Resultats de la cerca
Es mostren 1265 resultats
El cap del Parlament de Veneçuela es proclama president fins a la celebració de noves eleccions
El líder opositor Juan Guaidó, cap de la majoria a l’Assemblea Nacional de Veneçuela, es proclama president interí fins a noves eleccions, argumentant que la Constitució li ho permet i que la degradació del l’Estat i la majoria parlamentària el legitimen Immediatament rep el suport del govern nord-americà, que aplica noves sancions a Veneçuela, mentre que la Unió Europea reclama la celebració d’eleccions immediates Rússia, la Xina, Mèxic, l’Iran i Turquia donen suport al president Nicolás Maduro, que rebutja el que qualifica de “cop d’estat” i la interferència…
Jacinto Fombona Pachano
Literatura
Poeta veneçolà.
Pertangué al grup poètic Viernes La seva poesia és impregnada de criollisme Publicà Virajes 1932 i Las torres desprevenidas 1940 —escrita a Washington, on exercí un càrrec diplomàtic—, sobre l’angoixa i les frustracions de la humanitat en guerra Conreà la poesia infantil, amb un accent íntim i ple de nativisme estilitzat
Coro
Cases de la ciutat de Coro, a l’estat de Falcón, Veneçuela
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de l’estat de Falcón, Veneçuela, a l’istme de Médanos, prop del golf de Coro.
Centre comercial des d’on hom exporta cafè, blat de moro i licor Fundada per Juan de Ampúes el 1527, fou la capital de la província de Veneçuela i el punt de partida de nombroses expedicions que anaven cap a l’interior a cercar El Dorado El 1531 esdevingué seu d’un bisbat que fou traslladat a Caracas el 1581
Josep de Vila i Mir
Economia
Gran terratinent hisendat i comerciant.
El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després…
Diego Bautista de Urbaneja
Història
Polític veneçolà.
De família illustre i advocat, el 1810 s’uní als independentistes i combaté amb Francisco Miranda i Simón Bolívar Diputat, ministre i membre del consell d’estat de la Gran Colòmbia, féu costat a la segregació de Veneçuela, de la qual fou vicepresident i president del govern Ocupà breument la presidència de la república 1832 i 1848 Collaborà en la política conservadora de Juan APáez i Carlos Soublette i aspirà a la vicepresidència el 1844 El govern filoliberal de José TMoragas tallà la seva carrera política, i el 1853 es retirà a la vida privada
Pedro Pablo Belmonte Gámez
Beisbol
Jugador de beisbol.
Llançador dretà que començà la seva carrera professional als Estats Units d’Amèrica amb els Mets 1990-92 Després passà a Cardenales de Lara de Veneçuela, amb el qual guanyà una Lliga veneçolana d’hivern Posteriorment jugà a la divisió d’honor d’Espanya, on destacà el seu pas pel Marlins Puerto La Cruz 2003-08, el San Inazio de Bilbao 2008-09 i el Futbol Club Barcelona des del 2009 Guanyà quatre Lligues espanyoles amb el Marlins 2005-08 Amb la selecció espanyola ha jugat Campionats d’Europa i del Món des del 2003 Guanyà la medalla de bronze al Campionat d’Europa 2003, 2005, 2007
Juan Vicente Lecuna
Música
Compositor i pianista veneçolà.
Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les…
Xavier Cullell Bonamàs

Xavier Cullell Bonamàs
Armand Ballart
Escalada
Periodisme
Escalador i periodista.
Nascut en una família catalana resident a Veneçuela, emigrà a Barcelona a setze anys Les seves primeres escalades foren al massís del Garraf i a Montserrat Entre el 1989 i el 1991 obrí algunes de les rutes clàssiques de dificultat juntament amb Armand Ballart Posteriorment escalà amb Joan Casas i obrí diverses vies als Pirineus Realitzà també ascensions als Alps, entre les quals destaca la primera estatal al pic de Meije o l’obertura d’una ruta glacial a la cara nord del Fletschhorn El 1996 s’incorporà al Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME També es dedicà al periodisme de…
José Tomás Rodríguez Boves
Història
Militar
Militar asturià.
A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica
Miquel Renom i de Gàrate
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, fou deixeble de Meifrèn El 1929 ingressà a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursà estudis en diverses especialitats Es presentà individualment a Barcelona 1935, on exposà diverses vegades entre el 1940 i el 1950 El 1936, a l’exposició d’aquarellistes de Catalunya li fou concedida la medalla d’or de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya també fou premiat a Sant Cugat del Vallès i obtingué la medalla d’argent de l’Acadèmia de Sant Jordi El 1937, participà en l’exposició de pintura catalana, dins el marc de la manifestació d’art català celebrada a Mèxic…