Resultats de la cerca

Jesuïta 1551, el 1556 fou nomenat mestre en arts pel Collegi Romà, on ensenyà tota la vida Els Physicorum libri XV Roma, 1576, 12 edicions són un comentari humanístic d’Aristòtil sota la guia d’Averrois Publicà comentaris, de caràcter alhora positiu i teològic, al llibre de Daniel 1587, 5 edicions, al Gènesi 1591-99, 7 edicions i a d’altres llibres de la Bíblia, ultra un tractat contra la màgia 1591, 6 edicions Els seus voluminosos Opera theologica aparegueren pòstums a Colònia el 1620

Estudià a Cracòvia, a Wittenberg on conegué Luter i Melanchthon i a Nuremberg Tornà al seu país 1540 i ostentà diversos càrrecs diplomàtics amb la seva obra De poena homicidii 1543 propugnà la igualtat de pena per a tots els homes Paladí de la burgesia i adversari de la noblesa, en el tractat De republica emendanda 1551 tractà, sobre una base cristiana i liberal, d’un projecte de reforma general dels costums, de l’ensenyament, de l’ordenació jurídica i de l’Església També escriví altres treballs, de caràcter teològic

Ocupà el càrrec d’organista de la capella de Sant Jordi de Windsor des del 1531 fins a la seva mort Publicà diversos llibres de caràcter teològic i inspiració calvinista i unes concordances bíbliques que li valgueren la condemna a mort, si bé fou indultat per Enric VIII A partir del 1550 es dedicà a arranjar el repertori musical per als serveis litúrgics en llengua anglesa La seva contribució musical és recollida en el llibre The Booke of Common Praier Noted Londres, 1550, un conjunt de composicions, molt sovint basades en melodies extretes del cant pla, amb textos anglesos

Secretari de l’emperador Heracli i, després, monjo, fugí de la invasió persa i residí a l’Àfrica des de Roma fou desterrat, amb el papa Martí I, al Caucas Participà activament en les lluites cristològiques, especialment contra els monoteletes Rebé el sobrenom de Confessor per les seves sofrences per la fe Autor de moltes obres d’un caràcter exegètic i dogmaticopolèmic, els seus escrits místics especialment la Mystagogia , dins la línia platònica i en dependència del Pseudo-Dionís Areopagita, influïren fortament el pensament teològic i espiritual del món bizantí La seva festa se…

Apareguda a Pèrsia durant el període sassànida segles III-VII, oposant-se al dualisme d’Ahura Mazdā i Ahrimān, n’explicava la unitat primordial a partir d’un origen comú ambdós eren bessons, fills de Zurvān, personificació del temps i del fat, illimitat, etern i increat La usurpació del lloc d’Ahura Mazdā per Zurvān s’explica no solament per l’esforç teològic de resoldre el dualisme radical, sinó probablement per l’influx exercit per l’astrologia grecobabilònica de fet, el culte de Zurvān anava acompanyat d’especulacions astrològiques per a conèixer el destí A través del…

Eclesiàstic, tingué cura d’ànimes i fou professor d’humanitats i de dogma Ja de gran, el 1883, llegí el seu primer treball en català, a les festes de Banyuls de la Marenda Després escriví el poema teològic La Immaculada 1891, en deu cants, considerat la seva obra mestra, Nina , del qual només hi ha publicats extractes 1899, i El Roc del Frare , premiat el 1886 al concurs de la Societat Agrícola En francès escriví Harmonies eucharistiques , La dévotion i una Tragédie catalane , a més d’una rica obra teològica i filosòfica Malgrat la forma clàssica, la seva poesia és receptiva al…

Es formà com a organista al costat del seu oncle i després completà els estudis musicals a Nordhausen i a Quedlinburg Treballà com a organista a Hasselfelde 1664, Quedlinburg 1675 i Halberstadt 1696 Com a teòric, destacà pels seus treballs sobre el simbolisme en la música i el seu fonament teològic Alguns dels seus tractats teòrics foren molt influents en el seu temps En el titulat Orgel-Probe Frankfurt i Leipzig, 1681 proposà un original sistema d’afinació D’altres són Musicae mathematicae Hodegus curiosus Frankfurt i Leipzig, 1686, Hypomnemata musica Quedlinburg, 1697,…

Fou ardiaca de Noyon 1206 i canceller de Notre-Dame de París 1218 Aquest darrer càrrec li donà importants poders en matèria d’ensenyament a la Universitat de París, on la seva gestió fou sovint contestada A banda del tractat teològic Summa de Bono , destacà per ser un dels poetes litúrgics més fèrtils de l’Edat Mitjana, amb més de vuitanta obres conegudes Se suposa que també era l’autor de la música que acompanya la majoria dels seus poemes i, per aquest motiu, un dels principals impulsors de l’Escola de Notre-Dame Per la mena de recursos que empra, hom el considera relacionat…

Tot i que la Reforma Protestant té un caràcter essencialment teològic, Luter no oblidà destacar la importància dels aspectes litúrgics i de la música en el nou culte reformat El mateix Luter formulà el cos teòric fonamental de la música luterana i fins i tot arribà a escriure alguns textos i, probablement, melodies Les seves aportacions més destacades es troben en els prefacis dels reculls musicals Geistliches Gesangbüchlein 'Petit cantoral religiós', 1524 i Symphoniae iucundae 'Simfonies agradables', 1538, de Georges Rhau Luter defensà el paper de la música en la comunicació…

Posició intermèdia entre tomisme i escotisme, el suarisme té com a trets característics l’afirmació de la cognoscibilitat del singular i el corresponent rebuig del principi aristotelicotomista d’individuació per la matèria la idea d’un ens generalissimum i, d’acord amb aquesta, la insistència en l’analogia d’atribució analogia de l’ens l’oposició a la distinció real defensada pel tomisme entre essència i existència i, sobretot, l’elaboració del concepte de mode, a partir del qual diversos problemes de caràcter teològic pogueren ésser molt més ben resolts que no podien ésser-ho…