Resultats de la cerca

Vida Format al Conservatori del Liceu, on estudià violí i composició, compaginà els estudis musicals amb la carrera de dret i exercí d’advocat a Barcelona Deixeble de C Taltabull, fou membre del Cercle Manuel de Falla de Barcelona des de la creació d’aquesta institució S’interessà bàsicament per la música de cambra i el lied , però també conreà altres gèneres, com ara la música per a orquestra En aquest darrer camp destaquen la Simfonia per a cordes 1957 i els Moviments concertants 1974 Al començament de la seva trajectòria s’inclinà per un llenguatge atonal i gradualment el seu interès es…

Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…

Integren el volum A trenc de sorra 1945-48 Vuit poetes 1948-52 La rambla de les flors 1952-54, premi Ossa Menor 1954 Algunes preguntes, algunes respostes 1954-56 Santa Maria de la fi dels temps 1957 Postals d’Itàlia 1956-65 Esbós d’una oda dialogada 1967 Nadala 1967 Suite del Cresta-Vermell 1969-70, A muntanya 1970 Sis ocells 1978 Uns quants poemes inèdits 1980-86 i Envits i contracop 1987-89 La poesia de Jordi Sarsanedas, de vegades críptica, però escrita amb la intenció que pugui ser compartida per l’altre, parteix de la realitat i dels seus elements fins al punt de fer del quotidià allò…

La notació musical és una modalitat molt complexa de l’escriptura, i un gran nombre de les notacions són basades en signes gramaticals, com les lletres, els accents i els signes de puntuació, als quals hom ha atribuït una funció musical Són moltes les civilitzacions orientals que han conegut una notació musical, com les de la Xina, l’Índia, etc A l’Occident, la primera notació és la de la Grècia antiga, que mitjançant quinze lletres servia indistintament per a la música vocal i instrumental Aquesta notació fou adoptada pels romans, que a partir del segle V substituïren l’alfabet grec pel…

Staccato és el participi del verb italià staccare 'separar', ’destacar', i la seva forma catalana equivalent és ’picat' En la partitura pot estar indicada per la paraula staccato o alguna abreviatura, com stacc , o bé per un punt o un petit traç vertical situat a sobre o a sota de cadascuna de les notes afectades No es pot dir amb total certesa si, en aquest cas, els punts o les ratlletes són equivalents o representen gradacions en la intensitat de l' staccato Cal comparar manuscrits i edicions originals per a poder treure’n conclusions, que potser poden variar d’un compositor a un altre, i…

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novella Ha publicat els reculls poètics La senda de les hores 1999, premi 25 d’abril 1998, Aigües de clepsidra 1999, premi Paco Mollà 1998, Calendari de silencis 2000, Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999, Els colors del vent 2005, premi de poesia Carme Guasch 2005, Deserts 2005, premi Josep Maria Ribelles de poesia 2004, Partitures perdudes 2007, premi de poesia Festa d’Elx 2006, Bagatge de…

Fill d’un funcionari de la Generalitat republicana, s'educà a França, on vivia exiliada la seva família i on el seu pare fou internat en un camp de concentració, on morí Retornat a Barcelona amb la seva mare el 1941, començà a treballar, des dels onze anys, en diferents oficis L’any 1951 entrà a l’Editorial Bruguera, on excellí com a guionista de còmics, especialment amb El Capitán Trueno , el seu gran èxit, realitzat en collaboració amb el dibuixant Miquel Ambrós, traduït a diverses llengües i que li donà un nom arreu del món Creà també altres sèries seguint el mateix model, com…

Ingressà a l’orde caputxí als 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament, a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles a la revista  Estudis Universitaris Catalans , editada per aquesta institució — Estudis Universitaris Catalans — , i un petit llibre el 1935 En l’etapa d’avantguerra, feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i Virgili…

A partir del 1953 creà el premi de biografia Aedos Inclou les colleccions “Sèrie dels reis”, “Sèrie monogràfica” i “Història dels Països Catalans” Entre les primeres biografies publicades destaca Verdaguer el poeta, el sacerdot i el món 1952, de Sebastià Juan i Arbó les memòries de C Soldevila núm 2, 1951, i les de Josep Maria de Sagarra núm 7, una obra acabada d’escriure l’any 1954 L’original de Sagarra, de més de 1600 pàgines i conservat a la Biblioteca de Catalunya, fa un recorregut des del s XVI, amb els primers documents de la família, fins als 25 anys de l’autor En els mateixos anys…

Vida Arquitecte, el 1956 s’inicià en la realització amb el pèrit industrial Toni Garriga i Gimferrer Barcelona 1933 El 1958 realitzaren Dos quarts de cinc medalla d’honor del Concurs Nacional del CEC i seleccionat per al concurs anual de la UNICA Fou el principi d’una llarga i brillant trajectòria que al final del 2002 presentava un balanç de 59 títols, alguns sota la marca Pinchus Films 16 medalles d’or i 10 d’argent de la UNICA, i altres guardons rebuts a Catalunya, l’Estat espanyol i l’estranger El 1978 Baca i Garriga presentaren una mostra de la seva obra a la Photokina de Colònia …