Resultats de la cerca

Com a estudiant 1458 feu de testimoni del primer testament d’Ausiàs Marc, amb qui mantingué una demanda poètica Senyor mossen Marc, ja no m’enamore Notari, pertangué al grup de Bernat Fenollar i participà en les obres collectives  Lo somni de Joan Joan 1496 i Lo procés de les olives 1497 Concorregué al certamen poètic del 1474 amb un poema que inclou l’acròstic Yolant , nom de la dama Violant d’Urrea Altres obres seves, de caràcter galant, foren copiades al cançoner  Jardinet d’orats els incomplets Versets a una filla del governador de València i una Obra per los vells , en…

Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu…

Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…

El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d’armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc 1407 A la darreria del regnat d’aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut en produir-se l’Interregne s’inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes El Parlament valencià l’envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, a qui Ferran d’Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès que era menor…

Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una…

Vida i obra Avi de Joan Boscà i Almogàver Racional de la Diputació, fou partidari de Joan II, per la qual cosa Pere de Portugal l’expulsà de Barcelona, i es refugià a València És autor d’un Memorial , conjunt de llistes i cronologies dels consellers de Barcelona i dels diputats de la Generalitat de Catalunya des del 1249 fins al 1480, precedit de diversos textos més o menys historiogràfics i alternat amb notes annalístiques, molt extenses a partir del començament de la guerra de Catalunya contra Joan II Després del 1496 i fins al 1517, les anotacions en el manuscrit pertanyen a una mà…

Té l’origen en l’hospital de què ja disposava la ciutat a mitjan segle XII, en època de l’arquebisbe Bernat Tort El 1464, sota l’arquebisbe Pere d’Urrea es constituí la fundació amb l’acord del Capítol Eclesiàstic i l’Ajuntament Municipal, que unia els dos hospitals de la ciutat en el de Santa Tecla actualment seu del Consell Comarcal del Tarragonès El 1588 l’hospital es traslladà a la seu actual de la Rambla Vella, en un terreny pertanyent a la senyoria de l’arquebisbe Antoni Agustí, que al segle XVIII fou ampliat amb la Casa de Recollides, i al segle XIX, amb la Casa de…

Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…

D’antuvi continuà la mateixa línia de rebellió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel collaborador de Pere el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285 Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II i Jaume II Frederic II de Sicília intentà, en va, de portar-lo als seus rengles El 1297 fou un dels tres…

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb…