Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
epiteca
Botànica
Teca superior del frústul de les diatomees que encaixa externament amb l’altra, anomenada hipoteca.
Les prasinofícies
Cloròfits continentals de les classes de les prasinofícies 1-6 i clorofícies 7-39 1 Pedinomonas minutissima x 1200 2 Scourfieldia complanata a visió frontal b visió lateral x 1200 3 Pyramimonas octociliata x 1200 4 Nephroselmis olivacea x 600 5 Tetraselmis mediterranea x 1000 6 Prasinocladus marinus a cèllula lliure b fase de cèllula fixa c cèllula en divisió x 1200 7 Collodyction triciliatum x 1200 8 Spermatozopsis exultans x 1200 9 Dunaliella salina x 1200 10 Chlamydomonas gloeophila x 1200 11 Chlamydomonas vernalis x 1200 12 Chlamydomonas tremulans x 1200 13 Brachiomonas submarina x 1000…
Els dinòfits o pirròfits
Característiques del grup Organitzaciò cellular dels dinòfits, en concret d’una espècie del gènere Peridinium a teca b plasts c vacúol d nucli e flagel transversal f flagel longitudinal g púsula h grànuls de reserva i membrana Assumpció Cañadas, segons fonts diverses facilitades pels autors Aquest fílum, anomenat també dels dinoflagellats , comprèn una sola classe, la de les dinofícies, que reuneix uns 10 gèneres i unes 1000 espècies d’algues típicament unicellulars, nedadores, amb dos flagels desiguals, en longitud i en funció, que fan avançar la cèllula i, a la vegada, la fan…
zoeci
Zoologia
Cadascun dels individus d’una colònia de briozous, constituït per una teca o cistidi i l’animal o polípid.
Hom l’anomena també zooide
desmofícides
Botànica
Subclasse de les dinoflagel·lades integrada per individus desproveïts de solc i que presenten una teca cel·lulòsica bivalva i dos flagels apicals.
dinofisials
Botànica
Zoologia
Ordre de dinoflagel·lades pròpies d’aigües salades que tenen una teca bivalva, un solc transversal i, sovint, crestes i un collar doble.
Els heterocontòfits o crisòfits "sensu lato"
D'esquerra a dreta i de dalt a baix organització cellular de les rafidofícies a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula crisofícies a flagels b plast c vacúol contràctil d nucli e cos mucífer f grànul de crisolaminarina g teca bacillariofícies Navicula i Melosira a nucli b nuclèol c cromatòfor o plast d pirenoide e gota de greix f rafe g membrana nuclear h reticle endoplasmàtic i dictiosomes j ribosomes citoplasmàtics k mitocondri amb ribosomes mitocondrials l vacúol m membrana cellular n…
gimnodinials
Botànica
Zoologia
Ordre de dinoflagel·lades constituït per individus unicel·lulars lliures, sense teca, amb el flagel longitudinal filiforme i el transversal cintiforme, propis sobretot del plàncton marí.
sac pol·línic
Botànica
En l’antera, cadascuna de les dues cavitats d’una teca, en les quals es formen els grans de pol·len, a partir de l’arquespori.
Equival al microsporangi dels pteridòfits heterosporis
Síndrome de l’ovari polimicroquístic
Patologia humana
La síndrome de l’ovari polimicroquístic constitueix un trastorn poc habitual que es caracteritza pel desenvolupament de nombrosos quists petits en ambdós ovaris, i origina amenorrea o oligomenorrea i esterilitat La causa d’aquest trastorn és desconeguda, però les investigacions efectuades assenyalen que probablement és deguda a una alteració del sistema endocrí No es tracta d’una malaltia hereditària, però en alguns casos es pot transmetre hereditàriament una predisposició especial a ésser-ne afectat El trastorn fonamental d’aquesta malaltia consisteix en la formació de nombrosos quists…