Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
timúrida
Història
Membre de la dinastia musulmana formada pels descendents de Tamerlà que governaren la Pèrsia oriental i la Transoxiana (segle XV i principi del XVI).
Malgrat que Tamerlà designà com a successor el seu net Pir Muḥammad, el seu assassinat i el del nou successor Khalil donaren el poder al quart dels fills del fundador de la dinastia Shāh Rokh, que derrotà els Kara Koyunlu i s’emparà de l’Azerbaidjan, territori que cedí després a Jahān Shāh de l’horda del moltó negre A la mort de Sah Ruh s’inicià la decadència timúrida amb el seguit d’assassinats dels quals serien víctimes els seus descendents Uluġ Beg El territori regit pels timúrides fou fragmentat la branca de Pèrsia passà a mans dels safàvides i la de la Transoxiana fou anorreada pels…
República Àrab Sahrauí Democràtica
República Àrab Sahrauí Democràtica Aspecte d’un dels camps de refugiats de Tindouf
© JoMV
Política
Organització política del Sàhara Occidental proclamada pel febrer del 1976 sota l’impuls del Polisario.
Atesa la voluntat del Marroc i, fins el 1979, també de Mauritània d'annexar-se el territori després de la descolonització espanyola, cerca ésser reconeguda com a estat per la comunitat internacional El 1984 l'Organització per a la Unitat Africana actualment Unitat Africana l'acceptà com a membre de ple dret, i el 2016 era o havia estat reconeguda per 84 estats, molts dels quals, però, havien revocat, suspès o "congelat" el reconeixement Des dels inicis en fou president el secretari general d'aquesta organització Muḥammad Abd al-Azīz, i a partir de la seva mort 2016 ocupa el càrrec Brahim…
Rostany
Història
Comte de Girona (vers el 785 — abans del 812), el primer conegut d’aquest districte.
És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània, i que calgué identificar-lo amb un Rodestagnus que pel juny del 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i bisuldunenses A ell degué correspondre en bona part la defensa de Girona i de la seva comarca quan es produí la ràtzia d’'Abd al…
tugíbida
Història
Membre d’una família d’origen àrab establerta a la marca superior d’Al-Andalus des dels primers temps del domini islàmic, la qual governà la taifa de Saragossa (1017-39).
En els conflictes sorgits al segle IX pel domini de la vall de l’Ebre entre els Banū Qasī i l’emirat de Còrdova, lluitaren a favor de Muḥammad I, bé que després també s’enfrontaren al poder central i foren vençuts per ‘Abd al-Raḥman III pèrdues de Calataiud i Daroca Amb la caiguda del califat, crearen un regne independent, amb capital a Saragossa, el primer sobirà del qual fou Munḏir ibn Yaḥyà 1017-23, que mantingué una política pactista amb Castella i Catalunya per tal d’impedir l’avanç navarrès En ésser assassinat 1039 el seu net, al-Munḏir II, fill i successor de Yaḥyà al-…
Sanç I de Castella
Història
Comte de Castella (995-1017).
Fill i successor del comte Garcia I, es rebellà contra aquest a la darreria del seu govern Fou derrotat a la batalla de Peña Cervera per Almansor 1000 i per ‘Abd al-Malik al-Muẓaffar prop de Clunia 1007 Aprofitant el començament de la decadència cordovesa, arribà fins a Còrdova 1009, pactà una aliança amb els partidaris de Sulaymān ibn al-Ḥakam i ajudà a entronitzar Zawi ibn Zirī En canvi del seu ajut rebé importants fortaleses a la línia del Duero, entre les quals San Esteban, Clunia, Gormaz, Osma, Atienza i Sepúlveda Enfortida la seva posició, aconseguí el reconeixement de la…
Garcia III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (925-970) i comte d’Aragó (Garcia II).
Fill de Sanç I i de Toda Fins el 931 estigué sota la tutela del seu oncle Ximeno Garcés, i després sota la de la seva mare, que el casà amb la comtessa d’Aragó, Andregot Galindes, amb la qual cosa vinculà a Navarra el comtat aragonès, que fou encomanat al comte Fortuny Ximenes Les tropes d’'Abd al-Raḥmān III 934 i 937 obligaren la regent a sotmetre's a vassallatge això no obstant, els navarresos participaren en la batalla de Simancas 939 Toda i Garcia III ajudaren el comte castellà Ferran González contra Lleó, però poc després ajudaren Sanç I en la seva pugna contra Ordoni IV que…
batalla de Poitiers
Història
Militar
Combat esdevingut a l’octubre de l’any 732, prop de la ciutat del mateix nom, entre les forces àrabs de l’emir d’Al-Andalus, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-PGāfiqī, i les franques de Carles Martell.
Els musulmans, que abans havien derrotat Eudes d’Aquitània, hi foren vençuts i hagueren de cessar llur expansió cap al nord
La Catalunya musulmana
La utilització de l’expressió Catalunya musulmana per a designar els territoris de l’antiga Tarraconense —sota dominació islàmica a partir del primer quart del segle VIII— pot semblar sorprenent Efectivament, es tracta d’una expressió del tot anacrònica Segons Joan Vernet el terme Ṭalūniya —emprat pel cronista al-‘Uḏrī 1003-85 al segle XI— es referiria a Catalunya Això és poc possible atès que, en aquella època, Ṭalūniya no era res més que un lloc de pas a la ruta entre Osca i Lleida Tampoc no seria raonable intentar minimitzar el pes que va tenir la presència musulmana en…
Líbia 2014
Estat
A Líbia va imperar el caos polític i la violència fins al punt que es va començar a parlar d’estat fallit i de guerra civil L’any 2014 es van succeir tres governs, unes eleccions legislatives i una coexistència de dues cambres legislatives i dos governs, que evidenciava un perillós xoc de legitimitats alimentat per la incapacitat de les institucions estatals per a exercir el control de la violència Durant l’any, aquesta situació va provocar centenars de morts i 300000 desplaçats El Congrés General Nacional, dominat majoritàriament pels islamistes, va destituir al març el primer ministre Alí…
Sunifred I d’Urgell-Cerdanya
Història
Comte d’Urgell i Cerdanya (834-848), de Barcelona, Girona, Narbona i altres comtats septimans (844-848).
Segons investigacions d’Abadal, era fill del comte Belló de Carcassona Belló I de Carcassona i germà d' Oliba I de Carcassona , successor d’aquest a Carcassona, la qual cosa explicaria les futures bones relacions entre el Casal de Barcelona , eixit de Sunifred, i el Casal de Carcassona, i la tradicional afecció dels comtes catalans a l’abadia carcassonesa de la Grassa Com altres membres de la família carcassonesa, es distingí pel seu legitimisme i per la fidelitat a la dinastia carolíngia En premi a aquesta fidelitat pròpia i sobretot del seu germà Oliba I, el rei Lluís I el Piadós li…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina