Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Manuel Bofarull i Terrades
Literatura catalana
Història
Historiador i escriptor.
Des dels anys cinquanta compaginà la feina en una oficina bancària amb treballs editorials de correcció a l’editorial Plaza i Janés, on conegué escriptors com Salvador Espriu, Josep Maria de Sagarra o Carles Riba Publicà Els hereus de la terra 1986, premi Sant Joan i Figures vora el rec 1995, novella amb què l’any anterior havia guanyat la polèmica edició del premi Josep Pla, al qual renuncià després que una part del jurat dimitís La seva producció supera els 150 títols, centrats especialment en el municipi d’Albinyana, el Penedès i altres zones de Catalunya Entre d’altres, publicà tres…
,
Salvador Galmés i Sanxo

Salvador Galmes i Sanxo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Erudit i narrador.
Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull , i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles 1931-…
,
Francesc Rierola i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand, La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…
,
Vicent Branchat
Historiografia catalana
Jurista vuitcentista, expert en l’administració dels drets del Reial Patrimoni del Regne de València i investigador dels seus antecedents legals i documentals.
Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…
Josep Pey i Farriol
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Decorador, pintor i dibuixant.
Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i…
Virginia Woolf
Literatura anglesa
Nom amb què és coneguda Virginia Stephen, novel·lista i assagista anglesa.
Educada en un ambient d’una gran cultura literària, molt aviat decidí d’ésser escriptora, bé que fins a 33 anys no publicà la seva primera novella, The Voyage Out 1915 Òrfena de pares el 1904, es traslladà amb els seus tres germans al barri londinenc de Bloomsbury, d’on sorgí el nom del conegut grup intellectual anglès, amb un membre del qual, Leonard Woolf, es casà 1912 Començà com a crítica literària de The Times Literary Supplement , revista setmanal, on publicà la major part dels seus assaigs, aplegats primerament en dos volums, The Common Reader 1925 i 1932 La segona novella, Night and…
Joaquim Maria de Nadal i Ferrer

Joaquim Maria de Nadal i Ferrer
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga, que fou alcalde de Barcelona Es llicencià en dret, i estrenà teatre Maria , 1905 Fundador i president de la Juventud Monárquica, de tendència maurista, impulsà després la creació de la Federació Monàrquica Autonomista, per la qual fou elegit regidor de Barcelona 1921 Ingressà a la Lliga Regionalista i collaborà en el Diario de Barcelona , del qual fou redactor, La Veu de Catalunya , La Vanguardia , etc Secretari de Francesc Cambó 1930-36, fou també diputat a corts 1934, presidí la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i estigué vinculat a diverses…
, ,
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Història
Esport general
Associació fundada a Igualada el 1863 per Marià Ferrer (1811-99), escolapi exclaustrat.
El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català,…
,
Anton Busquets i Punset
Educació
Literatura catalana
Escriptor i mestre.
Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que…
,
la Pietat
Pietat , de Miquel Àngel (1475-1564) (Catedral de Florència)
© Corel Professional Photos
Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.
Comença a trobar-se en l’art alemany al final del s XIV, d’on passà a Itàlia s XV i a la resta d’Europa Les primitives capelles i esglésies dedicades a la Pietat comencen a trobar-se, als Països Catalans, als s XV i XVI, sovint, com el cas d’Ulldecona, adoptant aquesta modalitat devocional a una capella mariana preexistent N'hi ha capelles per tot el territori català des de la Vall d’Aran Bossost, Lés al Montsià Ulldecona Entre les esglésies més importants hi ha la Pietat de Vic i la d’Igualada La iconografia de la Pietat esdevé dominant, primer en pintura i després en talla La complaença en…