Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Abdülhamit II
Abdülhamit II
© Fototeca.cat
Història
Política
Soldà otomà (1876-1909).
Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes,…
Ahmet I
Història
Soldà otomà (1603-17), fill de Mehmet III.
Hagué d’afrontar les revoltes que havien començat a Anatòlia durant el regnat del seu pare, i les dels drusos que intentaren de constituir un estat independent a Síria i a Palestina amb ajuda europea ‘Abbās I de Pèrsia aprofità la situació per a completar la conquesta dels territoris otomans del Caucas 1604 Ahmet encoratjà la revolta hongaresa 1604 contra Àustria, dirigida per Istvan Bocśkay, però les seves tropes foren vençudes, i el 1606 hagué de firmar el tractat de Zsitva-Torok Aquests fets reflectiren la descomposició interna de l’Imperi Per tal de salvar la situació, Ahmet lliurà el…
Ammenemes I
Història
Faraó i fundador de la dinastia XII (1991-1962 aC).
Pujà al tron després d’un cop d’estat contra Mentuhotep IV, del qual era visir Traslladà la capitalitat de Tebes al Faium, un oasi situat al SW del Caire reorganitzà l’administració i el país controlà de forma estricta els monarques, o governadors de les províncies, bastant poderosos, i donà un gran impuls al principi de la corregència, en virtut del qual un rei associava al tron el primogènit o el fill de més edat ell ho feu, el 1971 aC, amb Sesostris I En política exterior, la majoria d’empreses guerreres foren obra de Sesostris I durant la coregència És bastant conegut en el…
‘Umar Ḫayyām
Astronomia
Literatura
Matemàtiques
Poeta, matemàtic i astrònom persa.
Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh , el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc Assolí, però, la màxima fama com…
Ahmet III
Història
Soldà otomà (1703-30).
Arribà al poder amb l’ajuda dels militars que havien destronat el seu germà Mustafà II, els quals controlaren el govern fins al 1718 Acollí Carles XII de Suècia a la cort —després d’haver estat vençut per Pere el Gran de Rússia a Poltava —, el qual aconseguí que esclatés una nova guerra russootomana L’exèrcit rus fou derrotat al Prut 1711, i, pel tractat de pau d’aquest nom, el tsar tornà a Turquia la ciutat d’Azov El 1714, a causa de les pressions dels comerciants grecs, la Porta declarà la guerra a Venècia aquesta fou favorable als turcs conquestes de Morea, el 1715, del Peloponès i de les…
la Sublim Porta
Història
Nom (Bāb-i ‘Alī) que rebé el palau del gran visir dels soldans otomans a Constantinoble.
A partir del s XVII la denominació fou aplicada també a l’aparell de l’estat otomà i al mateix govern
Fortuny
Cristianisme
Prevere, jutge de tots els cristians de la regió de Lleida sota el domini del visir Zamega.
El 987 definí el plet entre els homes d’Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri
seljúcida
Història
Membre d’una dinastia turca que governà (segles XI-XIII) l’Àsia Menor i el Pròxim Orient.
Bé que fou fundada pel seu epònim Selǧūq ibn Duqāq , la dinastia no es consolidà fins que Togrïl Beg no vencé els gaznèvides, s’establí a Coràsmia 1038 i es féu reconèixer soldà 1055 pel califa de Bagdad Després dels esplendorosos governs d' Alp Arslān i de Malik Šāh , ajudats ambdós per llur visir Niẓām al-Mulk , l’imperi seljúcida, dividit entre fills i germans, inicià la seva davallada i disgregació els atabegs s’independitzaren i aparegueren diverses dinasties locals, de vida molt heterogènia, a Síria, Mesopotàmia, Armènia i Pèrsia De la branca principal, anomenada dels…
Castell de Jusseu (Graus)
Art romànic
El poble de Jusseu és enlairat en els primers contraforts septentrionals de la serra de la Carrodella, a 804 m d’altitud El primer esment d’aquest indret data de l’any 987, quan els homes del veí castell d’Aguilaniu, en discussió amb els de Jusseu, juraren sobre la possessió del terç d’un pou saliner, per ordre del prevere Fortuny i del visir Zamega El castell de Jusseu formà part de la frontera superior adscrita a la cora de Lleida, fins a la seva conquesta cristiana vers el 1070 De fet, l’any 1067 ja és consignat “ in extremis finibus marchiarum ” i afrontava amb els termes de Pilzà, Gavasa…
aiúbida
Història
Membre d’una dinastia musulmana iniciada el 1171 per Salāh al-Dīr;n ibn Ayyūb (Saladí), visir del darrer califa fatimita d’Egipte.
S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els cristians de…