Resultats de la cerca
Es mostren 2147 resultats
Basili II de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1425-62).
Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran
Ahuitzotl
Història
Vuitè emperador asteca de Tenochtitlán (1486-1502).
Succeí el seu germà Tizoc Començà el regnat organitzant amb el seu aliat Nezahualpilli, sobirà de Culhuacán, una “guerra florida” contra Oaxaca i capturà uns 20000 presoners que foren sacrificats per a la consagració del nou temple major Posteriorment lluità contra els txolules de Puebla i els tlaxcalteques arribà a Guatemala i incorporà la zona huaxteca de Veracruz, així com Mitla Morí mentre supervisava les obres de reconstrucció dels dics de la ciutat, esfondrats després d’una inundació provocada per la construcció del nou aqüeducte de Coyoacán, que anava de Chapultepec al…
despotat de Mistràs
Història
Territori de l’imperi Bizantí centrat a la fortalesa de Mistràs.
Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384,…
York
Nom que prengueren els descendents del príncep Edmund d’Anglaterra, conegut també com a Edmund de Langley (1342-1402) o Edmund de York, fill del rei Eduard III i primer duc de York, que originà la dinastia homònima, la qual donà tres reis a Anglaterra i vencé la línia o dinastia dels Lancaster en la guerra de les Dues Roses
.
Edmund fou creat comte de Cambridge 1362 i duc de York el 1385 El 1372 es casà amb Isabel, filla del rei Pere I de Castella, on anà a lluitar El succeí el seu fill Eduard de York ~1373-1415, segon duc i autor del llibre de caça anglès més antic, The Master of Game , que volia ésser una traducció del Livre de la chasse , del comte Gastó III de Foix El 1390 fou creat comte de Rutland, i el 1394, de Cork, i fou conestable d’Anglaterra 1397 i duc d’Aumale o Albemarle el 1397 Acusat de conspirar contra el rei, fou empresonat a la Torre de Londres 1405 però, perdonat, morí a la batalla…
Antoni Puyol i Lebón
Esport general
Dirigent esportiu.
A divuit anys 1949 s’incorporà al Club Atlètic Ibèria fou membre de la junta directiva d’aquesta associació durant 32 anys i president del 1966 al 1981 Aquest any passà a ocupar la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol, presidida per Antoni Guasch, al qual succeí l’any 1989 Donà un fort impuls a aquesta organització i a la selecció catalana de futbol, per a la qual buscà rivals i partits internacionals Creà la Primera Divisió Catalana i la Copa Generalitat des del 1993, Copa Catalunya, i el 1992 fou nomenat membre de la Federació Espanyola L’any 2001 acabà el mandat…
Peronella I de Bigorra
Història
Comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan (d 1190-1251), filla de la comtessa Beatriu III de Bigorra i del comte Bernat IV, comte de Comenge.
Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de Cognac, que igualment la…
Tòtila
Història
Rei dels ostrogots (541-552).
El seu nom era Baduila, però des del 541 fou anomenat Tòtila, que vol dir l’immortal Succeí Eraric, i era nebot del rei Ildibad Derrotà repetidament els bizantins i reféu el poder ostrogot s’apoderà de Casena, Urbino, Benevent i finalment Nàpols, que féu rendir per la fam, el 543 Es comportà moderadament i, tot i el seu arianisme, féu una respectuosa visita a Benet de Núrsia El 546 ocupà Roma, l’abandonà tot seguit, i la reprengué el 549 Trencà tot lligam de submissió a l’imperi d’Orient, sotmeté Sicília i devastà les costes balcàniques Finalment els grecs anullaren la seva…
Jean-Henri d’Anglebert
Música
Compositor i clavecinista francès, deixeble de Chambonnières (1689), succeí com a clavecinista de cambra de Lluís XIV (1662).
Publicà un llibre de Pièces de clavecin, Principes de l’accompagnement , cinc Fugues pour l’orgue i un Quatour sur le Kyrie pour l’orgue Més que per l’originalitat, la seva obra és interessant des del punt de vista tècnic
Amadeu IV de Savoia
Història
Comte de Savoia (1233-263), fill de Tomàs I, a qui succeí, i de Beatriu-Margarida de Ginebra.
Prestà suport a l’emperador Frederic II en la lluita amb el papat i guerrejà contra la ciutat llombarda d’Alessandria Aquesta opció li permeté d’estendre els seus dominis ocupà Bard 1241 a la Vall d’Aosta i Rívoli 1247 Mort l’emperador, abandonà el partit gibellí 1252 davant l’amenaça d’excomunió i interdicció d’Innocenci IV
Cristià I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1448-81), de Noruega (1450-81) i de Suècia (1457-64).
Fill del comte Teodoric d’Oldenburg i fundador de la dinastia d’Oldenburg, succeí el rei Cristòfor III Dissolta la unió de Kalmar el 1448, intentà de restablir-la el 1450 proclamà la unió entre Dinamarca i Noruega, que durà fins el 1814, i el 1457 esdevingué rei de Suècia, però hi hagué una revolta el 1464 La derrota de Brunkeberg 1471 posà fi als seus intents de recobrar Suècia El 1460 succeí el seu oncle Adolf en el ducat de Slesvig i en el comtat de Holstein —del qual obtingué l’erecció en ducat— i proclamà llur unió perpètua En garantia del dot de la seva filla…