Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències de la informació i en filologia anglesa, és periodista en diversos mitjans, entre els quals El Punt i els informatius de Televisió de Catalunya És autor de les novelles històriques El pont dels jueus 2007,  La venjança del bandoler premi Nèstor Luján 2008,  L’arqueòleg De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni 2010, basada en les aventures del monjo Bonaventura Ubach i Medir , L’últim abat 2012, centrada en els conflictes de Catalunya amb Felip II al monestir de Sant Benet de Bages,  El primer heroi 2014, ambientada a la Catalunya neolítica i Strappo…

Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara jacobita , del nom d’un…

Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença , hi figuren Àngel Guimerà , Pere Aldavert , Josep Roca i Roca , Francesc Matheu i Fornells , Antoni Aulèstia i Pijoan , Joan Montserrat i Archs , Pere Nanot i Renart , Ramon Picó i Campamar , Joaquim Riera i Bertran , Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta , Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del 1870, del grup del setmanari…

Vida i obra Monjo de Montserrat 1932, de nom seglar Jordi, s’ordenà de sacerdot el 1941 Es doctorà en teologia a Salamanca 1945 i es llicencià a Roma en Escriptura per la Pontifícia Comissió Bíblica En 1954-55 anà a Palestina, on estudià especialment a l’École Biblique de Jerusalem Ensenyà a Montserrat i a la Facultat de Teologia de Catalunya de Sant Cugat del Vallès Publicà Bases de una metodología teológica 1954, Grammatica syriaca 1954 i Grammatica aramaico-bíblica 1959 Posteriorment collaborà en la Bíblia de Montserrat traducció, comentari i notes de l’ Apocalipsi el 1958, i de l’…

Fou professora adjunta 1949-67 i agregada 1967-71 de fanerogàmia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i la primera titular de la càtedra de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971-83, on inicià el 1971 l’Herbari de Briòfits de la Universitat Autònoma de Barcelona, que reunia les recolleccions personals que havia fet des del 1942 uns 50000 especimens Especialitzada en briòfits, la seva aportació fou decisiva per a la formació d’una escola briològica catalana amb projecció internacional Fou autora de més de dos-cents treballs en aquest camp, entre els quals…

La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci…

Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà pràcticament l’actual…

Fundat el 1905 amb l’objectiu d’estudiar la comarca del Bages El primer president fou Josep Esteve L’interès científic i arqueològic inicial derivà amb el pas dels anys a un interès excursionista El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages El 1924 es fundà la secció d’esports de muntanya El 1925 es fusionà, sota la presidència de Josep Arola, amb el Centre de Cultura de Manresa, el Grup Avenç de l’Excursionisme, el Grup Montcau i el Grup Montserrat La secció d’escalada fou molt activa, amb ascensions a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Pedraforca …

Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de…

Situació Vista frontal des de ponent Aquest pont, juntament amb el de Sant Antoni, són els dos únics d’Andorra, considerats com a romànics El de la Margineda és força més ample JM Ubach El pont travessa la Valira a l’antic llogaret, ara només una masia, anomenat la Margineda, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria És situat al camí ral que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella, passant per Santa Coloma Es troba vora la carretera general I, a uns 2 000 m del poble de Sant Julià, vers tramuntana, i a uns 100 m del pont nou de la Margineda, sobre el qual passa la…