Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria artística com a actor i posteriorment estudià cant a Dresden i Berlín El 1949 debutà com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden Del 1953 al 1961 treballà a la Staatsoper de Berlín, i el 1951 inicià una sèrie de collaboracions amb el Festival de Bayreuth, on cinc anys més tard interpretà el paper de Mime Sigfrid , personatge que feu fins el 1969, en què el representà al Covent Garden de Londres El 1968 feu de Loge L’or del Rin al Metropolitan de Nova York Destacat actor, fou un intèrpret ideal de personatges com Mime, Monostatos La flauta màgica o…

A Berlín fou deixeble de la soprano Lilli Lehmann i el 1913 debutà a la Deutsche Oper de la mateixa ciutat, on romangué durant deu anys El 1923 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York interpretant el Walther de Tannhäuser , i posteriorment hi estrenà les versions americanes de Jen°ufa L Janácek i Die ägyptische Helena R Strauss, entre d’altres Entre el 1926 i el 1930 interpretà diversos personatges wagnerians al Covent Garden de Londres Fins el 1937, any de la seva retirada, aparegué assíduament a l’Òpera Bavaresa i a l’Òpera de Viena, a més d’altres teatres operístics d’arreu…

Inicià els seus estudis musicals a Karlsruhe i el 1972 debutà com a Tamino La flauta màgica a Lübeck Dos anys més tard s’inicià en el repertori wagnerià tot interpretant el paper de Sigmund La valquíria a Wuppertal i el 1976 actuà a Parsifal al Teatre dels Festivals de Bayreuth Posteriorment es presentà diverses vegades al Covent Garden de Londres i San Francisco 1977 i a la Metropolitan Opera House de Nova York 1980, gairebé sempre amb papers wagnerians Sigmund, Lohengrin, Tristan El 1982 enregistrà en vídeo i en disc una reeixida producció de Tristany i Isolda sota la direcció de L…

Vida Estudià amb JAPh Spitta i feu un doctorat amb H Riemann l’any 1893 Del 1908 al 1927 ensenyà a l’Akademie für Kirchen un Schulmusik de Berlín L’any 1915 esdevingué director de la collecció de música antiga a la Biblioteca Nacional de Prússia, a Berlín, i entre el 1927 i el 1934 fou director de totes les colleccions d’aquest centre Fou un dels pocs musicòlegs alemanys que expressaren el seu desacord amb el Tercer Reich Pioner en la musicologia basada en l’estudi de les fonts, feu aportacions importants en els camps de la paleografia, la música de l' ars nova , la història de la teoria…

Estudià música i musicologia a Berlín i Friburg de Brisgòvia Es doctorà l’any 1937 amb un treball sobre els processos de formació de variants en la cançó tradicional i el 1956 completà els seus estudis amb una investigació sobre l’origen de les cançons de les colleccions H Kretzschmer i AWF von Zuccalmaglio Treballà al Deutsches Volksliedarchiv de Friburg, primer com a assistent 1936-41 i després com a arxivista 1946-58 Fou professor de musicologia a Poznan 1942, Kiel 1958 i Saarbrücken 1964-72, ciutat on ensenyà fins a la seva jubilació Fundà i dirigí 1956-62 l’Institut Herder d’Història de…

Després d’estudiar filologia i musicologia a les universitats d’Estrasburg i París, es doctorà sota la direcció de J Wolf a la Universitat de Berlín amb una tesi sobre l' ars nova a Itàlia i França 1930 El 1934 passà a dirigir l’Arxiu Fonogràfic de Berlín, com a successor d’E von Hornbostel, amb qui havia treballat des del 1932 com a assistent L’any 1944 es desplaçà a Barcelona, on fins el 1955 s’encarregà de la Secció de Folklore de l’Instituto Español de Musicología del CSIC Aquest darrer any guanyà una plaça de docent a la Universitat de Colònia per a ensenyar-hi etnomusicologia, càrrec…

Estudià violí i viola a la Munich Academy, teoria musical i direcció orquestral privadament i musicologia a les universitats de Munic, Friburg, Viena i Tübingen, centre aquest darrer on es doctorà el 1929 Fou deixeble de W Gurlitt a Friburg, d’A Sandberger a Munic i de K von Fischer i R Haas a Viena Feu un postdoctorat a la Universitat de Graz 1934 i ensenyà a la Universitat de Tübingen des del 1935 Fundà l’Arxiu Musical de la Regió de Suàbia i fou president de la Societat Mozart d’Alemanya 1951-57 S’interessà especialment pels precursors de WA Mozart i els lligams entre la música barroca i…

Estudià piano i composició a Pesaro i Roma, i de seguida fou assistent de T Serafin El 1944 debutà a Roma com a director de La Traviata , i entre el 1946 i el 1955 fou director permanent de l’Òpera d’Estocolm, on compaginà el repertori italià amb òperes d’autors escandinaus Del 1955 al 1961 dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa, i després tornà a l’òpera, com a director permanent a Budapest 1961-65 Durant el període 1964-66 dirigí al Carnegie Hall i al Metropolitan de Nova York, on tornà regularment fins el 1968 Des d’aquesta època i fins al 1981 realitzà un gran nombre d’…

Fill de Richard Wagner, començà a interessar-se per la pintura i l’arquitectura, però finalment es dedicà a la música, matèria en la qual es formà amb J Kniese a Bayreuth, E Humperdinck a Frankfurt i F Mottl a Karlsruhe, tot i que personalment es considerà deixeble de Hans Richter, que l’animà a menar la carrera de director d’orquestra En aquesta faceta actuà a Barcelona, en un concert al Liceu 1907 El 1894 entrà com a assistent de Richter a Bayreuth, escenari on debutà el 1901 Alguns anys més tard 1908 hi substituí el seu mestre, i romangué en la direcció del Festival de Bayreuth…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare abans de formar-se a Berlín i Tübingen, ciutats on també estudià musicologia i filosofia Acabats els estudis i després d’una breu carrera com a pianista acompanyant, el 1906 començà a dirigir a l’Staatstheater de Weisbaden, on, en reconeixement a la seva feina, aviat arribà a exercir de kapellmeister Entre el 1907 i el 1914 dirigí regularment al Festival de Bayreuth, i el 1927 adquirí la titularitat de l’Òpera de Dessau, càrrec que incloïa implícitament el de director general de música de la ciutat i que exercí fins el 1934 En 1935-43 i en 1953…