Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Galina Ulanova

Galina Ulanova
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina russa.
Filla de ballarins, aprengué primerament amb la seva mare, i més tard fou deixebla d’A Vaganova El 1928 ingressà a la companyia Mariinskij anomenat Ballet Kirov en 1935-91 Pel seu temperament, líric i expressiu, fou una intèrpret idònia del ballet romàntic Actuà en les principals companyies i teatres de ballet de l’URSS, i des del 1944 fou membre estable del teatre Bolšoj de Moscou, on restà amb càrrecs docents després de retirar-se el 1961 Actuà en els principals teatres europeus En possessió del premi Stalin diverses vegades i del premi Lenin, fou declarada artista…
Julius Zeyer
Literatura
Escriptor txec.
De pare alsacià i mare jueva de llengua alemanya, viatjà per Europa, Tunísia i Turquia Després d’haver tornat d’aquest viatge, estudià llengües i literatures modernes a la Universitat de Praga D’esperit turmentat, la seva obra, d’un gust refinat i decadent, és un clar exponent del cosmopolitisme i decadentisme del final del s XIX Les seves novelles principals són Román o věrném přátelství Amise a Amila ‘Novella de la fidel amistat d’Amis i Amil’, 1880 i Jan Maria Plojhar 1888, amb trets autobiogràfics, considerada la seva obra mestra, on s’exposa d’una manera original la problemàtica del…
Melina Mercouri
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica grega Maria Amalia Mercouris.
El 1966 es casà amb Jules Dassin Actriu de gran temperament, prengué part en Celui qui doit mourir 1957 versió cinematogràfica de la novella El Crist de nou crucificat , de Kazandzakis, Jamais le Dimanche 1959 premi d’interpretació del festival de Canes 1960, Phaedra 1961, Topkapi 1964, Les pianos mécaniques 1964, 1030 pm Summer 1965, Gaily, gaily 1968, A Dream of Passion 1978, etc Activista contrària al règim dels coronels, fou ministra de Cultura en 1981-85 i 1985-89 al govern socialista d’APapandreu Amb la pujada dels socialistes al poder, tornà a ésser ministra de cultura…
Gregori de Nissa
Cristianisme
Teòleg.
Essent monjo, el seu germà Basili el Gran el féu bisbe de Nissa 371 Acusat de malversador, un sínode arià el destituí 376, i sofrí un exili de dos anys, fins a la mort de l’emperador Valent Assistí al concili I de Constantinoble 381 Temperament místic i admirador d’Orígenes, portà el platonisme al màxim desplegament cristià Amb Basili i Gregori de Nazianz forma el grup dels tres grans capadocis El concili II de Nicea li donà el títol de “Pare dels Pares”, però a l’Occident restà poc conegut fins a la seva redescoberta als temps moderns Ha deixat obres exegètiques, dogmàtiques,…
Guillem Rodríguez i Puig
Pintura
Pintor.
Signà sempre Rodríguez-Puig Format a Llotja amb FMestres, fou deixeble també de Francesc d’AGalí Concorregué en l’Exposició d’Art de Barcelona del 1921, i des del 1922 viatjà per França, Suïssa, Itàlia i Bèlgica Participà amb èxit en les Exposicions de Primavera de Barcelona, els Salones de Otoño de Madrid i al Salon des Artistes Français de París 1934 Individualment no exposà fins el 1941, a Barcelona després hi exposà sovint, i també ho féu a Madrid De temperament independent, el seu postimpressionisme de tons terrosos el relaciona amb les inquietuds d’Els Evolucionistes Bé…
Guillem de Rocafull
Història
Militar
Lloctinent general de Mallorca (1558-64).
De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades Davant el perill turc incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561, promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa —el 1560 encarregà la fortificació de la ciutat de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura—, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc de Ciutadella, a…
Margaret Mead
Etnologia
Etnòloga nord-americana.
Fou deixebla de FBoas i de RBenedict, amb la qual esdevingué un dels principals representants del corrent antropològic anomenat cultura i personalitat Féu nombrosos treballs de camp a Oceania, especialment a Samoa, Nova Guinea i Bali també estudià els indis dels EUA Professora a la Universitat de Colúmbia, el 1971 rebé el premi Kalinga pels seus treballs etnològics Del 1926 a la seva mort ocupà diversos càrrecs a l’American Museum of Natural History de Nova York Destacà també com a activista en matèries com ara el feminisme, els drets civils, la moral sexual, el pacifisme i l’ecologisme…
Marc Minuci Fèlix
Literatura
Escriptor llatí cristià d’origen africà.
Exercí d’advocat a Roma i escriví l' Octavius , un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu Presenta moltes semblances amb l' Apologeticum de Tertullià, bé que no posseeix la volada ni la força d’aquest…
Nicolas de Staël
Pintura
Pintor rus naturalitzat francès.
Sortí de Rússia a causa de la Revolució del 1917 A París 1943, després de molts viatges, conegué GBraque i FLéger i s’orientà vers l’abstracció Una posterior visita al Museo del Prado el féu tornar a un tipus de figurativisme, amb influències realistes, que fou posteriorment imitat i desenvolupat per nombrosos artistes en un intent de seguir el seu estil El seu temperament frenètic —posà fi a la seva vida llançant-se a la mar per la finestra del seu estudi— es posa de manifest en la seva obra La pintura de la seva època abstracta és feta a base de colors purs i vius disposats…
Natalie Wood

James Dean amb Nathalie Wood
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
El seu nom de naixement era Natalia Nikolaevna Zakharenko Inicià la carrera a vuit anys, com a actriu infantil Més tard, una excellent preparació i un fort temperament dramàtic la convertiren en una de les primeres figures de la seva generació Alguns dels seus films són Rebel without a Cause 1955, Splendor in the Grass 1961, West Side Story 1961, Love with a Proper Stranger 1963, The Great Race 1965, This Property is Condemned 1966, Penelope 1967, Bob and Carol and Ted and Alice 1969 i The Lost Married Couple in America 1980 Fou nominada tres cops a l’Oscar i, entre altres premis…