Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
Hans Scharoun
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Inscrit dins la línia de Bruno Taut, amb qui collaborà, s’associà 1925 a Der Ring, la unió berlinesa d’arquitectes, defensora de l’arquitectura moderna, i urbanitzà la Siemensstadt, on construí, més tard 1930, blocs d’habitatges Després de la Segona Guerra Mundial tingué un paper remarcable en la reorganització de l’urbanisme alemany i féu el gratacel Romeu i Julieta 1957-63 i la Sala de Concerts, a Stuttgart, l’Institut de Segon Ensenyament a Lünen Westfàlia, una de les seves obres més importants, la Nationalbibliothek de Berlín 1963 i, la més coneguda de totes, la Filharmònica de Berlín…
James Baddiley
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Es graduà a la Universitat de Manchester, on el 1941 formà part de l’equip d' Alexander Todd , sota la direcció del qual es doctorà amb un treball sobre la síntesi de nucleòtids Posteriorment, anà amb Todd a Cambridge 1944, on sintetitzà per primer cop el trifosfat d'adenosina El 1955 fou nomenat professor de química orgànica i, des del 1977, de microbiologia química de la Universitat de Newcastle, on dirigí l’equip que aïllà els anomenats àcids teïcòics 1956 i en determinà l’estructura i les funcions, particularment a les parets i membranes cellulars Retirat el 1981, prosseguí la recerca a…
àcid lipoic
Química
Derivat organosofrat de l’àcid octanoic, també denominat àcid α-lipoic, àcid alfa-lipoic i àcid tiòctic.
El carboni 6 és quiral, la qual cosa fa que hi pugui haver dos enantiòmers l’àcid R-+-lipoic i l’àcid S---lipoic A la natura només existeix l’enantiòmer R-+ A l’organisme es troba lliure en forma d’àcid lipoic i àcid dihidrolipoic, la forma reduïda, però una part significativa està unida a complexos enzimàtics mitocondrials, com ara el complex enzimàtic de la piruvat deshidrogenasa, el complex enzimàtic de l’alfa-cetoglutarat deshidrogenasa i tres complexos enzimàtics que intervenen en el catabolisme dels aminoàcids ramificats L’organisme el sintetitza i a la natura es troba a la…
Agustí Español i Viñas
Pintura
Pintor.
Començà a pintar el 1945 i cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1948-53 Es presentà a Barcelona el 1955 i a Nova York l’any següent Guanyà el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes 1957 Estudià, becat pel Cercle Maillol, a París 1958-60, on exposà el 1961 Ha exposat a Lausana, Milà, Brescia, Parma, Palma i —lligat a la Galeria Grifé i Escoda— a Barcelona i Madrid És representat a diversos museus, com el d’Art Modern de Barcelona, l’Estrada Saladich d’Esplugues de Llobregat, el d’Arte Contemporáneo de Madrid, etc Empra uns contrasts violents de vermell sobre…
Andrea del Verrocchio
Cap de dona , dibuix d’Andrea del Verrochio
© Corel Professional Photos
Escultura
Arts decoratives
Pintura
Nom amb què és conegut Andrea di Cione, escultor, pintor i orfebre italià.
Aprengué la tècnica al taller de l’orfebre EVerrocchi, i es formà amb Donatello Com a escultor, féu el sepulcre de Giovanni i Piero de Mèdici 1469-72, església de San Lorenzo, sagristia vella, Florència, La incredulitat de sant Tomàs 1467-83, Orsanmichele, Florència, que són les seves obres més innovadores, el David ~1475, Museo del Bargello, Florència i el Monument a Bartolomeo Colleoni 1479-88, Campo dei santi Giovanni e Paolo, Venècia, on sintetitzà la força de Donatello i l’elegància dels preciosistes Excellí també com a pintor, amb una producció abundosa en obres d’ornamentació, i fou…
duplicació de l’ADN

La duplicació de l’ADN
© Fototeca.cat
Bioquímica
Procés de síntesi de l’ADN que fa possible la transmissió de la informació genètica entre generacions cel·lulars.
James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’Arthur…
nanoescuma
Química
Forma al·lotròpica del carboni formada per una xarxa tridimensional d’àtoms.
La nanoescuma se sintetitza escalfant carbó amb un làser a temperatures superiors als 10 000 K La seva estructura interna consisteix en uns cúmuls d’àtoms de carboni els àtoms estan situats als vèrtexs d’hexàgons i heptàgons i s’enllacen entre si de forma similar als àtoms del grafit L’estructura global és similar a la d’un aerogel, lun el porós en què els porus són plens d’aire Per aquest motiu la nanoescuma té una densitat molt baixa, de l’ordre de 2 mg/cm 3 A diferència d’altres aerogels de carboni, la conductivitat elèctrica de la nanoescuma és relativament baixa, però tot…
Juli Leal i Duart
Literatura catalana
Dramaturg, director teatral i traductor.
Llicenciat en filologia moderna i doctor en filologia francesa per la Universitat de València, és professor d’aquesta universitat Es va iniciar com a actor en el teatre independent i dirigí el grup Carnestoltes A més, ha traduït molts textos dramàtics i ha dirigit nombrosos muntatges d’obres de teatre per a l’escena —Shakespeare, Molière, Goldoni, Ibsen, Txékhov, T Williams o Rodolf Sirera— i per a la televisió Com a dramaturg, ha publicat les obres Memòries de la coentor 1977, Totus Tous, comèdia familiar inundada 1982 1998 i Juan Lorenzo Palmireno ensaya la “Fabella Aenaria” con sus alumnos…
Albert Hofmann

Albert Hofmann
Philip H. Bailey CC-BY-SA
Química
Químic suís.
Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu el moviment…
Eric Wolf
Antropologia
Antropòleg nord-americà d’origen austríac.
La seva família hagué de fugir d’Àustria pel seu origen jueu, primer a la Gran Bretanya i posteriorment als EUA, on es doctorà a la Universitat de Columbia de Nova York, el 1951 Fou professor a la Universitat de Michigan durant la major part de la seva trajectòria professional i dugué a terme treball de camp a l’Amèrica llatina i Europa Sintetitzà les aportacions del marxisme amb els plantejaments distintius de l’antropologia simbòlica Quant a les publicacions, cal destacar-ne Peasants 1966 -una de les millors introduccions a l’estudi de les societats pageses-, Peasant Wars of the Twentieth…