Resultats de la cerca

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació

Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del…

Fill del pilot  Salvador Servià  i nebot del també pilot Josep Maria Servià , començà la vida esportiva al kàrting El 1993 feu el salt als monoplaces anant a córrer a França a les diverses Fórmula Renault, com la Campus, La Filière, la Fórmula 3 i la Spider 1996-97 Davant la impossibilitat d’accedir a un volant de Fórmula 1, marxà als Estats Units, on començà pel campionat Indy Lights, que guanyà el 1999 Habitual dels campionats americans de monoplaces, el 2005 fou el seu millor any, amb la victòria a la cursa de Montreal i el segon lloc a la classificació general, formant part de l’equip de…

Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…

Inicià els seus estudis amb R Marull, i estudià piano amb A Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J Pou, seguint el mètode de D Aguado Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia Inventà un nou tipus de mandolina, amb afinació de bandúrria però amb cordes simples, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa El nou instrument, construït…

Professor de dibuix, el 1914 s’installà a Barcelona i es dedicà al periodisme Collaborà en La Publicidad , La Publicitat , El Be Negre , D’Ací i d’Allà , El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses , La Nova Revista i L’Estevet Exiliat el 1939, fou empresonat pels nazis Posteriorment collaborà en Vida Nova , de Montpeller La seva obra es fonamenta en un humor intelligent i subtil que, amb recursos com l’estirabot i l’absurd, s’apropa als corrents d’avantguarda i a l’humorisme del Grup de Sabadell Alguns dels seus contes foren recollits en un volum el 1924 Suborn , Juli Verne ,…

Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà  i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’Ateneu…

Fou un dels fundadors, a Burgos, l’any 1937, de la revista Destino , que traslladà a Barcelona el 1939 i que tanta influència tingué, superats els seus primers principis ideològics, en la societat catalana de postguerra, i de la qual fou gerent fins el 1975 L’any 1942 cofundà, amb Joan Teixidor i Ignasi Agustí , l’editorial Destino , que ajudà a renovar la narrativa castellana de postguerra i on ocupà el càrrec d’editor fins l’any 1989 Amb la collecció “El Dofí” l’editorial inicià, l’any 1946, les edicions en català Fou gran amic i l’editor de l’obra completa de Josep Pla —45 volums 1966-82—…

Autor de manuals de gramàtica Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic , 1931 Els pronoms febles , 1979, etc, destacà també com a poeta Poemes de vida senzilla , 1977

Professor a la universitat de Cardiff Ha publicat, en poesia, Home sol 1984, premi Benet i Ribas de poesia 1983 i El cop de la destral 2006 També diversos estudis sobre literatura catalana, principalment sobre Villalonga, com “Les monjoies” la revisió poètica de Carner 1982, la Bibliografia de Llorenç Villalonga 1914-1980 1993, amb M Carme Bosch, Llegir i escriure editor, 1996 i Llorenç Villalonga i la fi del món 2007