Resultats de la cerca

En el llenguatge usual pot denominar genèricament un sector de la ciutat, que comprèn més d’un barri en el sentit estricte, a vegades coincident amb la divisió administrativa anomenada districte urbà Més rarament, adopta el sentit de part diferenciada d’un barri Sempre, però, indica barri habitat per població d’estrats socials mitjans o inferiors

El calibrador materialitza les mides màxima i mínima admissibles de la dimensió que ha d’ésser objecte de control i així, si la dimensió a verificar és el diàmetre interior d’un forat, perquè aquest sigui considerat correcte cal que l’extrem “passa” del calibrador d’interiors —la mida del qual és igual a la mida mínima admesa per al forat— hi entri amb facilitat, mentre que el costat “no passa” —de mida igual a la màxima admesa per al forat— no hi ha d’entrar de cap manera Els calibradors per a diàmetres exteriors, per a rosques, etc, funcionen segons el mateix principi El més usual dels…

La presentació més usual consisteix a posar a l’esquerra totes les combinacions dels valors del enunciats 2 n , essent n el nombre de variables i a la dreta el valor de veritat que rep la sentència per aquell valor de les variables Aquest valor és obtingut per derivació a partir de les taules de veritat de les funcions lògiques més bàsiques que determinen les connectives

En l’ortografia usual són emprats diacrítics com l’accent o la dièresi En transcripció fonètica hom els empra per a indicar nasalització ã, obertura ą, tancament ạ, dentalització n, velarització ł, etc En català, després de les normes ortogràfiques del 2016, hi ha els següents mots amb accent diacrític bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós

Identificada sovint, tot i que no pugui ésser-ho, amb el sillogisme, n'és la forma més usual Com a mètode cognoscitiu, sol ésser contraposada a la inducció Hom distingeix la deducció constructiva o demostració, en la qual la conseqüència deduïda suposa un avanç per al pensament, de la simple deducció formal , en què la conclusió —implícitament continguda en les premisses— no hi afegeix res de nou

Emprada d’antuvi pels revolucionaris francesos per a indicar el canvi radical que pretenien acomplir, fou recollida durant la Restauració pels legitimistes, que es proclamaren homes de l’Ancien Régime Posteriorment ha esdevingut un concepte historiogràfic usual per a designar aquelles formes i situacions anàlogues a les de l’Ancien Régime, de diversos països europeus, abans de la constitució dels règims liberals Antic Règim

Els orígens Va néixer com una plataforma de suport al retorn de la dinastia dels Borbons Alfons XII, després de la Revolució del 1868 Liderat per Antonio Cánovas del Castillo a partir del 4 d’agost de 1873 i amb el model del Círculo Liberal Alfonsino madrileny, el partit s’estructurà de manera progressiva fins que celebrà l’assemblea de notables del 20 de maig de 1875, en què es pot considerar constituït definitivament Aleshores, la seva missió principal fou endegar el sistema polític de la Restauració “sistema canovista” L’assassinat del líder, el 1897, assenyalà l’inici de la llarga…

És un fenomen usual en dispositius com ara amplificadors i mescladors, perquè les ones espúries apareixen dins la banda de pas, i és impossible, doncs, d’eliminar-les amb filtres Per a evitar la distorsió d’intermodulació hi ha dos recursos muntar un sistema linealitzador a la sortida del dispositiu afectat, o bé reduir la potència del senyal d’entrada amb un atenuador, a costa de perdre eficiència

Estudià a les facultats de Yale i Harvard Posteriorment exercí el càrrec de director de planificació política al departament d’estat del goven dels EUA És autor del llibre The End of History and the Last Man 1992, on proposa una revisió de la concepció fins ara usual de la filosofia de la història tot prosseguint el treball desenvolupat per autors com Leo Strauss, Allan Bloom o A Kojève

El més usual és el numerador progressiu , estri proveït d’un mànec a l’altre extrem del qual hi ha un dispositiu integrador que, a cada cop que hom dóna amb l’aparell sobre la superfície a marcar, fa augmentar en una unitat el número que componen les rodetes sobre la perifèria de les quals són inscrits en relleu els deu dígits, que prèviament un petit tampó ha entintat abans que no toquessin la dita superfície