Castell de Cervelló

Situació

La Sala de Baix, dins el recinte jussà, és una de les estances més ben conservades del conjunt.

F. Baltà

És situat a 317 m d’altitud, sobre el camí de l’Ordal, en un lloc que domina estratègicament la vall del Llobregat i el camí cap al Penedès.

Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF128825.

Per arribar-hi cal seguir la carretera N-II que passa pel mig del poble de Cervelló. Després de la parròquia, bell edifici modernista, s’ha d’agafar un trencall en direcció a migdia, que haurem de seguir muntanya amunt. Quasi al cim, molt amagat per la vegetació, hi ha el castell.

Història

L’any 904, en un document que té una rèplica quasi idèntica al 910, el comte Guifré Borrell, que residia al castell de Cervelló, amb assistència del bisbe Teuderic de Barcelona i de l’abat Donadeu de Sant Cugat, n’organitzà el repoblament, per la qual cosa concedí al monestir un locum ad laborandum. Pel mateix document, el bisbe de Barcelona dona a l’abat l’església de la Santa Creu que hi ha a la vall del castell, a fi que l’abat la restauri i la tingui en possessió, i li dona a més les oblacions i les sepultures dels fidels.

Els Cervelló.

AFE

El castell és esmentat també al testament del comte Miró —que cogovernà amb Borrell i regí principalment les terres del Llobregat— del 966, en el qual donà a la catedral de Barcelona la meitat dels alous de Cervelló, això és, Torrelles, la Palma i Montpedrós, amb els seus termes i pertinences, com també les esglésies del castell de Cervelló, és a dir, Sant Esteve i Sant Vicenç, les esglésies de Torrelles, Santa Eulàlia de Pallejà i l’església de Sant Baldiri, totes amb les seves parròquies, delmes, primícies i ofertes dels fidels. El comte Borrell II, al seu torn, el 993 llegà els alous i les esglésies de Cervelló, la meitat a la seu de Barcelona i l’altra meitat al monestir de Sant Cugat, tal com el seu germà Miró havia disposat.

El 992 els comtes Ramon i Ermengol, actuant plegats, venen a Ènnec Bonfill, que esdevindrà origen dels Cervelló, el castell de Cervelló amb els seus termes i esglésies, delmes, primícies i parròquies que hi ha dins el seu terme, amb les torres i roques, cases i corts, terres i vinyes i tots els alous que hi ha, amb boscos i garrics, muntanyes i colls, prats i pastures, rius i fonts, horts i fruiters, canyets i aigües, molins i recs, erms i conreus, amb tots els arbres i els fruiters que hi ha dins els seus termes. Posseïen el castell dels seus pares. Els límits del seu terme eren aleshores a migdia amb el terme d’Eramprunyà, amb el del Llor i el de la torre d’Eles fins al Llobregat; a ponent confrontava amb el terme d’Olèrdola, i al nord amb els d’Olèrdola, Subirats, Gelida i pel terme de Corbera fins al riu Llobregat. Bofill adquirí posteriorment de la seu de Barcelona diversos béns al terme de Cervelló, que provenien de donacions dels comtes.

