Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Vila medieval de Tàrrega
Art romànic
Situació La vila inicial, originada al peu del castell —al centre de la fotografia—, és avui dia un centre comercial i vital per a tota la comarca de l’Urgell ECSA-JTodó La vila de Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, s’emplaça a la riba dreta del riu d’Ondara, a 373 m d’altitud, i és envoltada, al sud-oest, pels tossals de Cercavins a llevant, pels pendents de la Segarra al nord, pels tossals de l’Ofegat, de Sant Eloi i del Mor, mentre que a ponent s’estén la plana d’Urgell Per la seva situació geogràfica, la vila de Tàrrega, que rebé el títol de ciutat el 1884, ha constituït des de…
Santa Magdalena de Puig-sac o de Pardines
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des del costat nord-oriental M Anglada La capella de Santa Magdalena de Puigsac queda al vessant de tramuntana de la serra Cavallera dins el veïnat de Puigsac a prop de Pardines a una altitud de 1 275 m Mapa 256M781 Situació 31TDG365845 Per anar-hi cal sortir de Pardines per l’extrem de llevant, on hi ha una pista que hi mena amb un trajecte de 2 km, després de travessar el riu Sagadell i havent passat el veïnat de Vilaró MAB Història Si bé el lloc de Pardines surt esmentat en la documentació des del segle X, l’església de Santa Magdalena de Pardines o de…
El comtat de Rosselló als segles IX i XIV
Art romànic
Els vescomtes de Rosselló als segles IX i X Des de la fi del segle VIII i durant el segle IX els vescomtes són delegats permanents, nomenats pels comtes en virtut de llur delegació reial, per a exercir funcions judicials i militars Al Rosselló, únicament són mencionats els següents Adelfons, vescomte, se’l troba participant com a jutge, el 2 d’abril del 832, amb el veguer Sperandeu, en un plet celebrat a Elna i presidit per Berenguer, aleshores comte de Tolosa i de Rosselló, en què foren precisats els límits de la cella de Sant Pere de Riuferrer, pertanyent al monestir de Santa Maria de…
L’estructura de la societat noble d’Osona
Art romànic
Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…
Concòrdia entre els habitants d’Andorra i els canonges de la Seu (8 de gener de 1176)
Els habitants de les valls d’Andorra i els canonges de la catedral de la Seu d’Urgell signen un seguit d’acords referents a prestacions pecuniàries, judicials i militars Aquest acte confirma l’anterior concòrdia de l’any 1162 "In nomine Domini, amen Noverint universi quod nos Arnaldus de Samortenhis, licenciatus in legibus et judex maior ordinarius comitatus Fuxi, vidimus, tenuimus et de verbo ad verbum in mei presentia perlegi fecimus per notarium publicum infrascriptum quoddam publicum instrumentum, cuius quidem instrumenti tenor talis est In Christi nomine Notum sit cunctis hominibus,…
Castell de Castellar de N’Hug
Art romànic
El primer problema amb què ens trobem és el del mateix nom de Castellar de N’Hug, que ha estat objecte de discussions pel que respecta a la segona part del topònim La grafia actual fou adoptada en una època relativament recent, admetent com a certa la suposició que es referia a un personatge històric de nom Hug de Mataplana, per exemple Però hi ha proves documentals que semblen indicar que, en realitat, aquest nom prové de Nuce nuc, en català, mot que indica corrent o origen d’un corrent d’aigua, i que podria referir-se molt probablement a les fonts del Llobregat que originen aquest riu…
Sant Martí d’Ogassa
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de llevant, amb l’absis, sense ornamentació, a primer terme, mig tapat pel cos d’edifici de la sagristia M Anglada L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal, al peu de la Portella d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, a 1 370 m d’altitud i a la vista del Taga Mapa 256M781 Situació 31TOG405797 S’hi arriba per una pista en bon estat que surt de Surroca i hi porta amb un recorregut de menys de 2 km en direcció al nord-oest, amb trams de…
Vila medieval de Moià
Art romànic
La vila de Moià sorgí entorn d’una església i un palau que eren el centre d’un alou comtal aprisiat pel comte Guifré el qual dotà la primitiva església de Santa Maria de Moià, que fou consagrada el 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona, a precs del comte Sunyer i del seu fill Ermengol, comte d’Osona Ambdós comtes confirmaren les donacions del comte Guifré i en feren d’altres, mentre que el bisbe Jordi de Vic subjectava a la parròquia de Moià diverses esglésies anomenades Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma de Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant…
Santa Maria de Senterada o de Santa Grata
Art romànic
El primer document conegut referent al monestir de Senterada és un precepte de l’emperador Lluís el Pietós, emès a Frankfurt el 21 de juny de l’any 823, a precs del comte Matfred d’Orleans, pel qual rebia sota el seu domini, defensa i tuïció el monestir de Santa Maria, dit de Santa Grata, que havia fundat el bisbe Possidoni d’Urgell successor del bisbe Fèlix en virtut d’una concessió que el mateix emperador havia efectuat quan era rei d’Aquitània, és a dir, abans de l’any 814, junt amb la cella de Sant Fruitós de Balestui Alhora li confirmà la lliure elecció d’abat sota la regla de Sant Benet…
Castell de Cervelló
Art romànic
Situació La Sala de Baix, dins el recinte jussà, és una de les estances més ben conservades del conjunt F Baltà És situat a 317 m d’altitud, sobre el camí de l’Ordal, en un lloc que domina estratègicament la vall del Llobregat i el camí cap al Penedès Mapa 36-16420 Situació 31TDF128825 Per arribar-hi cal seguir la carretera N-II que passa pel mig del poble de Cervelló Després de la parròquia, bell edifici modernista, s’ha d’agafar un trencall en direcció a migdia, que haurem de seguir muntanya amunt Quasi al cim, molt amagat per la vegetació, hi ha el castell Història L’any 904, en un…