Resultats de la cerca

Alismatàcies 1 Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica a flor amb les sis peces periàntiques disposades en dos verticils trímers i desiguals x 6,6 b fruits, disposats en un cercle x 6,6 c detall d’un fruit x 8,8 Eugeni Sierra Es tracta d’una família de plantes aquàtiques o d’ambients molt humits, que comprèn un centenar d’espècies distribuïdes en una dotzena de gèneres Es troben arreu del món, principalment a l’hemisferi boreal, i la majoria de tàxons són tropicals i subtropicals En general són herbes perennes, arrelades al fons a partir de rizomes, encara que n’hi ha de teròfits que…

La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell  i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig es convertí…

Neteja de residus químics a Flix La neteja dels llots i dels residus químics al pantà de Flix és la culminació d’un procés iniciat el 1996 © ACUAMED / ACA La segona setmana de març es va iniciar el dragatge dels residus i dels llots contaminants del pantà de Flix Ribera d’Ebre, acumulats durant dècades per l’activitat de l’empresa química Ercros Els treballs de descontaminació, que es podrien completar al principi del 2015, culminen un procés iniciat el 1996 quan un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a experts del Consell Superior d’Investi­…

Situació Vista aèria de la torre medieval de la Guàrdia i del fort que va fer bastir al seu voltant, entre el 1677 i el 1682, el marquès de Vauban ECSA - Camara JP Joffre Al centre del fort de la Guàrdia, situat al damunt de Prats de Molló, hi ha una torre de planta circular Des d’aquesta torre hi ha una bona panoràmica sobre la població, sobre el castell de Perella i sobre el riberal del Tec Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 29″ N - Long 2° 28′ 56″ E Del costat del portal que hi ha al darrere de l’església de Prats de Molló, surten un camí cobert i també un corriol que porten fins a la…

Vida Inicià la formació musical amb la pràctica pianística i l’audició analítica d’obres d’autors com F Chopin, L van Beethoven, F Mompou i J Cage Renuncià als estudis musicals acadèmics tradicionals i seguí una formació clarament autodidàctica Vers el 1958 començà a compondre La cinta magnètica i el piano foren els seus vehicles bàsics d’expressió, tant per la capacitat de reelaborar el material sonor de la primera com pel caràcter autosuficient del segon, trets que s’emmotllaven, també, a la seva reticència a actuar en públic Crucial en la seva formació i en la seva obra madura fou la…

Situació Bonica torre de defensa, característica pel parament fosc dels murs i els carreus de marbre blanc que marquen les sageteres ECSA - A Roura La torre de Goà es dreça al cim del puig més destacat de la serra de Goà, a 1 268 m d’altitud Es troba al SE i a 1,5 km en línia recta del poble de Saorra, a migdia del coll de Jou i del pic de Mates Roges L’indret és àmpliament dominant sobre les valls de la ribera de Cadí, a llevant, i de Saorra, a ponent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 25” N - Long 2° 22’ 43” E Per a arribar-hi des de Saorra, cal seguir la carretera D-6 en direcció a Pi i…

Situació Extrem de llevant del cos del castell de Sant Martí, que es correspon amb l’església homònima ECSA - J A Adell El conjunt medieval format per l’església i el castell de Sant Martí dels Castells és situat sobre un penyal de roca que força un meandre del Segre, en el límit entre la plana cerdana i l’engorjat del Baridà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG941913 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Aquesta església donà nom al castell que li feia costat Segurament, al principi fou una simple església castellera que més tard passà a tenir…

Situació Sant Esteve de Talau, petita església parroquial del romànic tardà formada per una nau i l’absis semicircular ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és al poble de Talau, llogaret gairebé despoblat a 1 328 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 57” N - Long 2° 11’47” E Talau és situat a 2 km en línia recta d’Aiguatèbia Hom hi arriba des d’Oleta per la carretera D-4 A les envistes d’Aiguatèbia, cal prendre un trencall a mà esquerra que mena a Talau Història El lloc de Talau és esmentat per primera vegada els anys 874-75 villa Talatio en el cartulari de Sant Andreu d’…

Situació Vista aèria de l’imposant altiplà acinglerat on es drecen les restes del castell i la vila reial d’Òpol ECSA - Jamin L’antic castell d’Òpol, dit més endavant Salvaterra, era a tocar de la frontera amb el Regne de França Les seves imposants ruïnes, juntament amb la població que l’envoltava, coronen una plataforma calcària i mancada de vegetació, que domina la serra que s’aixeca sobre la població Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Òpol és a l’extrem nord del Rosselló, més enllà de Salses Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-9 que va de Perpinyà a…