Si durant els segles XI i XII la fidelitat dels Cervelló als comtes barcelonins és desmostrada a bastament, com en la crisi que originà l’assassinat del comte Ramon Berenguer II (1082), a partir del segle XIII els senyors de Cervelló canvien de política i es dediquen a fer la guerra al rei, cosa que comportarà malestar al terme i destruccions al castell, com el 1224, que Jaume I arribà a prendre el castell després de tretze dies. I malgrat que el fill d’aquest senyor de Cervelló que s’havia oposat al rei morí ajudant aquest en la conquesta de Mallorca, el 1229, el nou senyor de Cervelló, Guillem II, participà en la gran revolta nobiliària contra Jaume I de 1259. Guillem arribà fins i tot a fer deseiximent al rei, per una lletra de l’1 de gener del 1260. La guerra afectà singularment les terres del Llobregat i específicament les de la baronia de Cervelló. Per la seva causa s’empobrí la terra i, entre els anys 1259-60, molts homes del Llobregat emigraren a Tortosa. Al cap de pocs anys, el 1267, Guillem II de Cervelló hagué d’atorgar una carta de franqueses als habitants del castell de Cervelló, per la qual eximia els habitants dels mals usos i de les obres al castell a les quals s’havien vist obligats per costum des d’antic. S’hi deia que en cas que hi haguessin de treballar serien recompensats. L’hereu de Guillem II, Guerau II, anomenat Guerau Alemany, també es revoltà amb els altres nobles contra el sobirà, el 1274, revolta que fou totalment sufocada amb la presa de Balaguer pel rei Pere II el 1280. Aquesta derrota definitiva de la noblesa devia retornar la pau a les terres del Llobregat que dominaven els Cervelló. Guerau II va vendre finalment el 1297 la baronia de Cervelló al rei Jaume II per 130 000 sous barcelonins, 30 000 en diner immediat i la resta amb la concessió dels molins reials del Llobregat, la vila de l’Arboç i, a títol personal, Vilafranca del Penedès.

El 1309 Jaume II bescanvià amb la comtessa Sibil·la de Pallars el castell de Cervelló, que es diu que era quasi derruït, el de Gelida i alguns llocs més, per la vila de Berga i altres béns. Els comtes de Pallars conservaren la baronia de Cervelló fins el 1374, en què Roger de Comenge la vengué a la reina Elionor, muller de Pere el Cerimoniós. El 1390 Joan I va vendre la baronia de Cervelló a la ciutat de Barcelona; posteriorment pervingué als Ballester-Bellera, dels quals, més tard, passà als Luna, als Ansa, als Ivorra, als Copons, als Pinós i als Sarriera. El 1462, esclatada la guerra contra Joan II, la ciutat de Barcelona fortificà el castell amb dues espingardes i altres màquines de guerra. És probable que el castell resultés força malmès a la contesa, acabada la qual, el 1472, en la capitulació de Barcelona a Joan II, la ciutat demanà la salvaguarda dels seus drets sobre el castell de Cervelló i el rei hi accedí. El castell de Cervelló encara fou escenari bèl·lic en la guerra de Successió, ja que el mes de gener del 1714, el duc de Pòpuli ordenà que en foragitessin els rebels i l’enderroquessin. Els filipistes, en presentar-s’hi, el trobaren abandonat.

Carta de franqueses atorgada als habitants del castell de Cervelló (7 de maig de 1267)

Carta de franqueses atorgada per Guillem de Cervelló als habitants del castell de Cervelló. Els eximeix dels mals usos i d’altres càrregues i redueix els serveis personals agraris d’obres i carreratge. Concedeix llibertat de moviment i d’alienació de béns, llevat del dret senyorial. Estableix diverses normes de caire processal.

