Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
Antoni Gilabert i Fornes
Arquitectura
Arquitecte.
Traslladat a València amb la seva família, estudià amb TVTosca i treballà com a aparellador amb el seu cunyat Felip Rubio, fundador de l’Acadèmia de Sant Carles, on ell mateix esdevingué catedràtic d’arquitectura 1768 És el típic representant del període de transició cap al neoclassicisme En 1758-60, fonamentalment a les façanes de la Duana, acusà la manera acadèmica de Tosca En 1772-81 remodelà la capella de Sant Vicent Ferrer al convent de Sant Domènec de València, on assolí el seu punt màxim en el tractament barroc dels efectes lumínics Féu la seva obra més important amb posterioritat al…
comtat de Trastàmara
Història
Títol concedit l’any 1325 a Álvar Núñez Osorio, senyor de Cabrera i Ribera, cambrer i majordom major d’Alfons XI de Castella.
Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del mestre de Sant Jaume Fadrique de Castilla El succeí el seu fill Fadrique de Castilla y de…
Pepe Otal
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el titellaire José Antonio Otal Montesinos.
Després d’estudiar enginyeria industrial a Saragossa i belles arts a València, el 1972 ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció d’actors, si bé el 1973 s’integrà al departament de teatre de titelles, dirigit per Harry VTozer, amb qui trencà el 1974 Amb la voluntat de popularitzar el missatge social del titella de fil mitjançant les representacions al carrer, el mateix any fundà el Grupo Taller de Marionetas, de composició oberta i artísticament eclèctic, on el 1977 coincidí amb Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Fellini i el llavors músic Jordi Bertran El…
Salvador Claramunt i Rodríguez
Historiografia
Historiador.
Especialista en història medieval Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969 Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1983-2014, emèrit des del 2014 Les seves línies de recerca fonamental se centraren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona d’Aragó Des del 1992 fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia, i des del 1998, membre corresponent per Espanya a l’Academia Nacional de la Historia de la República Argentina Entre les seves obres cal esmentar Las…
Castell de Rocallaura (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Bé que el lloc i el terme de Rocallaura són coneguts des del segle XII, no es té referència del castell fins l’any 1214, en què Hug de Torroja vengué a carta de gràcia a Pere d’Oluja els drets que tenia als castells i les viles de Rocallaura i Tarroja per 200 morabatins En el testament d’Hug de Torroja de l’any 1218 també se’n fa esment El 1258, Bertran de Belltall, en les seves capitulacions matrimonials amb Sibilla, filla de Berenguer d’Oluja, aportà com a dot part de les rendes del castell de Rocallaura El 1261, aquests drets foren donats als hospitalers Durant el segle XIII el monestir de…
Castell de Talarn (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell era situat en una antiga quadra del castell de les Pallargues que forma en l’actualitat una partida, amb algunes masies deshabitades, a ponent del terme municipal, al nord de Mont-roig El 1047 Bernat i Gerberga tenien ja propietats a la quadra de Talarn Segons documentació de Solsona, el 1112 Bernat Evall i la seva muller Lluciana, castlans o feudataris del lloc, cediren el castell de Talarn a Santa Maria de Solsona Un pergamí del mateix arxiu de Solsona, de l’any 1115, dóna notícia que foren Bertran i Engèlsia els qui donaren el castell de Talarn, que havien…
Castell de Vilagrassa o Vilagrasseta (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell era situat a llevant de les Pallargues, a la riba dreta del Sió, poc després de rebre el torrent de Passerell Centrava un llogaret o petit terme ara totalment despoblat que formà part del primitiu terme del castell de Guissona El primer esment del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 El castell de Vilagrassa apareix documentat poc després, l’any 1109, en què Pere Gauspert i la seva muller Sicarda donaren a la catedral d’Urgell el seu castellde Vilagrassa, el qual a partirde llavors havien de tenir en feu de l’església d’…
Conrad Abelard Fontova i Planes
Música
Compositor.
Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio Fontova Persona…
,
Peire Cardenal
Literatura
Trobador occità.
De família noble, sembla que abandonà el clergat i fou conseller de Raimon VI de Tolosa, i també serví a Raimon VII, però, quan Tolosa passà als francesos, trobà refugi a Montpeller Tota la seva obra conservada és satírica i fou escrita entre el 1216 i el 1271, en els moments de la croada contra els albigesos i de la invasió francesa d’Occitània Els seus sirventesos són de tema polític, social i moral Profundament religiós, atacà els abusos i la corrupció del clergat, que anomenava “messatge d’Anticrist”, dels rics i dels invasors francesos, amb una violència i una acritud que el…
Enric Maass i Cerdà
Pintura
Pintor.
Fill de l’aquarellista i antiquari barceloní Emili Maass i descendent dels fotògrafs Napoleon A catorze anys ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi La seva primera obra s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i amb aquest estil participà l’any 1962 al Primer Ciclo de Arte de Hoy, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc A partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran Teresa d’Arenys , la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i de gran qualitat tècnica Exposà a Barcelona,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina