Resultats de la cerca

Fou un dels castrats més admirats del seu temps i aconseguí una gran reputació a Itàlia, Alemanya i altres països europeus El 1692 s’establí a Londres com a professor de cant Del 1705 al 1711 treballà com a compositor a la cort de Viena, on compaginava l’activitat musical amb l’exercici de tasques diplomàtiques Passà els darrers anys de la seva vida a Itàlia, on fou ordenat de capellà 1730 Escriví un oratori i diverses cantates i àries La seva aportació més important a la història de la música fou el tractat de cant Opinioni de’ cantori antichi e moderni, o sieno Osservazioni sopra il canto…

La seva obra Vite de’ pittori, scultori ed architetti moderni 1672, escrita amb un criteri selectiu, no es limita als artistes italians Atacà el naturalisme caravaggiesc i el manierisme, i defensà un terme mitjà entre la idea i la natura, actitud que identificà amb l’eclecticisme d’Annibale Carracci, considerat per ell l’autèntic hereu de la grandesa de Rafael

Després d’un primer aprenentatge amb el seu pare, que era orfebre, treballà al taller de Michel Wolgemut 1486-89 Del 1490 al 1494 féu un viatge d’estudi i perfeccionament per Colmar, Basilea i Estrasburg El 1494 es casà amb Agnes Frey a Nuremberg i féu el seu primer viatge a Venècia Frederic el Savi, elector de Saxònia, li encarregà el seu retrat i dos políptics, i Dürer esdevingué un dels seus pintors protegits El 1505 tornà a Itàlia, realitzà diverses obres a Venècia i visità algunes altres ciutats El 1512 començà a relacionar-se amb Maximilià I, per encàrrec del qual realitzà l’enorme…

Inicialment treballà com a periodista, manifestant ja un cert interès per la pintura A París, tingué contactes amb artistes d’avantguarda i aprofundí aquest interès El 1942 fou nomenat sotsdirector del museu de Belles Arts de Bilbao i posteriorment passà a ésser-ne el director 1949 És important la seva activitat divulgadora Publicà monografies sobre Regoyos, Paco Durrio, El Greco, etc

Format amb GCArgan i amb ENRogers, director de la revista Casabella , fou professor a Roma, Palerm i Milà Fou director de l’Istituto di Storia di Architettura de la facultat d’arquitectura de Venècia Marxista, la seva obra principal és Teoria e storia dell’ architettura 1968 Destaquen també Socialismo, città ed architettura 1968, La città americana , La sfera ed il labirinto 1980, Renovatio urbis 1984 i Storia dell’architettura italiana 1986

Rebé lliçons d’orgue de FG Klingenberg, alumne de D Buxtehude, i més tard estudià a Halle, on tingué ocasió d’escoltar FW Zachow, virtuós d’aquest instrument i mestre de GF Händel El 1694 està documentat com a organista a Soldin i el 1704 era a Berlín, on ingressà com a cantor al Friedrich-Werder Gymnasium Fuhrmann fou un tractadista erudit i un músic molt experimentat, amb una visió molt àmplia sobre diversos aspectes de la música del seu temps Com a musicògraf, els seus escrits tenen avui una importància indiscutible com a font d’informació sobre la música religiosa de l’època…

Destacà per l’enorme contribució d’idees arran del seu Trattato di architettura en set llibres 1537-1575 el llibre sisè restà manuscrit fins el 1966, i un vuitè sobre arquitectura militar, recentment descobert, encara no ha estat publicat, més que no pas per les escasses construccions que realitzà castell d’Ancy-le-Franc, 1543-45 Inicialment escenògraf i després enginyer i ebenista, el 1515 anà a Roma, on fou deixeble de Baldassarre Peruzzi, part dels materials teòrics i gràfics del qual aprofità per a compondre el seu tractat Cridat per Francesc I de França a Fontainebleau 1537, amb el títol…

Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…

Estudià a l’Argentina amb César A Caggiano i a París amb Maurice Loutreuill Per causa de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona 1915-22, on es casà Hi féu també la primera exposició individual, a les galeries Dalmau 1921 Novament a París, no deixà d’enviar obres a algunes de les exposicions oficials d’art de Barcelona com tampoc a d’altres de França, Bèlgica o Madrid El 1928 féu una altra exposició individual a la Sala Parés de Barcelona i també a Madrid i a Bilbao L’any següent tornà a traslladar-se a Barcelona i hi romangué pràcticament fins a l’acabament de la guerra de 1936-39…