"Sit omnibus notum quod nos Guillermus de Cervilione, ob remedium anime nostre et successorum nostrorum et omnium fidelium defunctorum, et specialiter ob restitutionem iniuriarum nostrarum oblitarum, per nos et omnes heredes ac successores nostros, damus, concedimus, solvimus deffinimus et remittimus et etiam indulgemus, vobis universis hominibus ac mulieribus nunc in toto termino castri nostri de Cervelione habitantibus et pro tempore habitaturis, totam questiam quam nos vel antecessores nostri a vobis et antecessoribus vestris habere et accipere consuevimus vel possemus ex nunc accipere tam a vobis quam a successoribus vestris, nisi in casibus a iure concessis; quamquidem questiam in iure concessam nobis et nostris successoribus salvamus et perpetuo reservamus. Damus et solvimus, definimus et remittimus vobis et vestris successoribus perpetuo, per nos et omnes heredes et successores nostros, totam intestiam seu cuguciam et exorquiam quam nos vel successores nostri possemus ex nunc a vobis vel heredibus seu successoribus vestris petere, exigere, requirere vel demandare, iuste vel iniuste, vel consuetudine, vel qualibet alia voce. Damus et concedimus vobis et omnibus heredibus et successoribus vestris perpetuo, per nos et omnes heredes ac successores nostros, quod vos omnes et quilibet vestrum et omnes heredes et successores vestri possitis vos libere et sine omni contradictione transferre ad alia dominia, salvo tamen iure quod habemus in possessionibus quas habetis in termino dicti castri, ita quod omnes ipsas possessiones vos et heredes et successores vestri possitis libere vendere et pretium earum ubicumque deportare, salvo tamen, alias, iure dominii. Damus et concedimus vobis et heredibus et successoribus vestris, per nos et omnes heredes et successores nostros, quod nunquam vos vel successores vestri teneamini nobis vel successoribus nostris iustitiam dare de aliquo placito seu firmamento iuris, nisi tamen ille qui fuerit in iudicio condempnatum. Damus, etiam, et concedimus vobis et successoribus vestris, per nos et omnes heredes et successores nostros, quod quicumque vestrum firmaverit ius in curia nostra, aliqua ratione, possit licite componere cum adversario suo infra decem dies continuo frequentes post dictum firmamentum, sine omni iustitia quam nobis vel successoribus nostris non teneantur dare ratione illius firmamenti vel compositionis facte infra illud tempus. Damus etiam, concedimus et indulgemus vobis et heredibus et successoribus vestris, per nos et omnes heredes et successores nostros, quod nunquam teneamini nobis vel successoribus nostris facere traginum, nisi semel in anno, et quod tunc dominus castri de Cervilione teneatur vobis et heredibus et successoribus vestris facientibus dictum traginum, dare comestionem. Damus, etiam, concedimus et indulgemus hominibus et mulieribus ecclesiarum, nunc habitantibus et pro tempore habitaturis in termino dicti castri de Cervilione, quod nunquam teneantur vel compellantur facere traginum nec aliquod aliud opus nec iovam nec batudam domino dicti castri. ítem damus, concedimus et indulgemus ómnibus hominibus nostris nunc habitantibus et pro tempore habitituris in termino dicti castri nostri de Cervilione, per nos et omnes heredes et successores nostros, quod nunquam vos vel heredes et successores vestri teneamini facere aliquod opus domini castri de Cervilione, nisi ab antiquo illud opus facere consuevistis sicut in instrumentis vestris continetur; et ita, et quod illud opus castri quod ab antico facere consuevistis non teneamini facere tempore messium vel tempore vindemiarum; et quod tune etiam quando dictus opus facietis nos et successores nostri domini dicti castri teneamur dare vobis ad comedendum. Damus etiam concedimus et indulgemus vobis ómnibus hominibus et mulieribus nunc habitantibus et pro tempore habitaturis in termino dicti castri nostri de Cervilione, per nos et omnes heredes et successores nostros, quod nunquam vos vel successores vestri teneamini nobis vel heredibus seu successoribus nostris dominis dicti castri, facere iovam vel batudam nisi temporibus antiquis fuerint constitute, nec teneamini etiam portare Barchinone ligna vel paleas nobis vel heredibus seu successoribus nostris dominis dicti castri nisi ut de vestra processerit voluntate. Damus etiam et concedimus vobis omnibus hominibus supradictis presentibus et futuris, per nos et omnes heredes et successores nostros, quod nunquam nos vel successores nostri cindamus nec cindi faciamus in aliquibus tenedonibus vestris aliquas arbores ad opus resclose molendinorum nostrorum vel ad quodlibet aliud opus nisi vobiscum prius composuerimus et pretium earum arborum vobis solverimus. Hanc, autem, donationem, concessionem, solutionem et deffinitionem, remissionem et indulgentiam facimus vobis et vestris sub modo predicto, per nos et omnes heredes et successores nostros, bona fide et sine omni enganno, ob remedium anime nostre et omnium antecessorum et successorum nostrorum et omnium fidelium defunctorum et specialiter ob restitutionem iniuriarum nostrarum oblitarum, facientes inde, vobis et omnibus heredibus et successoribus vestris, de omnibus a nobis supra vobis datis, solutis, diffinitis et remissis sub modo predicto et de omni questione et demanda si quam inde possemus contra vos vel vestros de cetero facere proponere vel movere in iure vel extra ius, bonum et perpetuum finem et remissionem et pactum de non petendo sicut melius dici potest et intelligi ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum.

