Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
la Teulera
Caseria
Caseria del municipi de la Salzedella (Baix Maestrat), a ponent de la vila, prop del límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta).
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…
la Mosquera
Caseria
Antic poble
Caseria i antic poble del municipi de les Coves de Vinromà (Plana Alta), al sector septentrional del terme, formada pels llogarets de Sant Josep i la Mosquera Baixa.
serra de Sant Joan
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat, que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal del municipi d’Albocàsser i de les Coves de Vinromà.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucè
la Serratella
La Serratella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan (939 m alt.) i del tossal de Saragossa i obert en direcció al terme de les Coves de Vinromà.
És drenat per diversos barrancs afluents a la rambla de les Coves El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte, i ocupat en el 73% 1400 ha per matollar Els conreus de secà, única activitat econòmica, sumen 487 ha, dedicades a cereals, ametllers i una mica de vinya Ha patit un procés de despoblament radical, de manera que la població actual resulta menys d’una quarta part de la del 1900 El poble 93 h 1996, serratellans o serratellencs 771 m alt és al SE de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit…
Honori Garcia i Garcia
Historiografia catalana
Historiador i notari.
Vida i obra Estudiós del dret i les institucions medievals, signà alguns articles amb el pseudònim Guillem de Sa Vall Estudià dret a València i a Saragossa, on obtingué 1917 el premi extraordinari de llicenciatura Després, inicià el doctorat a Madrid, i tot i que no l’acabà, pogué establir contacte amb altres intellectuals castellonencs com Samuel Ventura o Lluís Revest Un cop aprovades les oposicions a notaria exercí a Nofuentes Burgos, 1922-23, Aliaga Terol, 1924-25, Llucena Alcalatén, 1925-26, Artana Plana Baixa, 1926-30, Santa Bàrbara Montsià, 1930-35 i, finalment, a Vic Osona, 1935-53 A…
Santa Maria de la comanda del Temple (Tortosa)
Art romànic
Església L’establiment dels templers a la capital de les terres de l’Ebre fou immediat a la seva conquesta l’any 1148, en la qual els mateixos frares prengueren part Tot i que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV no havia signat cap pacte previ amb els templers, aquests reberen en el repartiment el cinquè del total de la senyoria Els frares templers fundaren un convent quarter ben aviat, fora del recinte murat, al sector sud-occidental de la ciutat medieval Vora seu aixecaren una església dedicada a Santa Maria Les primeres referències concretes a l’església de la comanda templera de…
els Ports

Comarca del País Valencià, a l’extrem NW de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Morella A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu Cérvol, i definit per les…
Tírig
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat al NE de la comarca, entre el barranc i la serra del mas d’Enruna (867 m alt.), al límit amb els termes de la Salzedella, Sant Mateu del Maestrat i Xert (Baix Maestrat) i de Catí (Alt Maestrat) i la rambla de Valltorta (o de la Morellana), límit amb el terme d’Albocàsser (Alt Maestrat); al SE s’obre vers la Plana Alta (foia de les Coves de Vinromà).
Més de la meitat del terme és cobert de muntanya, garriga, carrascar i pastures, poc productives el secà es dedica a cereals, vinya i ametllers El 67% de la població activa treballa en el sector primari La vila 553 h agl 2006, tirijans 464m alt es troba al centre d’un pla, estès entre la serra de la Creu, 764 m, el tossal de la Mola, 753 m, i la serra del Molló, a ponent, i la serra de Petrers, 622 m, a llevant, sobre l’antic camí de Sant Mateu a Albocàsser De l’església parroquial la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara, aturonat a llevant de la vila Després…
Formes d'organització i de control social
Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…