí a identificar el gen conegut amb el nom…

S’inicià tocant la guitarra i el trombó a la banda dels seus germans Després, a Kansas City, s’integrà als Walter Page’s Blue Devils i a l’orquestra de Bennie Moten 1929-33, on aportà arranjaments i composicions Alhora, començà a experimentar amb l’amplificació de la guitarra i atragué l’atenció de Charlie Christian, sobre el qual exercí la seva influència El 1934 marxà a Nova York per treballar d’arranjador amb Willie Bryant, i tocà a les orquestres de Jimmie Lunceford i Count Basie També arranjà per a les formacions de Glenn Miller i Artie Shaw Durant els anys quaranta liderà…

Pertanyent a una família del món de l’espectacle, ja a dos anys aparegué en un vodevil interpretat per la companyia dels seus pares, en la qual continuà actuant els anys següents com a bateria i ballarí de claqué, tot fent gires per diversos països A onze anys creà i dirigí una banda pròpia i ben aviat mostrà la seva extraordinària facilitat tècnica El 1937 entrà a formar part de l’orquestra de Joe Marsala, i després treballà amb Harry James, Artie Shaw i Benny Carter Durant la primera meitat dels anys quaranta formà part de l’orquestra de Tommy Dorsey Més tard actuà de manera…

S’imposà com a actor teatral a Broadway i a Londres, sobretot amb interpretacions renovadores de Shakespeare un Romeu antiromàntic i dinàmic, un Hamlet edípic, un Otello objecte de l’amor de Jago A partir del 1946 fou un dels directors de l’Old Vic Theatre hi dirigí Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Čekhov, GB Shaw, etc La fase important de la seva carrera cinematogràfica es desenvolupà en el camp de la interpretació, en personatges de caràcter romàntic Wuthering Heights , 1938 Rebeca , 1940 Pride and Prejudice , 1940 Carrie , 1951 i de diverses característiques The Beggar’s Opera , 1953…

Educat a Cambridge, començà les seves activitats com a productor el 1953 Treballà als teatres més prestigiosos de la Gran Bretanya, com ara l’Arts Theatre Londres i fundà 1960 i fou director 1960-68 del Royal Shakespeare Company Stratford-on-Avon El 1973 es posà al capdavant del National Theatre en morir Laurence Olivier, que fins llavors n’havia estat el director, i ho fou fins el 1988 El 1977 fou nomenat cavaller Produí òperes de totes les èpoques, des de les de C Monteverdi fins a les d’A Schönberg i J Gardner El seu esforç es centrà a transmetre al públic contemporani el sentit de l’obra…

Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic Tot i que conreà la poesia La doble espera de l’aigua i tu , 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964, la narració El cavall no és de cartó , 1973 Cinc mil metres papallona , 1975 L’avió damunt els vidres , 1981 i la novella La dona sense atributs , 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan, centrà la seva activitat en el teatre És autor de les obres Defensa índia de rei 1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966, Meridians i parallels 1977, premi Josep…

Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d' El zoo de cristal , de Tennessee Williams, i El senyor Perramon , de Josep Maria de Sagarra, entre altres Posteriorment, interpretà Pigmalió 1970, en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú , de Frank Wedekind 2001, Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director 2002, i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn  dirigida per Carlota Subirós 2003, entre moltes altres…