Actum est nonis madii, anno Domini millessimo ducentessimo LX septimo.

Signum Guillermi de Cervilione, qui predicta concedimus et firmamus.

Testes huius rei sunt: Berengarium de Baiols. Albinus de Sancto Iusto. Paschalis Arberti, Barchinone canonicus. Valerius, clericus capelle de Cervilione, et Geraldus, clericus de Cervilione.

Sig+num Petri de Ribalta, notarii publicii Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit die et anno prefixo."

[O]: Perdut.

A: Trasllat de l’original fet per Esteve de Puig, notari de Barcelona el 19 de gener de 1302 a l’Arxiu del Marquès de Barberà i de la Manresana, Pergamins de Cervelló, núm. 2, Barcelona.

a: Eduard de Hinojosa: El régimen señorial…, 1906, ap. VIII, pàgs. 344-348.

b: J.M. Font i Rius: Cartas de población y franquicia en Cataluña, Barcelona 1969, ap. 315, pàgs. 462-464.


Traducció

"Sigui conegut de tothom que nós, Guillem de Cervelló, per a remei de la nostra ànima, la dels nostres successors i la de tots els fidels difunts, i especialment per a reparació de les nostres injustícies passades, per nós i per tots els hereus i successors nostres, us donem, concedim, atorguem, definim, dispensem i també us perdonem a vosaltres, tots els homes i dones que ara habiten a tot el terme del nostre castell de Cervelló o que amb el temps hi habitaran, totes les quèsties que nosaltres i els nostres antecessors acostumàvem a tenir i rebre de vosaltres i dels vostres antecessors i les que podríem rebre des d’ara, tant de vosaltres com dels vostres successors, llevat dels casos permesos pel dret; aquesta quèstia concedida com a dret nostre i dels nostres successors la conservem i ens la reservem per sempre. Us donem i atorguem, definim i dispensem a vosaltres i els vostres successors per sempre, per nós i per tots els nostres hereus i successors, tota intestia, cugucia i eixorquia que nosaltres i els nostres successors poguessin des d’ara demanar, exigir, requerir o demandar, justament o injustament, per consuetud o per qualsevol altre títol a vosaltres o als vostres hereus i successors. Us donem i us concedim a vosaltres i a tots els vostres successors per sempre, per nós i per tots els nostres hereus i successors, que tots i cadascun de vosaltres i tots els hereus i successors vostres us pugueu transferir lliurement i sense cap contradicció al domini d’altri, i salvaguardar el dret que tenim sobre les vostres possessions dins el terme de l’esmentat castell, de manera que vosaltres i els vostres hereus i successors pugueu vendre lliurement les possessions i traslladar el seu preu allà on vulgueu, salvaguardant, però, d’altra banda, el dret senyorial. Us donem i us concedim a vosaltres i els vostres hereus i successors, per nós i per tots els nostres hereus i successors, que ni vosaltres ni els vostres successors no estigueu mai obligats a donar-nos a nós ni als nostres successors la justícia de cap plet ni confirmació de dret, llevat d’aquell que hagi estat condemnat en un judici. Us donem i us concedim també, a vosaltres i als vostres successors, per nós i per tots els nostres hereus i successors, que qualsevol de vosaltres que hagi signat un dret a la nostra cúria per algun motiu pugui arribar lícitament a una entesa amb el seu adversari dins el termini dels deu dies que segueixin immediatament després d’aquella signatura sense que estigui obligat a donar-nos a nós o als nostres successors cap justícia per raó d’aquella signatura o de l’avinença feta dins d’aquell temps. També