Resultats de la cerca

Sembla que fou alumne de GG Brunetti i L Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini, a Nàpols El 1753 cantà a Venècia en Ginevra , de FG Bertoni, i els anys següents actuà a la majoria dels teatres italians El 1758 cantà al King’s Theatre de Londres, ciutat on conegué WA Mozart, a qui feu classes de cant Durant els anys que visqué a Anglaterra el seu major èxit fou un pasticcio de l' Orfeo de Gluck, que JCh Bach adaptà expressament per a ell Tenducci és considerat el promotor del costum anglès d’introduir cançons escoceses en els espectacles d’òpera Entre el 1771 i el 1778…

Actuà en els principals teatres madrilenys, i escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional , molt representada a Madrid

Estudià al Conservatori de Pesaro i al de Milà i el 1950 guanyà un important concurs de cant a Florència El 1951 cantà Carmen al Festival de Spoleto i de seguida actuà en diferents teatres de províncies a Itàlia, i també a la ràdio El 1955 debutà a la Scala de Milà al costat de Maria Callas en La vestale de GL Spontini Durant la dècada dels anys cinquanta es dedicà especialment al repertori belcantista, amb el qual actuà a tots els teatres importants d’òpera d’Itàlia sobretot a l’Arena de Verona, a Viena, a París i als EUA El 1960 es presentà al Metropolitan de Nova…

Vida De petit es traslladà amb la seva família a Ciudad Real, on arribà a ser escolà de cant de la catedral El 1913, gràcies a una beca de la Diputació de Còrdova, pogué iniciar els estudis de cant amb I Tabuyo Debutà el 1915 al Teatro Real de Madrid i el 1919 cantà La Traviata al Gran Teatro de la mateixa ciutat Posteriorment encetà una carrera internacional que el portà a teatres d’Itàlia, Suïssa i l’Amèrica Central El 1923 inaugurà la temporada del Gran Teatre del Liceu intervenint a Manon Lescaut i poc després anà a Itàlia per a cantar Il piccolo Marat a Fiume Tornà sovint a…

Estudià amb N Fago i L Leo a Nàpols El 1752 era mestre de capella del príncep de Bisignano, i en 1753-57, director del Conservatori del Bon Pastor a Palerm Entre el 1747 i el 1757 compongué intermezzi i opere buffe per als petits teatres de Nàpols, Roma i Palerm Posteriorment treballà al nord d’Itàlia i escriví òperes més elaborades i ambicioses per als teatres de Pisa, Venècia, Milà i Bolonya Destacà també com a professor de cant i tingué entre els seus alumnes el cèlebre castrat G Aprile Les obres conservades de Sciroli mostren un compositor correcte en la forma i…

Estudià a l’Escola de Música de Galles i a la Guildhall School of Music Debutà el 1990 com a Guglielmo Così fan tutte a l’Òpera Nacional Gallesa, i tres anys més tard es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Fígaro Les noces de Fígaro Des de llavors ha esdevingut un dels barítons més sollicitats de la seva generació en l’escena operística internacional i també en l’àmbit dels enregistraments fonogràfics Ha cantat en cèlebres teatres d’òpera, com el Metropolitan de Nova York i l’Òpera de Viena, i en importants festivals, entre els quals hi ha el Festival de…

Estudià al Conservatori de Colònia, i en 1910-12 dirigí a Mülheim, mentre als estius assistia Sigfried Wagner a Bayreuth Dirigí els Festivals Wagner d’Holanda 1913-14, Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 Durant el període 1922-37 treballà a l’Òpera Estatal de Baviera, a Munic, com a director general de música, càrrec del qual fou rellevat per decisió del ministre de propaganda JP Goebbels El mateix 1937 inicià una etapa com a director a l’Òpera de Viena, que conclogué el 1944 Després de la Segona Guerra Mundial tornà a Munic, i entre el 1951 i el 1957 dirigí al Festival de…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i…

En fou el fundador el pintor Giovanni Maria Galli Bibbiena 1625 — 1665, seguidor de Francesco Albani Foren fills seus Ferdinando Galli i Francesco Galli 1659 — 1739, arquitecte dels teatres Filarmonico de Verona i Alibert de Roma i actiu també a Àustria i a Alemanya Fills de Ferdinando foren Giovanni Maria Galli , actiu a Praga 1749-69, i Alessandro Galli Parma 1687 — 1769, que treballà a Barcelona amb el seu pare i projectà el cadafal erigit a Santa Maria del Mar amb motiu dels funerals de l’emperador Josep I d’Àustria a Mannheim emprengué la construcció del palau 1740 i…

Centre cultural, amb escoles, teatres i acadèmies musicals Principal població alemanya en la fabricació d’eines la indústria siderúrgica hi és present des de la fi del s XV