Resultats de la cerca

De la denominació d’aquesta torre, segons D Diez, se’n derivaria l’actual nom d’un barri de l’antic terme d’Horta anomenat Montbau Les referències documentals sobre aquesta torre són escasses Els senyors del lloc són coneguts des del segle XI El 1052 apareix un Berenguer de Gombau en un document fet per un tal Pere, fill de Vives, en el qual aquest deixava als seus germans Bonús i Bonfill una meitat dels drets que tenia sobre l’església de Sant Martí de Provençals, i l’altra als seus nebots Guillem, Guifred, Bernat Guifred i Berenguer de Gombau Actualment no en resta…

Vers el 1048 constituïa el vescomtat de Carladès o de Carlat , regit per Gilbert, casat amb Nobília, possiblement filla d’Odó, vescomte de Lodeva El matrimoni de llur filla Adela amb Berenguer II, vescomte de Millau i de Gavaldà, uní el Carladès i Lodeva a aquests territoris El vescomtat de Carladès fou repartit entre els dos fills d’aquest matrimoni Gilbert i Ricard La part del primer fou heretada per la seva filla Dolça de Provença i passà a ésser domini de la casa comtal barcelonina en casar-se aquesta amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona 1112 fou heretat per llur fill segon,…

Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al seu monestir…

Des d’un bon principi les esglésies de Çaidin foren adscrites a la diòcesi de Roda 1089, considerada continuadora de la seu visigòtica de Lleida, cosa que confirmà mitjançant butlla pontifícia Pasqual II el 1110 Tanmateix, el castell de Saidí, igual que Fraga i Mequinensa, no caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona fins el 1149 Llavors les seves mesquites, amb llurs delmes i primícies, foren atorgades al bisbe de Roda, Guillem Pere, restaurador de la diòcesi de Lleida, que devia procedir a convertir la mesquita major de Saidí en parròquia, dedicant-la a sant Joan…

El Castell Vell, situat a l’antiga plaça del Blat —anomenada des del segle XVII plaça de l’Àngel—, era conegut com el castell vescomtal per excellència, encara que els vescomtes també dominaven els castells barcelonins del Regomir i el Nou construït al portal occidental L’anomenat Castell Vell defensava la porta oriental de la muralla romana, la més important de totes les portes d’accés a la ciutat Al final del segle X, el 986, ja era una de les propietats del vescomte Udalard I, al qual el comte Borrell encarregà la defensa de la ciutat davant l’escomesa d’Almansor el 985, durant la qual fou…

Ramon Berenguer IV, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, tenia 17 anys quan va morir el seu pare, un dels senyors feudals més importants i rics de la cristiandat, que tanmateix no era rei D’altra banda, la unió dels regnes de Castella, Aragó i Navarra per les noces d’Urraca, reina de Castella, amb Alfons I d’Aragó havia estat a punt de trencar l’equilibri peninsular i posar en perill l’expansió catalana per terres musulmanes Va ser precisament per un enllaç matrimonial que el jove comte de Barcelona adquirí la condició reial, conjurà el perill d’una…

El seu nom ve del castell de Laurac, que havia heretat Ramon Berenguer I de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1150 l’infeudà al vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1258 Jaume I cedí els seus drets al rei de França El 1478 el rei de França erigí el comtat de Lauraguès a favor de Bertrand II de la Tor, comte d’Alvèrnia, en canvi dels seus drets al comtat de Boulogne, que havia conquerit al duc de Borgonya Carles I La seva neta Anna de la Tor d’Alvèrnia, duquessa d’Albany, el deixà a la seva neboda, la reina Caterina de Mèdici Lluís XIII l’incorporà a la…

En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més…

Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d’aquest…

La casa forta de Recs, juntament amb la de Mata i potser la de Romagueres, era una de les domus de la vall d’Osor Els seus propietaris eren cavallers o donzells i tenien la propietat alodial sobre diverses terres o persones La família Recs era una de les més importants de la vall Entre els anys 1316 i 1318 trobem documentat Berenguer de Recs El seu fill Arnau casà amb Blanca de Torroella, la qual aportà un dot considerable la família Recs comprà masos i boscos El pare, Berenguer de Recs, s’uní en segones núpcies amb Saura de Bosquerons, la qual el 1317 arrendà a…