Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Les brassicàcies o crucíferes
Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…
ormí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles ovades, peciolades i crenades, i de flors rosades o violàcies, agrupades en inflorescències espiciformes, les quals solen terminar en una coma de bràctees violades.
Creix en llocs secs de la regió mediterrània
clavellina d’aire
Clavellina d’aire
Neptalí Ramírez Marcial (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta epifítica, de la família de les bromeliàcies, formada per una roseta de fulles rígides, dilatades a la base formant un dispositiu de captació d’aigua, linears, amb el marge espinulós i punta espinosa i flors violàcies agrupades en espigues planes reunides en panícula erecta.
Originària del Brasil, és notable perquè es pot conrear en jardineria, penjada, sense terra
campaneta
Campaneta blava (Campanula persicifolia)
HermannFalkner/sokol (cc-by-nc-2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, biennals o, més rarament, anuals, de la família de les campanulàcies, de fulles simples, enteres o dentades, alternes, de flors grans, disposades diversament, blaves, violàcies o, excepcionalment, blanques, amb calze tubulós quinquepartit i corol·la campanulada, i de fruits en càpsula dehiscent.
Comprèn unes 250 espècies de l’hemisferi nord, la majoria pròpies de les regions fresques i humides algunes d’elles són conreades en jardins
ravenera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 50 a 80 cm d’alçària, d’arrel napiforme, carnosa i comestible, de fulles inferiors lirades i fulles superiors lanceolades i dentades, de flors blanques o violàcies, en raïm, i de fruits en síliqua gruixuda.
És conreada des de temps molt antic Vol terrenys solts, fèrtils i humits és sembrada directament i es fa en molt poc de temps
cargola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, amb rabassa llenyosa i ramificada d’on parteixen rosetes de fulles molt dividides, piloses i glanduloses, i les tiges floríferes, amb flors —de 3 a 5— violàcies, grosses, llargament pedunculades.
Desprèn una olor forta viu en llocs rocallosos, sobretot de conglomerats, a la Serralada Prelitoral i als Pirineus
viudes bordes
Botànica
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies, pubescent, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles basals generalment enteres i de fulles caulinars lirades o pinnatisectes, de flors violàcies o rosades, aplegades en capítols hemisfèrics solitaris, i de fruits secs indehiscents, amb vuit dents apicals.
Prospera en pasturatges, en una gran part d’Europa Presenta propietats detersives, vulneràries i sudorífiques
carlina cardiguera
Carlina cardiguera
Joan Simon (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatisectes, de segments espinosos, agrupades en roseta i capítols de 7 a 12 cm de diàmetre, voltats de bràctees externes pinnatífides i bràctees internes linears, molt llargues, blanques a l’anvers i violàcies al revers, amb flors purpurines o blanquinoses.
Viu principalment a les pastures de la muntanya alta i mitjana Pirineus, Montseny, etc entre els 1000 i els 2000 m L’arrel, gruixuda i profunda, és emprada en l’elaboració de vins i aperitius El receptacle és comestible, com la carxofa
Les solanàcies
Solanàcies 1 Arç intricat Lycium intricatum a branca amb nombroses espines, fulles petites i carnoses i flors de corolla tubulosa x 0,5 b detall d’una flor, amb el tub molt llarg i els lòbuls patents x 3 2 Tabac bord Atropa belladonna, a fragment d’una branca de fulles ovades i flors curtament pedunculades x 0,5 b detall d’un fruit madur envoltat pel calze persistent x 0,5 3 Tabac de jardí Nicotiana glauca a branca amb inflorescències terminals i fulles ovades x 0,5 b detall d’una flor amb la corolla llargament tubulosa i el calze curt x 15 4 Morella Solarium nigrum branca…
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…