us donem, concedim i perdonem a vosaltres i els vostres hereus i successors, per nós i per tots els nostres hereus i successors, que mai no estigueu obligats a prestar-nos el carreratge, ni a nós ni als nostres successors, llevat d’un cop l’any, i que aleshores el senyor del castell de Cervelló estigui obligat a donar-vos els àpats a vosaltres, als vostres hereus i als vostres successors que prestin el susdit carreratge. També us donem, concedim i estalviem a tots els homes i les dones de les esglésies, els qui habiten ara o habitaran després el terme de l’esmentat castell de Cervelló, que mai no estiguin obligats ni forçats a prestar el carreratge ni cap altra obra, ni jova ni batuda, al senyor de l’esmentat castell. També us donem, concedim i perdonem tots els nostres homes, els qui habiten actualment i els qui amb el temps habitaran el terme del nostre susdit castell de Cervelló, per nós i per tots els nostres hereus i successors, que mai, ni vosaltres ni els vostres hereus i successors, no estigueu obligats a fer cap obra per al senyor del castell de Cervelló, llevat que d’antic tingueu per costum fer tal obra segons consta en els vostres documents; i de tal manera que aquella obra del castell que tingueu per costum de fer des d’antic, no estigueu obligats a fer-la ni en temps de sega ni en temps de verema; i també que, quan feu l’obra esmentada, nós i els nostres successors, com a senyors del castell, estiguem obligats a donar-vos menjar. També us donem, concedim i perdonem a vosaltres, tots els homes i les dones que ara habiteu o que amb el temps habitareu el terme del nostre esmentat castell de Cervelló, per nós i per tots els nostres hereus i successors, que mai, ni vosaltres ni els vostres successors, no estigueu obligats, ni vers nós ni vers els nostres successors, com a senyors del susdit castell, a fer-nos la jova ni la batuda, llevat que estiguin establertes des de temps antic i que tampoc no estigueu obligats a portar-nos fusta ni pedres de Barcelona, ni per a nosaltres ni per als nostres successors com a senyors del susdit castell, llevat que surti de la vostra pròpia voluntat. També us donem i us concedim a vosaltres, tots els homes esmentats, tant presents com futurs, per nós i per tots els hereus i successors nostres, que mai ni nosaltres ni els nostres successors no puguem tallar ni fer tallar dins les vostres pertinences cap arbre per a l’obra de la resclosa dels nostres molins ni per a cap altra obra sense que abans hàgim pactat amb vosaltres el preu d’aquests arbres i us el paguem. Tanmateix, aquesta donació, concessió, atorgament, definició, remissió i perdó us els fem a vosaltres i als vostres de la manera abans esmentada, per nós i per tots els nostres hereus i successors, amb bona fe i sense cap mena d’engany, per a remei de la nostra ànima i la de tots els nostres antecessors i successors i la de tots els fidels difunts, i especialment per a reparació de les nostres injustícies passades, i fer amb vosaltres i amb tots els vostres hereus i successors, respecte a totes les coses que abans us hem donat, atorgat, definit i perdonat de la manera esmentada i respecte a qualsevol qüestió o demanda que d’altra banda poguessin fer, proposar o promoure en contra de vosaltres i els vostres, dins la llei o fora llei, una definició bona i perpètua, una remissió i un pacte per a no reclamar-ho, de la millor manera que es pugui dir i interpretar, per al vostre profit i el dels vostres i per a una bona avinença.

