Resultats de la cerca

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del jugador de hoquei patins Santi Garcia Arnalot, començà com a redactor de Ràdio Nacional d’Espanya El 1962 entrà a treballar a Televisió Espanyola, en què fou director administratiu i de personal del grup operacional d’Eurovisió per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, la Copa del Món de futbol 1970 i els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972 Va ser, entre altres càrrecs, creador i responsable del departament de programes esportius de TVE, secretari general de RTVE i cap de serveis de TVE a Catalunya 1974-78 El 1978 deixà TVE per treballar…

Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç, i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els seus estudis d’arts i teologia al convent de Sant Domènec de València La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà Així, el 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li encomanà la recerca i la còpia de documents i còdexs conservats a les catedrals i les comunitats religioses Inicià, per a això, el seu viatge per Xàtiva, València i…

Doctor en filologia francesa i professor a la UAB on dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives GRES En aquesta línia de treball ha publicat, en francès, L’écriture fragmentaire Théories et pratiques 2005 i Stratégies de l’illisible 2006 i ha traduït Obra Completa 2005, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció 2006 de Lautréamont La seva tesi doctoral fou sobre Philippe Sollers Com a poeta ha publicat Els encontres fortuïts 2001, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 2000, deudor amb el surrealisme francès, La memoria dels mots 2003, premi Ciutat d’Elx 2002 L’any 2007 rebé un doble…

Estudià teologia a la Universitat de València, i el 1777 fou nomenat canonge de la catedral d’Oriola i catedràtic de filosofia del seminari d’aquella ciutat El 1780 anà a Madrid, i l’any següent aconseguí una canongia a l’església de San Isidro Aquell mateix any obtingué una càtedra al seminari de Salamanca L’any 1785 tornà a Madrid, en ésser nomenat capellà d’honor i predicador del rei Carles III, i des del 1788 fou canonge de la catedral de Conca En aquest període es relacionà amb els cercles intellectuals illustrats, i el seu pensament evolucionà cap a plantejaments crítics, que li…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…

Vida i obra Estudià teologia a la Universitat de València fou canonge de la catedral i catedràtic de filosofia del seminari d’Oriola 1777, canonge de l’església de San Isidro, a Madrid, i catedràtic de filosofia al seminari de Salamanca 1780 L’any 1785 fou nomenat capellà d’honor i predicador de Carles III, i des del 1788 fou canonge a Conca En aquest període es relacionà amb els cercles intellectuals illustrats El 1810 fou elegit diputat pel regne de València a les corts de Cadis Allà evolucionà en les seves idees polítiques cap al liberalisme Participà activament en els debats parlamentaris…

Fou un dels músics mexicans més notables en el conreu de la música de cambra, juntament amb E Elorduy i J Beristain Inicià la formació musical amb el seu germà Luis i més tard rebé lliçons d’H Pineda Quan només tenia sis anys tocava el violí i compongué la seva primera obra El 1873 es traslladà a la capital per perfeccionar els estudis de piano amb A Valle Aviat destacà també com a director i compositor És autor d’obres ballables -se li atribueix la popularització de la danza criolla - i d’algunes obres líriques, com Un día de asueto i Keofar , aquesta darrera amb influències italianes El…

Propietari rural important a Requena, milità en els partits moderat i conservador i fou diputat a corts en diverses legislatures Pels seus serveis en la restauració de la monarquia borbònica 1874, Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans 1877 El 1891 fou elegit senador per la província de València

Joan Baptista Anyes publica a València una Elegia a Tomàs de Villanueva en metre dactílic