Resultats de la cerca

Ha demostrat millor eficàcia i menys efectes secundaris que els antidepressius tricíclics, però té un cost econòmic superior Es considera d’elecció en el tractament dels trastorns depressius i obsessivocompulsius, i del pànic, fòbies i bulímia nerviosa Els efectes secundaris poden incloure trastorns digestius diversos basqueig, vòmits, diarrea, etc i trastorns neurològics com cefalea, somnolència, cansament, etc, per la qual cosa cal administrar-la amb molta precaució en pacients que han de conduir o manejar maquinària perillosa

L’administració d’antibiòtics pot donar peu a l’aparició d’una gran diversitat d’efectes indesitjables, que en general no tenen gaire importància perquè remeten en suspendre’s el tractament, tot i que en alguns casos produeixen lesions serioses o irreversibles En general, els efectes adversos es presenten en tractaments prolongats o amb dosis elevades Això no obstant, en algunes circumstàncies es produeixen durant les primeres fases del tractament, fins i tot si s’administra a dosis relativament baixes La presentació dels efectes adversos durant l’administració d’antibiòtics depèn, bàsicament…

Clínicament es presenta com uns dolors fulgurants a les cames, abdominals, etc, trastorns genitourinaris, atàxia que és el símptoma principal i trastorns de la reflectivitat, amb atròfia muscular

El pacient sofreix un amagriment important en minvar primer el greix i després la massa muscular de l’organisme La pell es torna arrugada i pàllida, el cabell cau i la força muscular és escassa hi ha graus variables d’anèmia, trastorns digestius, edemes i, fins i tot, vascites per manca de proteïnes, amenorrea i impotència sexual La caquèxia s’anomena primària quan és deguda a manca d’ingesta d’aliments, i secundària quan és provocada per certes malalties síndromes de malabsorció, trastorns endocrinològics com la caquèxia hipofisària o panhipopituïtarisme i la…

La seva causa és desconeguda El curs de la malaltia evoluciona amb remissions i exacerbacions Els símptomes més importants són la paràlisi dels membres inferiors, trastorns cerebrals, escansió, nistagme, tremolor intencional, contractures i trastorns de la intelligència

Pot comportar trastorns locals en el lloc de la picada com ara enrogiment, tumefacció i dolor i trastorns generals com p ex nàusees, vòmits, suor, llagrimeig, agitació, convulsions, afectació cardíaca, coma i, a voltes, fins i tot la mort

Lligada a una brusca anòxia cerebral a causa de pertorbacions cerebrals i metabòliques acidosi respiratòria, hipoglucèmia, hemorràgia intensa, per trastorns circulatoris perifèrics atacs de tos o broncoespasme, arterioesclerosi, hipersensibilitat del si carotidi o cardíacs arrítmies, trastorns de la conducció, etc

Els nanismes poden ésser de caràcter constitucional i hereditari microsomia, nanisme ètnic, etc, hormonal hipofisodiencefàlics, hipotiroïdeus, gonadals, etc o neuropsíquic mongolisme, per mancança afectiva, etc, o poden ésser deguts a trastorns nutritius i metabòlics hipocalòrics, renals, etc i a trastorns ossis