Resultats de la cerca
Es mostren 916 resultats
vescomtat de Miranda
Història
Títol concedit el 1857 al capità d’enginyers Enric Puigmoltó i Mayans, després tercer comte de Torrefiel.
Havia estat el vescomtat previ 1816 del comtat de Torrefiel Continua en la mateixa família
vescomtat de Montsoriu
Geografia històrica
Nom emprat esporàdicament al segle XII pels Cabrera, per raó de la possessió del castell de Montsoriu, quan deixaren de denominar-se vescomtes de Girona i encara no havien adoptat definitivament el títol de vescomtes de Cabrera.
També fou anomenat vegueria de Montsoriu , sense que existís tal demarcació, el conjunt de territoris del vescomtat
vescomtat de Montserrat
Història
Títol concedit el 1857 al coronel d’infanteria i diputat Josep Manso i Juliol (Cornellà 1818 — Gràcia 1867), segon comte del Llobregat.
Havia estat el vescomtat previ, i cancellat, del comtat del Llobregat, concedit al seu pare Passà als Barcáiztegui
vescomtat de Tarragona
Història
Títol concedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, l’any 1055, al seu conseller Bernat (I) de Claramunt, senyor de Tamarit, i que fou emprat també pel seu fill Deodat de Claramunt
.
Caigué en desuetud des que el fill del darrer, Bernat Amat II de Claramunt , heretà el vescomtat de Cardona
vescomtat de Barcelona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Barcelona.
A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el…
vescomtat de Salt
Història
Territori feudal a la Chalossa, dependent del ducat de Gascunya i format al s XI.
El primer vescomte documentat és Ramon I mort després del 1028, fill del vescomte Anerils I de Lavedan vescomtat de Lavedan Vers el 1135 el vescomte Fort Aner I de Salt es féu vassall dels vescomtes de Bearn, i els seus descendents deixaren el títol vescomtal per a adoptar el de senyors de Salt
vescomtat de Menerba
Geografia històrica
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell i burg de Menerba, damunt un escarpament que domina la confluència dels rius Cessa i Brian.
El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’Alfons VII de Castella on…
vescomtat d’Omeladès
Història
Territori al voltant del castell i vila d’Omelàs, a l’oest de Montpeller.
Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…
vescomtat de Tursan
Història
Territori del ducat de Gascunya travessat per l’Ador al sud de Mont de Marsan i flanquejat per la Chalossa i l’Armanyac.
Format al final del s X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del s XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira
vescomtat de Marsan
Història
Territori del ducat de Gascunya, amb capital a Mont de Marsan.
En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…