Resultats de la cerca

Es llicencià en dret i es formà musicalment amb C del Campo a Madrid, N Boulanger a París i P Sanjuán a l’Havana Fundador de l’Orquesta de Conciertos de Caibarién, una orquestra de cambra, se’l pot considerar un dels puntals del moviment musical de l’afrocubanisme, juntament amb A Roldán En les seves obres es pot veure la influència de la rítmica i el melodisme caribenys, si bé en feu una interpretació molt personal Tot i la seva mort prematura, deixà un important catàleg d’obres en el qual sobresurten la Primera suite cubana 1930, per a piano i vuit instruments de vent, l’òpera…

Vida Format musicalment a la seva ciutat natal de la mà del seu pare, prosseguí els estudis a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest 1894-97 Destacat pianista, feu la seva presentació a Londres el 1898 amb el Concert per a piano núm 4 de L van Beethoven Fou en aquesta època que començà la seva tasca compositiva D’aquest període cal destacar el Quintet per a piano en do menor, op 1 1895, que fou aclamat amb entusiasme per J Brahms Una nova mostra del seu talent creatiu fou el Concert per a piano i orquestra, op 5 , que li valgué el Premi Bösendorfer 1899 Fou, però, la seva carrera concertística…

El seu pare, pescador i sastre, era amant de la música i tocava la trompeta i el trombó en una banda local Tubin inicià la seva formació musical a Tartu amb H Eller i la completà a Tallinn amb A Kapp Posteriorment es traslladà a Budapest, on estudià amb Z Kodály A partir del 1932 començà a dedicar-se a la direcció orquestral, tasca que compaginà amb la de professor de composició al conservatori de la seva ciutat natal El seu interès per la música popular estoniana el portà a compondre el primer ballet estonià, El Goblin , amb llibret d’E Saarik També escriví Suite sobre tonades…

Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de JB Lully fins a JPh Rameau Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite , però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte N’hi ha exemples en F…

Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "…

Vida Es formà al Conservatori de Música de Madrid, on estudià amb J Monasterio i E Serrano i conegué R Chapí Destacat violinista, fou membre de l’orquestra del Teatro Real de Madrid i també d’altres formacions, com ara el Cuarteto Francés i el Quinteto de Madrid El 1899 rebé una distinció pel seu poema simfònic Ante las ruinas , que fou interpretat a la Sociedad de Conciertos sota la direcció de T Bretón Professor de composició del Conservatori de Música de Madrid des del 1915 fins a la seva jubilació, es convertí en un dels mestres de composició més importants de l’Estat espanyol i tingué un…

A la suite instrumental sol figurar entre la sarabanda i la giga

Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J Rodoreda i CG Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia 1901-04 i de l’Orfeó Canigó 1910-12 Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor 1908 i la Missa en si menor , estrenada pel mateix Orfeó Canigó El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el violinista Ferran Guerin i el…

Format a l’Escola Sèrbia de Novi Sad, estudià després a l’Escola de Música de Belgrad 1904-07, on fou alumne de S Mokranjac Posteriorment amplià els estudis amb F Klose i F Mottl, a Munic, i amb Z Nejedlý, a Praga De nou a Belgrad, fundà el Collegium Musicum, que dirigí fins el 1940 Impartí classes de musicologia a la universitat 1925-39, i exercí de director de cor i d’orquestra i de crític musical Fou professor de l’Acadèmia Musical des del 1941 fins a la seva mort Molt interessat per la música popular i pels nous fenòmens que es produïen en la música europea, exhibí un estil detallista i…

Feu els estudis musicals amb A L’adov i M Steinberg al Conservatori de Peterburg 1908-14, on, posteriorment, sota règim soviètic, impartí classes També ensenyà al Conservatori de Tbilisi Geòrgia i treballà amb la companyia de S Diaghilev Format en la tradició russa de N Rimskij-Korsakov, no fou fins més tard que es deixà influir per l’impressionisme francès i el simbolisme, de primer, i per l’expressionisme, després Fruit de les influències occidentals són els cicles de cançons sobre textos d’A Blok i la segona i tercera simfonies Adoptà un llenguatge més realista amb la música de la…