Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
Francesc Margarit i del Pont
Història
Bandoler.
Juntament amb altres membres de la seva família, formà una quadrilla que actuà al Vallès pels volts del 1625 En haver-se d’exiliar 1626 Joan de Serrallonga —amb el qual havia cooperat sovint—, la colla dels Margarit esdevingué la més important Fou mort en una batuda organitzada pel lloctinent de Catalunya Miguel de los Santos de San Pedro
Emili Amigó i Castelltort
Pintura
Pintor.
Fou deixeble a Llotja i de Lluís Graner Començà essent pintor de cavallet, però associat amb l’escenògraf Ramon Batlle pels volts del 1910, s’incorporà totalment a l’escenografia, en la qual ambdós amics tingueren grans èxits Separat de Batlle el 1931, tornà al cavallet El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva obres seves
Miquel Morell
Història
Bandoler.
Amb el seu germà i amb elements d’Alcover i de la comarca ribagorçana actuà pels volts de Prades i formà una bandositat, dita dels morells , que atacava la facció rival dels voltors Processat el 1610, fou perdonat pel lloctinent Manrique en canvi de servir a l’exèrcit d’Itàlia Hi accedí, però el 1613 tornava a actuar per la zona de Lleida
Pere de Puigdorfila
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, diplomàtic i bisbe de Palència.
Era mallorquí, i des dels volts del 1295 residia a Roma a la cort papal El papa Climent V el nomenà vicecanceller de l’Església 1307 abans de fixar la seva seu a Avinyó 1309 Entre el 1306 i el 1307 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma
ambre gris
Perfumeria
Substància de consistència cerosa, de color gris negrós i d’olor de mesc, que es troba en el tub digestiu dels catxalots i d’altres cetacis marins, els quals l’expel·leixen ensems amb les matèries fecals, i també surant als mars tropicals, en masses de 14 a 15 kg.
Prové de l’acció dels sucs gàstrics dels cetacis sobre els cefalòpodes, aliment bàsic d’aquests animals Els seus principals constituents són el colesterol 80% i l'ambreïna Es fon pels volts de 60°C, és inflamable, evaporable quasi sense residu, insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics És emprat en perfumeria com a fixador i com a tintura antigament fou utilitzat com a afrodisíac
baríton
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, amb cordal (corda fregada), variant greu de la viola d’amor, creat a Alemanya al segle XVII i caigut en desús a mitjan segle XIX.
A Itàlia rebé el nom de viola di bordone D’unes dimensions semblants a les del violoncel 61 cm de llargada i 13 cm de gruix, té sis o set cordes melòdiques de tripa, afinades en quartes ascendents des del mil 1, i un nombre variable pels volts de dotze de cordes metàlliques, sotaposades a les primeres, que ressonen per simpatia o són tocades en pizzicato
transistor bipolar de porta aïllada
Electrònica i informàtica
Interruptor de potència que pot commutar grans corrents amb una tensió baixa.
Combina els avantatges del transistor bipolar i del MOSFET La seva alta capacitat de conducció de corrent juntament amb la poca potència que necessita per al seu control el fan un commutador de potència molt adaptat per a controls d’onduladors i fonts d’alimentació Els paràmetres de commutació típics són temps de commutació d’uns microsegons, i tensions i corrents de commutació fins als 1200 volts i 100 ampers
elèctrode de calomelans
Química
Elèctrode de referència de preparació fàcil i de potencial molt constant, emprat en substitució de l’elèctrode normal d’hidrogen.
Consta d’un dipòsit de mercuri cobert d’una pasta de calomelans i mercuri, la qual és en contacte amb una dissolució de concentració coneguda de clorur de potassi saturada de calomelans Els potencials que produeix l’elèctrode de calomelans amb una concentració 0,1N, 1N i saturada de clorur de potassi a 25°C relatius a l’elèctrode normal d’hidrogen són, respectivament, 0,3371, 0,2846 i 0,2458 volts
dolçaina
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent amb ressonador cilíndric, estret i curt.
En la tessitura de 16’ en el pedal o en el manual, i de 8’ només en el manual, aparegué als Països Baixos i al nord d’Alemanya pels volts del 1510 És la forma precedent del cromorn Amb ressonador cònic parcialment clos, és a la façana d’alguns orgues castellans ~1740, dins el conjunt de la llengüeteria de batalla Cal no confondre’l amb el joc labial de la dulciana anglès o dulcian alemany
alquena
Cosmètica
Fulles seques en pols, de diverses plantes del gènere Lawsonia
( L.inermis, L.alba
, etc) que es fan a l’Àfrica del N i a l’Índia.
Conté aproximadament un 1% de lawsona i en suspensió aquosa o en pasta és emprada des de l’antigor per a tenyir els cabells, les celles i les ungles d’un color bru vermellós acidificant lleugerament pH pels volts de 5,5, la tintura és relativament sòlida A l’Orient és utilitzada barrejada amb pólvores de fulles d’anyil per a obtenir tonalitats blavoses L’alquena és un ingredient de moltes tintures de cabell comercials