Resultats de la cerca
Es mostren 2541 resultats
Cursa Jean Bouin

Sortida de la Cursa Jean Bouin (2019)
© Mundo Deportivo
Atletisme
Cursa atlètica de caràcter popular que té lloc anualment a Barcelona des del 1920.
És l’esdeveniment atlètic vigent més antic de Catalunya, només interromput durant la Guerra Civil, i els anys 1955 i 1967, quan fou suspesa puntualment Organitzada per Mundo Deportivo —en diverses ocasions des del 1926 i anualment des del 1941—, el seu origen respon a la iniciativa d’un grup de periodistes amants de l’atletisme Josep Anton Trabal, Luis Meléndez i Rossend Calvet, guanyador de la primera edició, que batejaren la cursa amb el nom d’un mític atleta francès de la dècada de 1910, Jean Bouin , plusmarquista mundial de 10000 m i subcampió olímpic Estocolm, 1912 en la prova de 5000 m…
Bicicletada popular per la llera del riu Llobregat
Ciclisme
Sortida ciclista celebrada anualment des del 2003, que segueix el curs baix del Llobregat.
És organitzada per la Diputació de Barcelona, la Federació Catalana de Ciclisme i el Club Ciclista Sant Boi El recorregut té 17 km, amb sortida des de l’estació de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, i arribada al Parc Nou del Prat de Llobregat En alguna edició ha arribat als 600 participants
perfil
Transports
Secció d’una ala, del caire d’atac al caire de sortida, paral·lelament al pla de simetria.
Geomètricament és caracteritzat pel fet de tenir el caire de sortida en punxa, forma essencial per a produir la sustentació La corda del perfil, que és la línia de referència dels angles d’atac, pot ésser definida com la recta que uneix el caire de sortida del perfil amb el centre de la circumferència que té quatre punts de contacte amb el caire d’atac del perfil La línia mitjana és el lloc geomètric dels centres de les circumferències tangents als contorns del perfil Hom anomena curvatura del perfil la distància màxima de la línia mitjana a la corda El gruix del perfil és donat pel major…
punt de compressió
En un amplificador de potència, mesura del valor màxim de la potència de sortida quan és a prop de la saturació.
Per a obtenir-lo cal representar la potència de sortida en funció de la potència d’entrada, respecte del cas ideal representat per una línia recta, i aleshores hom el defineix per a aquell valor de la potència d’entrada que fa que la potència de sortida sigui 1 dB inferior al valor esperat
Marató d’Empúries
Atletisme
Competició de marató que se celebra des del 2003 amb sortida i arribada a l’Escala.
La primera edició l’organitzà el Patronat Municipal d’Esports de l’Escala i la Comissió Marathon Catalunya Des de llavors l’organització ha anat a càrrec de l’Ajuntament del municipi, amb sortida i arribada al conjunt monumental d’Empúries Els anys 2007, 2008, 2010, 2011 i 2012, acollí el Campionat de Catalunya de marató
Christmas Race

Sortida de la Christmas Race
Club de Vela de Palamós
Vela
Competició internacional de vela lleugera disputada anualment a Palamós des del 1976.
Creada a Arenys de Mar el 1968, > posteriorment passà a celebrar-se en aigües de Palamós S’inicià com a regata per a la classe flying dutchman i de seguida incorporà les classes finn i 470 Des del 1986 aplega totes les classes olímpiques —des del surf de vela fins als iots de 6 m d’eslora— i és puntuable pel circuit Eurolymp Organitzada pel Club de Vela de Palamós, té lloc al mes de desembre, per la qual cosa és la primera prova del calendari oficial que aplica les noves resolucions adoptades per la Federació Internacional de Vela ISAF en cada reunió anual Hi han participat embarcacions de…
servitud de desguàs
Dret català
Servitud que té per objecte de donar sortida a l’aigua bruta o sobrant d’un predi veí.
En el dret tradicional català, les Ordinacions d’En Sanctacília fan referència a les limitacions de construir basses prop de les parets del veí modernament hom ha considerat que regia a Catalunya la disposició del Codi Civil espanyol que estableix la servitud forçosa de desguàs de patis i corrals voltats per altres i sense sortida per a l’aigua pluvial
retroacció

Bucle de retroacció negativa en un regulador de boles o de Watt: el regulador s’oposa a tot canvi de la velocitat (senyal de sortida) obrint o tancnt la vàlvula (senyal d’entrada)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema qualsevol, acció d’aplicar una fracció del senyal de sortida novament a l’entrada per tal que actuï també sobre el sistema.
Un dels sistemes proveïts de retroacció, el servosistema, constitueix un tipus molt corrent d’automatisme En electrònica, hom aplica retroacció anomenada també reacció o realimentació en els amplificadors amb diverses finalitats pot ésser en fase o en oposició de fase La primera, o reacció positiva , és el fonament dels oscilladors la segona, anomenada negativa o contrareacció, millora les característiques dels amplificadors La retroacció intervé també en la regulació de diferents processos naturals biològics
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de…
transmitància
Tecnologia
En un sistema o servosistema, relació matemàtica entre les variables de sortida i d’entrada; serveix per a expressar el comportament del sistema.
Hom la defineix com el quocient entre les transformades de Laplace de les dues variables, la de sortida i la d’entrada