Això ha estat fet el dia de les nones de maig, l’any del Senyor mil dos-cents seixanta-set.

Signatura de Guillem de Cervelló, que concedim les coses esmentades i les signem.

Són testimonis d’aquest fet: Berenguer de Baiols. Albí de Sant Just. Pasqual Albert, canonge de Barcelona. Valeri, clergue de la capella de Cervelló, i Guerau, clergue de Cervelló.

Signatura de Pere de Ribalta, notari públic de Barcelona, que ha fet escriure això i ho ha clos el dia i l’any abans esmentats."

(Traducció: Joan Bellès i Sallent)

Castell

Planta, a escala 1:400, de les estructures visibles de la fortalesa, amb els dos recintes emmurallats que la formen.

P. Poll

El recinte sobirà (275 m), tancat per una muralla romànica, s’aixeca a ponent, sector (on hi ha l’accés a la fortificació) que calia defensar més per ésser el més vulnerable, ja que en tots els altres costats, també envoltats de muralla, el castell és protegit per espadats naturals. Al replà inferior o recinte jussà del castell, uns 15 m més baix, hi ha vestigis d’edificacions diverses, destinades segurament a habitatge o residència del castlà i de la guarnició del castell. Una mica lluny, al peu mateix del recinte sobirà, s’alcen les restes de la capella del castell.

Per l’estructura poligonal de la muralla del recinte sobirà, que resol així la seva adaptació al terreny, i la forma del carreuat, aquesta podria datar-se a partir de la fi del segle XI i durant la primera meitat del XII. Després d’una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contrafort, hi ha les altes parets de la torre o baluard de ponent. Se’n conserven —molt enderrocades— les parets de tramuntana, migdia i ponent, obliqües. A llevant, dins el recinte sobirà, s’aixeca una massissa torre de planta lleument trapezial, construïda amb carreuat i una mica atalussada, ja d’origen. Tot l’interior és reblit de terra i possiblement d’enderrocs, i, perquè és arranada dins del recinte, només es pot observar bé des del recinte jussà. El seu carreuat té una gran semblança amb els de la capella del castell, per la qual cosa hauria de datar-se dins del segle XIII. Probablement degué substituir una torre més antiga.

Massissa torre que s’aixeca en l’extrem de llevant del recinte sobirà.

F. Baltà

Vestigis visibles en la roca del recinte jussà d’antigues construccions desaparegudes.

F. Baltà

El recinte jussà, que era l’albacar o barri del castell, ocupa tot el replà inferior del penyal. Tancat per una muralla del segle XI en part reformada al XIII, s’hi accedeix per un camí tancat per una porta que arrenca del sud-oest, vora la muralla del castell. La superfície de la part superior del recinte jussà és d’uns 650 m2. Té dues zones, una situada en la plataforma superior i l’altra en un replà inferior, a llevant, que envolta el penyal, on hi ha tot de parets aferrades a la roca en una estreta llenca de terreny, i entre elles l’estança o sala (la sala de baix) que popularment ha estat anomenada presó. Les altres restes d’edificis del recinte jussà no permeten d’identificar estances, a part aquesta i la capella. Hi ha també alguns dipòsits excavats en la roca, el més gran dels quals, buidat en forma circular, és un gran dipòsit o cisterna, amb encaixos per a subjectar-hi una coberta. La sala de baix, parcialment excavada en la roca, conserva part de la volta apuntada de generatriu irregular i el seu eix longitudinal és orientat de tramuntana a migdia. Fa 7,40 m de llargària per 3,60 d’amplària. És bastida amb carreus grans i podria datar de la fi de l’XI o del començament del XII, però evidencia una reforma als segles XIII i XIV. Els encaixos per a bigues documenten, almenys tardanament, tres pisos, i la porta, a llevant, s’obre al del mig.

Bibliografia

  • Els castells catalans, vol. I, 1967, pàgs. 364-375
  • Pagès, 1991, s.p