Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
el Cap de la Nau
Departament que tenia la capital a Alacant i que comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i el Segura i, per l’interior, les terres murcianes de Iecla, Villena i Almansa, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.
En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d’Alacant Tenia les sotsprefectures de Xàtiva i de Dénia
alou
Dret
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…
mariscal
Història
Oficial que tenia a càrrec seu els cavalls reials.
Carlemany féu del mariscal un dels tres grans dignitaris de la seva cort, juntament amb el senescal i el coper El mariscal passà després a ésser oficial del conestable de França en ésser suprimida aquesta dignitat 1627, el càrrec de mariscal de França creat el 1185 esdevingué el de primer oficial del regne suprimit també aquest, el 1793, Napoleó I el restablí el 1804, en crear els mariscals de l’Imperi El càrrec de mariscal fou també un dels principals al Sacre Imperi, on hom l’adscriví hereditàriament als ducs de Saxònia Al regne de Nàpols fou instituït per Carles I Al de Castella, el grau…
cisticercosi
Patologia humana
Parasitosi humana produïda per les larves de la tènia del porc ( taenia solium
) o de la tènia de la vaca ( taenia saginata
).
La parasitació en l’home es pot produir per autoinfecció o bé, més freqüentment, per contaminació fecal dels aliments Quan els ous arriben a la porció inicial del budell prim, en surten les larves, que travessen la paret intestinal, es disseminen mitjançant la sang i es fixen especialment en la pell, els músculs, el cervell i els ulls
home de paratge
Història
Al Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, home de llinatge conegut, generós o honrat que, procedia de llinatge militar o aloer i tenia una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).
Gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural
torcedor de seda
Història
Oficis manuals
Menestral que tenia per ofici el de tòrcer la seda.
El gremi de torcedors s’havia originat en el procés de diversificació dels diferents gremis seders com una tècnica auxiliar, però molt necessària, i alhora independent dels teixidors de seda i d’altres menestrals Posat sota l’advocació de sant Erasme el 1601, rebé noves ordinacions el 1682 A Barcelona la corporació es creà el 1619, quan s’iniciava un moment de crisi tèxtil, i obtingué noves ordinacions el 1669 i el 1680 El 1732 el gremi de València assolí la superior dignitat de collegi i unes ordinacions que foren ràpidament adoptades per Barcelona el 1736 Al Principat de Catalunya hi havia…
moliner | molinera
Història
Oficis manuals
Menestral que tenia a càrrec seu la molta de blat.
A les grans ciutats es formaren gremis de moliners, com a Perpinyà al segle XV A Barcelona s’establí una confraria de moliners el 1512, que s’esmorteí durant el segle XVII i es renovà a partir del 1725 A València, la confraria de moliners existia des del 1306 fou reestructurada el 1373, el 1531 i en 1742-51 La seva jurisdicció s’estenia a tot el regne, i per això es formaren gremis propis a Morella 1756, Carcaixent 1757, gremi de tots els oficis relacionats amb l’alimentació i Alcoi 1755 A Mallorca, l’ofici de moliner d’aigua ja estava organitzat des del segle XIV, juntament amb el de moliner…
armífer
Escuder que tenia per ofici portar les armes del senyor.