Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb mecanismes per a modificar el so fonamental Consisteix en un tub metàllic doblegat de manera semblant a una trompeta o bé, sobretot en els instruments germànics, de forma elíptica L’embocadura gairebé sempre és situada formant un angle recte amb el pavelló, per la qual cosa sol ser tocat amb la campana en posició vertical, com el bombardí i la tuba El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàllic de perforació hemisfèrica El cos de l’instrument és un tub de metall de secció…

La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama dels antics…

Vida Músic autodidacte, mantingué relacions epistolars amb GB Martini durant els anys 1759-62 sense ser-ne alumne Considerat un concertista de notable virtuosisme, del 1758 al 1774 fou violinista a la cort de Stuttgart, i al mateix temps realitzà concerts en diverses ciutats europees, com Viena 1763 o París Concerts spirituels, 1764 El 1771 acompanyà Mozart en una part del seu viatge per Itàlia Entre el 1774 i el 1783 s’estigué a Peterburg a la cort de Caterina II, sense deixar, però, d’oferir nombrosos concerts a tot Europa Quan abandonà Peterburg, primer es traslladà a Londres 1785 i…

Fundada cap al segle V aC, les primeres notícies musicals són del segle XV, període durant el qual la ciutat, sota el domini de Savoia, començà a subministrar molts dels membres del cor de la seva capella ducal, en aquells anys establerta a Chambéry De la mateixa època es té notícia de la celebració de les cerimònies litúrgiques amb música a les principals esglésies de la ciutat -Sant Joan, Sant Francesc, Sant Domènec i Santa Reparata- Al principi del segle XVIII Niça començà a gaudir de més independència política i desenvolupà una vida musical més rica El 1776 es construí el Maccarani, un…

Vida Les dades sobre la seva formació són molt escasses De fet, es desconeixen els seus primers mestres i tampoc no és segur, com sovint s’havia afirmat, que rebés classes d’A Corelli És més probable que les rebés de Giuseppe Valentini Entre el 1717 i el 1723 estigué al servei de la basílica de San Lorenzo in Damaso, a Roma, sota el patrocini del cardenal Pietro Ottoboni El 1725 el landgravi Felip d’Hessen-Darmstadt el nomenà virtuós de cambra, tasca que compaginà amb concerts a Itàlia, Alemanya i França El 1729 fixà la seva residència definitiva a Amsterdam, on es dedicà a la docència i a la…

Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i…

Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX, les escoles…

Vida De nen, cantà a les capelles de diverses esglésies napolitanes i de seguida inicià els estudis de cant amb G Vergine i V Lombardi, tot i que la seva formació fou principalment autodidàctica S’inicià professionalment cantant en cafès, fins que fou descobert per un empresari que li pagà una borsa d’estudis per a ampliar la seva tècnica Debutà el 1894 al Teatro Nuovo de Nàpols amb l’òpera L’amico Francesco , de Mario Morelli, però obtingué el primer gran èxit al Teatro Massimo de Palerm, el 1897, amb La Gioconda El mateix any actuà a La bohème , a Liorna, poc després a L’Arlesiana , de…

El seu nom en italià és Bologna La situació geogràfica de Bolonya la converteix en un lloc de pas de les cultures de l’Europa central cap a Itàlia Durant l’Edat Mitjana, franciscans i dominics crearen les Scholae Puerorum, on s’ensenyava música El 1450 el papa Nicolau V instituí una càtedra ad lecturam musicae a la Universitat de Bolonya, inici d’una activitat didàctica que disposà de personalitats com ara Ramos de Pareja Se sap que, ja al segle XIII, hi havia un conjunt orquestral al servei de la Signoria de Bolonya que al segle XVIII tenia fins a dinou membres Els segles XV i XVI foren una…

Les fonts sobre la vida musical vienesa comencen a ser importants a partir del segle X Des d’aquesta centúria i fins al segle XIII, la música sacra visqué una època d’esplendor, especialment a Sant Esteve, principal parròquia de la ciutat Al segle XIII ja es troben documents de música sacra escrita en alemany, com el coral Christ ist erstanden 'El Crist ha ressuscitat', 1213 Parallelament a la música religiosa, està documentada l’existència de minnesänger , com Ulrich von Lichtenstein, Walter von der Vogelweide o Neidhart von Reuenthal Amb la caiguda de la dinastia dels Babenberg, el país…