Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
raça brasílida
Antropologia física
Raça d’amerindis mesocefals de talla baixa, pell de color de canyella, cabells estirats, cara oval, nas dret i pòmuls sortints.
Ocupa la major part de les conques de l’Amazones i l’Orinoco i, fins al segle XVI, ocupà també les Antilles
màquina elèctrica

Màquina eleèctrica asíncrona
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina capaç de transformar l’energia elèctrica en mecànica (motor), o a l’inrevés (generador).
O bé l’energia elèctrica d’unes característiques determinades en una altra de característiques diferents com és el cas dels transformadors , dels convertidors o dels rectificadors Pròpiament, en tota màquina elèctrica hi ha sempre una part fixa, anomenada estator , i una part que gira, anomenada rotor però hom sol incloure dins l’estudi de les màquines el transformador i d’altres, i aleshores parla de màquines estàtiques , per oposició a les primeres, que són anomenades màquines rotatives El primer tipus de màquina elèctrica ideat fou la màquina electroestàtica , però actualment les…
Cusco

Plaça d’Armes de Cusco
© Martin St-Amant
Ciutat
Capital del departament de Cusco, Perú, situada en un altiplà dels Andes orientals, a 3 410 m d’altitud.
L’antiga ciutat inca era dividida en ciutat alta Hanan Qusqu i ciutat baixa Huri Qusqu el conjunt era defensat per un poderós sistema de fortificacions La ciutat actual és de pla irregular, amb carrers estrets i amb graons i molts edificis de clara influència colonial Els barris moderns són a la part baixa És el centre comercial i de comunicacions i nucli industrial de la regió, la qual produeix fruita, llana, pells, cacau i or És un centre turístic important, comunicat amb Lima per la carretera Panamericana, i per ferrocarril amb Molledo, a la costa Té aeroport Centre d’ensenyament superior…
jurat
Història
Magistrat municipal, amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i d’algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès), equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.
La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245 El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor, però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis dos cavallers o generosos i quatre ciutadans, sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral L’elecció tenia lloc la…
cònsol
Història
A l’edat mitjana, magistrat municipal que exercia, compartint-lo amb els altres membres del col·legi consular, el poder executiu, polític i judicial, financer i militar.
El nombre de cònsols era variable de dos a vint-i-quatre Eren assistits pel consell consular, el qual oscillava de dotze a més de cent membres, i pel consell general dels habitants lliures de la població Generalment eren elegits per un any, mitjançant sistemes diferents, usualment per un cos electoral restringit, i prevalia la cooptació El càrrec aparegué durant els darrers vint anys del segle XI a Itàlia, d’on s’estengué, a la primera meitat del XII, a Occitània i al nord dels Països Catalans al final del mateix segle s’estengué a Alemanya, i passà a l’època moderna Càrrec d’origen…
martinet

Martinet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.
Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns 500 kg que constituïa la…
imposta

Elements d’una arc, entre els quals s’observa la imposta
Construcció i obres públiques
Carreu o rengle de carreus, generalment motllurats i més sortints que la paret, sobre els quals descansa un arc o una volta.
La seva funció és de formar un taló on hom posa el xindri que sosté l’arc o la volta fins que és tancat
costat
Anatomia
Cadascuna de les dues regions laterals sortints del cos de l’home des de la cintura fins al començament de la cuixa.
franja
Botànica
Conjunt de sortints molt prims que formen una mena de serrell en el marge d’un òrgan o d’una part vegetal.
camell

Camells
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, de dimensions grans, de cos robust, amb un o dos geps dorsals, de potes llargues i primes i de coll molt allargat, fort i flexible.
Els camells tenen un pelatge abundant, amb pèls fins i llargs, les orelles petites, els ulls grossos i sortints i el llavi superior partit en dues meitats, que poden moure's independentment els narius, en forma de fesa, poden tancar-se completament Els geps són masses adiposes que canvien de volum molt fàcilment són reserves de greix que els camells acumulen quan tenen aliment abundant, i que consumeixen en períodes de dejuni o de treball excessiu A la juntura de les potes anteriors del tronc, als colzes i als genolls tenen unes callositats que els serveixen per a estintolar-se quan s’ajeuen…