Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
culdellàntia
Disseny i arts gràfiques
Ornament tipogràfic col·locat a la fi d’un capítol quan les últimes ratlles d’aquest no tenen forma de trapezi invertit.
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…
allisat
Disseny i arts gràfiques
Paper aspre i rugós, no setinat, poc apte per a la impressió de fotogravats directes ni tipus de perfils prims, per procediment tipogràfic.
bigoti
Disseny i arts gràfiques
Element decoratiu tipogràfic format per dues ratlles o filets més gruixuts del centre que de les puntes, generalment amb un motiu ornamental al centre.
estereotip
Disseny i arts gràfiques
Planxa de metall tipogràfic obtinguda amb un motlle que és l’empremta d’una plana, o de més d’una, composta amb caràcters mòbils.
glif
Disseny i arts gràfiques
Imatge d’un signe tipogràfic que constitueix una unitat gràfica, que pot equivaler a un caràcter, a diversos caràcters o a part d’un caràcter.
L’Avenç
Editorial
Establiment tipogràfic i editorial creat el 1891 per Jaume Massó i Torrents i Ramon Casas, els quals el convertiren, també, poc temps després, en llibreria.
Exercí un gran paper tant en l’aspecte literari i gramatical com en el camp de les innovacions tipogràfiques al tombant del s XIX a través de la “Collecció de prosistes catalans”, de la “Collecció d’obres pòstumes” de Verdaguer, de volums solts, i, sobretot, a partir del 1903, a través de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, una de les primeres colleccions de butxaca del país, que tragué fins a 152 volums L’editorial publicà, entre d’altres, la majoria dels llibres de Maragall, els primers llibres de Rusiñol, l' Ensayo de gramática del catalán moderno , de Pompeu Fabra, traduccions de Dant,…
antologies literàries del segle XIX
Literatura catalana
Conjunt de seleccions de textos contemporanis, especialment de poemes, publicats, entre altres finalitats, per donar testimoni del creixent ús literari de la llengua catalana.
Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels llibres dedicats,…
normand | normanda
Disseny i arts gràfiques
Dit del caràcter tipogràfic, pertanyent a la família del romà (romà modern), caracteritzat per un gran contrast de gruix dels traços gruixuts i dels traços prims.
espaiador
Tecnologia
Mecanisme de la màquina d’escriure que permet de fer córrer un o més espais el carro que porta el paper sense marcar cap caràcter tipogràfic.